dimarts, 18 de gener de 2011

Quadre


Resulta poc cert dir, a hores d’ara, que el Molt Honorable José Montilla ha deixat de ser president “en funcions” de la Generalitat de Catalunya. La prova d’aital fal·làcia es fa visible en els Salons de Plens dels ajuntaments i altres despatxos dels alts comandaments on la Llei obliga a tenir visible la fotografia del titular del Pati dels Tarongers.
En aquests novells compassos de legislatura encara no s’han fet efectius els relleus dels emmarcats amb la celeritat que correspon al càrrec, raó per la qual  produeix en la societat catalana un daltabaix semblant als provocats pels avançaments horaris del rellotge en arribar l’estiu.
El retard en col·locar la nova imatge oficial en les parets d’honor, afecta de formes dispars els ciutadans del país. Segons estudis comparatius de minsa fiabilitat contrastada, en els municipis on governa CiU i, contràriament al que pugui semblar, no s’anguniegen en contemplar que en les cambres consistorials hi llueix el del rostre antic. Veure perllongar la fisonomia de l’anterior hortolà dels tarongers, ho interpreten com exemple d’austeritat. Expliquen que hi ha altres coses importants a fer que gastar diners en renovar instantànies a corre-cuita. (Serà que busquen el millor, retratista?)
Pel que fa a la resta de formacions amb corresponsalies administratives, el ventall de reaccions que genera la lentitud del canvi dispara altra mena de comentaris sucosos. Resumint els més destacats, els portaveus del PSC opinen  que l’afer és ja una mostra palpable del caos organitzatiu del nou govern. Afirmen que no són àgils ni per renovar quadres. (I sort que, mentre tant, el que hi figura penjat és de la seva pròpia corda!)
En una altra direcció els del PP plantegen que amb una única administració centralitzada aquest problema s’acabaria. A més argumenten que per estalviar reutilitzarien una tropa de quadres en blanc i negre que guarden emmagatzemats als baixos del carrer de Gènova de Madrid.  (Queda clar que van amb rellotges de corda i hores velles)

La Magina dels Ous

Cap comentari:

Publica un comentari