Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Los Nobels, los
Pulitzers, los Óscars, els Grammys, les
Medalles del Parlament, les Creus de St. Jordis... són, tots plegats, una colla
de premis, distincions, reconeixements, que un any rere l’altre s’atorguen a
persones que investiguen, fan descobriments, creen, pensen, treballen... Què? sí,
sí, en benefici de la humanitat o han prestat destacats serveis en vida a les
societats en defensa d’identitats, diversitats, tarannàs...
Empar Gasull i Calduch,
des de fa tres anys, premia persones, entitats o institucions que anualment fan
alguna cosa. No cal que perdeu el temps rastrejant notícies al respecte a la
premsa perquè els mitjans de comunicació la ignoren, en fan cas omís. Tenen
altres feines per despatxar i; ella, senzillament, va per lliure. Sense fer
soroll lliura en persona (en funció del guardonat) un totxo, una totxana o un
maó en honor a la causa.
L’any passat,
davant de casa, un cuiner de prestigi hi va obrir un local de restauració. Com
que ella ja preveia que difícilment algun dia hi aniria a menjar (s’ho fan
pagar); en l’època de construcció de l’establiment va contribuir a deixar-hi arran
de la porta, un totxo perquè l’utilitzessin ja que els faria falta.
En el primer any del
lliurament del guardó, en fer-se públic que a als afores del poble hi farien
una presó, l’Empar va apropar-s’hi xino-xano a lliurar un maó. De fet, a hores
d’ara és l’únic material de construcció que hi ha en el solar. Es veu que l’administració
no disposa de líquid per fer la garjola. Dorm tranquil·la, en la peça hi va
inscriure amb retolador vermell uns quants noms de candidats a fer-hi estada.
Enguany, seguint
amb la seva línia, s’ha arribat al jutjat i els ha portat una totxana
embolicada amb un llacet de color rosa. De nit, amb solemnitat, ha mirat a les
càmeres de seguretat de l’exterior de l’edifici, ha fet reverència, ha repartit
petons a l’aire i ha deixat la peça. Se’ls estima molt.
I és que a l’Empar
Gasull i Calduch, en refer la cuina de la llar, el paleta passà de recollir les
restes del material de construcció sobrant. D’aquí li ve que ara, amb estocs
sobrers, es dediqui a la bona obra. Planeja fer el bany nou i calcula que,
després, encara disposarà de més gènere per repartir.
Una abraçada ben forta... fins el proper capicua!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=5868
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=5868
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada