Les comparacions són odioses ara bé, en afers
electorals, gairebé inevitables. A més, es digui el que es digui al respecte,
sempre hi ha qui el got el veurà mig ple o mig buit.
En cosa de pocs dies hi han hagut votacions, de temàtica
diferent això sí, però; al cap i a la fi, referèndums a Barcelona i Sabadell.
Si bé en la primera han rodat caps, en la segona, aguanten bustos.
La consulta sobre la Diagonal a l’hereu de
l’alcaldia se li ha posat travessera. Segons números van votar el 12,17 % del
cens. Hi havia dos opcions per escollir més, una tercera gairebé invisible, que
de contracor als organitzadors es va fer visible.
Pel que respecta a la consulta sobre la independència,
a l’alcaldia del vallès evitaren visualitzar traves a la seva realització. Aquí els números de participació foren
del 13,76 % del cens. Hi havia només dos
opcions per escollir però amb el cor net per part dels organitzadors de la
plataforma per l’autodeterminació.
Per altra banda, acostumada com estic a sentir a l’hora
de tancar meses electorals: - ha guanyat la festa de la democràcia! En
aquesta ocasió, els violins de la cançoneta, grinyolaren a l’ajuntament de
Barcelona. Cares llargues per part del batlle mentre que a la casa consistorial
de Sabadell, poc soroll per part del
mandatari municipal que per una vegada trencant la dinàmica del socialista
partit de boicotejar les consultes catalanistes.
De retorn a les xifres de participació, els resultats
han estat dispars. Mentre que en un lloc
hi havia una maquinària pesada darrera, en l’altra en canvi, amb recursos d’espardenya
van fer molt millor la feina. Els diners
certifiquen costos. Els vots sobiranistes han sortit a 0,23 euros la papereta
i, els de l’avinguda, a 2,33 euros. Davant del fet, quina és la conclusió? Fàcil,
que els catalans, per diners hi ha gent que és capaç de comptar-ho tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada