Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Ja hem tornat del
viatge dels jubilats! Molt bonic tot; hem menjat bé, abundant... massa! L’hotel
modern, de luxe... 4 estrelles! L’habitació; amb vistes al mar! Les excursions;
culturals! Les hostesses; eixerides! Rebé, de veritat i, si Déu volt; l’any que ve, més.
Amb la Montserrat ens agraden
aquestes emocions. De joves estàvem lligats al treball per pujar la canalla i
els que... ja no ho eren tant que ens havien portat al món. Llargs de cèntims,
pas n’anàvem i, això d’anar de vacances
amb prou feines hi duguérem els fills.
I és que... voltant
pel món se n’arriben aprendre moltes, de coses! Ara, en desvetllaré una
d’indirecta relacionada amb la gent. En aquestes anades organitzades, no
coneixes sempre a tothom. Clar que, poc a poc, ens anem descobrint, retratant
tots plegats.
Ja ho diu la dita;
hi ha de tot a la vinya del senyor! Xerraires, reservats, escandalosos, refinats, recargolats, sonats...
He anat elaborant
un estudi que m’és força eficaç per fer una
radiografia aproximada de les persones. Observant maletes i propietaris extrec conclusions de
cadascú. Per exemple: Si veus que porten
més de 2 maletes per una estada de quatre dies; ostentós o ostentosa. Si porten
més de 2 cadenats per maleta; desconfiat o desconfiada. Si veus que porten
maleta amb rodetes; refinat o refinada. Ara, si veus que porten maleta de
cartró de l’any de la Maria Castanya
Clar que he de
d’explicar-ho tot. En acabar l’estada a l’hotel, ens van fer deixar a recepció
els equipatges. Un jove grumet carregà els de la gent per portar-los en carretó
a l’autocar. Només que, en un desnivell, li van lliscar les mans i la mercaderia
començà a córrer avall fins que s’estavellà metres enllà contra un mur.
De la galeta;
maletes rebentaren, escantonades, trinxades... Vestits, calçotets, tovalloles,
necessers... barrejats, amuntegats, embrutats! Au, tothom corrents amagar
pertinences i recollir objectes de compromís. Bé, tret l’amo de la vella maleta
de cartró que, com que a més la tenia relligada amb un cinturó de cuir per
fora, no li va passar res. L’agafà per la nansa i fou el primer de pujar a
l’autocar.
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=894
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada