divendres, 2 de desembre de 2011

Roba estesa *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Anar de vacances a un hotel és una opció. La família Bofarull Santacana en té dilatada experiència. Ha fet nits a l’Hotel Daurada, l’Hotel Tramuntana, l’Hotel Xaloc, l’Hotel Llevant, l’Hotel Platja, Gavina, Mar, Àncora, Far, Port, Escullera, Aquari... Bé, i jo que sé quants més hotels de la costa.
Explicaré que a l’estiu els agrada que els serveixin. Sí, sí, que els serveixin al major. Es passen l’any treballant i anar uns dies d’hotel els és com un premi. Durant unes jornades, no els cal fer llits, escombrar, treure la pols, fregar, anar a comprar al mercat, cuinar... Ara, ho paguen, ho paguen... De franc tampoc els surt. O potser, sí?  La veritat, no ho sé pas...  no ho tinc clar.
Amb mesos d’antelació ja fan reserva via Internet, és més econòmic s’estalvien intermediaris. Estant al cas, a l’aguait! aprofiten ofertes per anar-hi bé de preu en les dates d’oferta convingudes. Repetir, el que se’n diu repetir hotel, no ho han fet mai. S’ha de respectar, parlen que hi ha tants indrets a descobrir que els fa la sensació que perdrien el temps retornant altra vegada al mateix lloc. (del crim)
Això de tenir una nevera amb begudes a l’habitació els sembla qui sap què. Com també, que et facin massatgets perfumats,  que en el televisor de la cambra apareguin canals de qualsevol racó del planeta i, sobretot, disposar les 24 hores del dia d’un servei d’hostesses que prèvia trucada al conserge et canviïn les tovalloles del bany, un plaer!
Psè, que et canviïn les tovalloles un plaer? Ja us ho explicaré. Al poble, en rentar la roba, l’estenen en un pati interior que tenen a casa. Ningú els veu assecar sostenidors, calçotets o calçasses talla diplodocus.
Que sàvia que és la cultura popular! Per evitar traumes, la paremiologia s’ha empescat la frase proverbial d’ “haver-hi roba estesa” que, tot sigui dit, segons quina contemplació, pot escandalitzar a petits i grans com va ser el meu cas, quan per negocis laborals, vaig haver d’entrar a la casa dels Bofarull Santacana on tenien al cel obert eixugant-se una estesa de tovalloles dels hotels de la costa. Sí, ja podia justificar-se la mestressa explicant que el gendre era fabricant del tèxtil i els subministrava tares. Sí, sí...

Una abraçada ben forta i... fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=5126

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada