Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Porto una estona
revisant fàrmacs. Tenim plena la farmaciola fins al capdamunt de capsetes,
potets, bossetes, ampolletes... que hi hem anat embotint. Ja no hi puc encabir més
potingues. Així que ho fèiem dissabte o ampliàvem l’armariet de les medicines. De
seguida ho he tingut clar, m’arromango i transporto l’arsenal sanitari a la
taula del menjador.
Ficat el material
dispensari sobre l’hule, he decidit seure perquè preveia que, després, l’acció
aniria per llarg. Agafo la lupa i començo a buscar en els embolcalls la data de
caducitat. Ep, que no és una tasca fàcil, eh? cal anar cercant per cada una de
les cares de les capses la combinació de lletres i números. Ho fan tan minúscul
que la feina és guipar-hi.
La detinguda cacera
provoca la formació de dos monticles. En un costat hi ha el bàndol que portaré
a ca l’apotecari perquè ho recicli. I, en l’altre, la resta de remeis que
retorno a la farmaciola per si, algun dia, els hem de menester.
Clar que, primer convindrà
recordar per què diantre serveixen i com funcionen cadascun d’ells, no fos cas
que, amb les corredisses d’un mal de ventre, confongui els barbitúrics i prengui un còctel
que em faci viatjar vés a saber cap a on. S’ha d’estar al cas!
Tampoc ho posen
fàcil les farmacèutiques, eh? Amb aquests noms rebuscats de laboratori: Recinoflex, Calcitrinotirina, Parasitrenemol,
Atriminolitric... Cal tenir els ulls ben oberts! Tan complicat resulta ficar
en l’embolcall: pastilles pel mal de queixal, xarop pel reuma, càpsules pel
fetge, gotes pels ulls o píndoles per anar a defecar?
Ja em teniu cercant
un raconet en blanc en els paquets per guixar-hi què dimonis cura, quina quantitat
convé empassar i en quines hores s’ha de prendre. Reivindico un espai sense
rètols en les capses, per poder
afegir-hi indicacions personals a mida.
Parlant d’indicacions,
si llegeixo al peu de la lletra els prospectes que hi ha en l’interior, a
vegades tremolo en saber a què m’exposo. Entenc que tenen la seva utilitat, hi
ha l’adreça del fabricant, els continguts de les dosis, indicacions, contraindicacions
i allò dels anomenats efectes secundaris. És a dir, el que s’arregla per una
banda, igual s’espatlla per una altra. La veritat, millor que no en necessitem
gaires i... anem tirant.
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=1849
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=1849
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada