Les matemàtiques i la vida. Entrevista a Montserrat Alsina i Aubach

Cavall Fort núm. 1156 (2010)

Entrevista a Montserrat Alsina i Aubach

Poc ens ho imaginem però, des que ens llevem fins que anem a dormir, les matemàtiques ens acompanyen a tothora. La Montserrat, que de fórmules en sap un munt, treballa al Departament de Matemàtica aplicada III de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa (EPSEM). En paral·lel a la tasca docent i investigadora ha coordinat l’exposició Les Matemàtiques i la vida on descobrirem que els números sempre són al nostre voltant.

Com va sorgir la idea de fer l’exposició?

Tot va començar quan des de la Fundació Caixa Manresa ens van demanar que expliquéssim de forma entenedora el lligam entre les matemàtiques i la vida quotidiana.  L’objectiu era que els visitants ho descobrissin d’una manera que fos atractiva, tot trencant els tòpics que sempre hem lamentat professors, investigadors, o simplement aficionats, quan les qualifiquen d’aspres, inintel·ligibles i allunyades de la cultura i  la societat.

I què us vàreu plantejar fer perquè fos atractiva per als visitants?

La proposta des de l’inici va ser fer un recorregut per un dia qualsevol de la nostra vida. Des que sona el despertador, sintonitzem la ràdio o el televisor, ens aturem al semàfor, consultem el GPS, responem al mòbil, llegim el correu electrònic, anem a comprar...  Tot això explicat amb un llenguatge àgil, més enllà de les fórmules, fent descobrir i veure que les matemàtiques són presents a casa, al carrer, en la natura.

Presents i sense fórmules a la vista?

Exacte! No es tractava d’omplir els plafons de fórmules fins al capdamunt ni tampoc de publicar resultats nous. Senzillament, o potser cal dir ambiciosament, l’objectiu era  mostrar el paper de les matemàtiques a partir de l’activitat quotidiana.

Quins són aquests àmbits de la vida quotidiana?

Ja que parlem de números, 13 són els espais expositius que hi ha a l’exposició. Concretament els visitants trobaran referències vinculades amb la casa, el carrer, la natura, l’art, la música, l’escola, el treball, la salut, la societat, el joc, la seguretat i les compres, com a entorns més representatius del dia a dia. I, pel que fa a l’àmbit final de l’exposició, aquest deixa la porta oberta a la presència de les matemàtiques a molts més llocs!

Quins recursos utilitzeu per descriure aquests espais?

Com a eines hi ha objectes de la vida real com ara les rajoles que trobem als carrers o, per exemple, els envasos més comuns que trobem apilats als supermercats, llaunes, tetrabricks. També utilitzem ordinadors interactius i  alguns objectes manipulables, per plantejar-se preguntes, trobar algunes respostes, reflexionar i deixar-se sorprendre pel sentit comú de les matemàtiques.

I com s’aconsegueix que els visitants es facin preguntes o reflexionin?

Hem intentat aparellar textos breus amb imatges escollides, combinades amb manipulació d’objectes i ordinadors. També cal dir que en cada àmbit hi ha cites que hi conviden. Per exemple, W. Thomson que era un físic que va fer realitzar contribucions importants en termodinàmica i electricitat digué: “No us imagineu que les matemàtiques són dures i indesxifrables, i contràries al sentit comú: són senzillament la materialització del sentit comú”

Caram, ja veig que fa pensar!  En pots citar alguna altra?

D’acord. M’agrada la que hem posat al catàleg, manllevant les paraules de John Allen Paulos, un professor de matemàtiques i escriptor americà: “Ha arribat l’hora de revelar el secret: la funció principal de les matemàtiques no és organitzar xifres en fórmules i fer càlculs complicats. És una manera de pensar i de formular preguntes. I és a l’abast de tothom, al nostre servei, per fer-nos millor la vida de cada dia”

Explica un exemple que ens faci millor la vida de cada dia?

N’hi ha molts i en camps molt diferents, fins i tot en el camp de la salut.  El tomògraf és un aparell que es basa en un procediment matemàtic i permet observar l’interior del cos humà sense la necessitat d’utilitzar el bisturí. A partir de seccions planes successives es reconstrueix una imatge tridimensional. És útil per fer diagnòstics en medicina, però també és aplicable en altres ciències com ara l’arqueologia, la biologia, la geofísica, l’oceanografia... 

 Un altre exemple són els codis de barres. Les barres faciliten la lectura automàtica amb llum làser, i els números associats controlen que l’aparell no s’equivoqui, per evitar que ens cobrin un import incorrecte. El NIF també és un codi, i la lletra que conté serveix com a dígit de control per evitar errors.

Caram, sembla doncs que tot està controlat!

De fet totes les coses tenen un perquè. T’has parat a pensar, per exemple, per què les tapes de les clavegueres són rodones? Un parell de motius són  que les tapes circulars són fàcils d’encaixar,  i que garanteixen que no s’escolin pel forat. Ja veus, geometria al servei de la pràctica i la seguretat!

I és que les matemàtiques ens proporcionen eines i models en el sistema social, en l’organització democràtica, en la seguretat de la transmissió d’informació, en el joc...

En el joc també hi prenen part?

I tant! Tot jugant, en siguem conscients o no, les utilitzem. La geometria intervé en els angles de les tirades del billar, i l’àlgebra i els grups finits, en la resolució del cub de Rubik.  En els escacs, fent sudokus o jugant una partida de cartes intervenen nocions de combinatòria i d’aritmètica, raonaments lògics, estratègia i, per descomptat, probabilitats, estadística i atzar. Fins i tot hi ha trucs de màgia que amaguen matemàtiques al darrera.

L’exposició és una mostra itinerant. En quines poblacions ha estat i on la podrem visitar?

Tot i que es va crear pensant únicament en la sala d’exposicions de Caixa Manresa, on es va estrenar la primavera del 2009, la gran afluència de públic i l’interès que generà ens va  sorprendre gratament i en propicià la itinerància.  Ara ja ha estat a la Universitat de Lleida,  al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, al Campus del Baix Llobregat de la UPC a Castelldefels, i fins a l’estiu del 2011 la trobareu al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), ubicat al centre de Terrassa.

Com a complement a l’exposició, uns fulletons de material didàctic ajuden a despertar encara més la curiositat.  Són una col·lecció de jocs matemàtics en què els visitants podem respondre tot rumiant quina és la solució correcta. Ei, que fan pensar! alhora que també ens fan reflexionar de la importància de les matemàtiques en les nostres vides.

Pàg. web. d’Interès: http://expomat.epsem.upc.edu