Hoooooooooola, bona hora a tothom!
El proppassat 1r
diumenge del mes de novembre, l’Orfeó Polifònic Gent de la Terra va anar a
cantar, a fer un “bolo”, (bé, un i... una mica més) a la bonica
població muntanyenca de la Seu d’Urgell. L’actuació es va celebrar com a
intercanvi de retorn amb la coral Veus del Macís del Cadí que, mesos endarrere,
ja va venir a fer un concert a la meva estimada ciutat.
A les 12 del
migdia, enfilats damunt de la tarima, al vell mig de la plaça que hi ha envoltada
de plataners, l’Orfeó interpretà una selecció de temes del nodrit repertori,
com ara:
-
El Cant de la
senyera, del Mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, i que fa: Per damunt dels nostres cants, aixequem una
senyera...
-
La Presó de Lleida, de Cumelles i
Ribó, que fa: A la ciutat de Lleida n’hi
ha una presó...
-
Ball Rodó de Rimsky-Korsakow
-
La Mal Maridada d’en Pérez Moya
Per acabar amb un
tema amb la col·laboració a l’escenari de membres del grup local:
-
L’Al·leluia de
l’oratori “El Mesies”, de Hendel i que diu: King of King, and Lord and Lord...
Bé, bonic,
extraordinari... va ser tot un recital de cant que, en cloure, va rebre els
càlids aplaudiments i felicitacions del públic que transitava en aquell moment
per la plaça. Després d’un parell de fotos de família, els grups s’acomiadaren a
l’hora de marxar per anar a menjar a un restaurant dels afores de la població pirinenca.
El dinar va ser
gustós, abundós, econòmic. I fou precisament assaborint la sobretaula quan amb
total satisfacció els uns amb els altres vam demanar al xofer que, ja que
anàvem bé de temps, en pujar a l’autocar enfiles direcció cap Andorra perquè,
allí, passada la frontera, s’aturés a la primera esplanada que trobés ja que a
peu de carretera hi faríem una actuació extraordinària a fi de certificar
llavors, per joia dels homes i dones de l’entitat, que des de llavors l’Orfeó ja seria “internacional”.
L’improvisat
recital va ser un exitàs, al costat de la planúria hi havia una gran superfície
comercial. Un nombre considerable de curiosos, tot apropant-se i com a agraïment,
ens obsequiaren fent donació d’algunes de les seves compres. Les regalàrem al
conductor que més content que un gínjol s’endugué cap a casa cartrons de tabac,
conyac, whisky, formatge i sucre.
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=5024
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=5024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada