divendres, 4 de juny de 2010

Maletes *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Ja hem tornat del viatge dels jubilats! Molt bonic tot; hem menjat bé, abundant... massa! L’hotel modern, de luxe... 4 estrelles! L’habitació; amb vistes al mar! Les excursions; culturals! Les hostesses; eixerides! Rebé, de veritat i, si Déu volt;  l’any que ve, més.
Amb la Montserrat ens agraden aquestes emocions. De joves estàvem lligats al treball per pujar la canalla i els que... ja no ho eren tant que ens havien portat al món. Llargs de cèntims, pas n’anàvem  i, això d’anar de vacances amb prou feines hi duguérem els fills.
I és que... voltant pel món se n’arriben aprendre moltes, de coses! Ara, en desvetllaré una d’indirecta relacionada amb la gent. En aquestes anades organitzades, no coneixes sempre a tothom. Clar que, poc a poc, ens anem descobrint, retratant tots plegats.
Ja ho diu la dita; hi ha de tot a la vinya del senyor! Xerraires, reservats, escandalosos,  refinats, recargolats, sonats...
He anat elaborant un estudi  que m’és força eficaç per fer una radiografia aproximada de les persones. Observant  maletes i propietaris extrec conclusions de cadascú.  Per exemple: Si veus que porten més de 2 maletes per una estada de quatre dies; ostentós o ostentosa. Si porten més de 2 cadenats per maleta; desconfiat o desconfiada. Si veus que porten maleta amb rodetes; refinat o refinada. Ara, si veus que porten maleta de cartró de l’any de la Maria Castanya; garrepa o avar, segur!
Clar que he de d’explicar-ho tot. En acabar l’estada a l’hotel, ens van fer deixar a recepció els equipatges. Un jove grumet carregà els de la gent per portar-los en carretó a l’autocar. Només que, en un desnivell, li van lliscar les mans i la mercaderia començà a córrer avall fins que s’estavellà metres enllà contra un mur.
De la galeta; maletes rebentaren, escantonades, trinxades... Vestits, calçotets, tovalloles, necessers... barrejats, amuntegats, embrutats! Au, tothom corrents amagar pertinences i recollir objectes de compromís. Bé, tret l’amo de la vella maleta de cartró que, com que a més la tenia relligada amb un cinturó de cuir per fora, no li va passar res. L’agafà per la nansa i fou el primer de pujar a l’autocar.

Una abraçada ben forta i... fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=894

Cap comentari:

Publica un comentari