Llenya

Som un poble experimentat a fer bellugar el bastó. A les llars, de petits, l’aprenem a utilitzar amb convicció per a picar el Tió de Nadal. Després, a plaça, en Festes Majors, grups de bastoners repiquen en dansa pals de fusta seguint els compassos de les notes dels flabiolaires. I, a més, com a altres trets de distinció comunitaris, lliurem als alcaldes, en accedir al càrrec, la vara dels municipis perquè vagin remenant les cireres.

D’aquí que, llavors, serà per tot plegat que ens deu venir la cosa, veritat? És clar que sí, i tant! Tenim extremadament arrelada la tradició de conviure en el més profund interior de cadascun de tots nosaltres amb els bastons. Fet i fet, no hauria de sorprendre’ns gaire que precisament en l’interior del Conseller d’Interior i, de l’interior dels Mossos d’Esquadra, aquests, estiguin avesats des de la infància a fer anar bastons i ara, de més granadets, porres, com a passat a la Catalunya Plaça i al Catalunya Parlament amb els indignats.

Solució a això? Doncs ja que s’han trobat plegats al Parc de la Ciutadella de Barcelona (polítics, mossos i indignats), promoure de forma conjunta una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per prohibir els tions i les balls de bastons, les vares dels ajuntaments, les mangales dels avis, els motxos de les senyores de fer feines... i, també, els llapis de les llibreries perquè després correm el perill que els nens i les nenes els facin anar de forma violenta a l’escola per fer coses indesitjables com escriure, dibuixar o pensar.

Posat a evitar més danys terribles de cara a la societat, convindrà abolir la comercialització de les barres de pa i en especial de les baguettes, ca al cap de mitja hora ’adquirir-les s’endureixen com a pedres, les quals, agafades en mans de segons quins incontrolats, amb un cop de traça ens poden obrir el cap com a melons i fer-nos oblidar que a l’estat hi ha gairebé 5.000.000 milions d’aturats.  Massa llenya per cremar al foc.

La Magina dels Ous