Hoooooooooola, bona hora a tothom!
De la mateixa
manera que els dijous és habitual menjar paella, al poble, els divendres els
jubilats ballem. Ves, que us he d’explicar, hi ha qui els diumenges al final
dels postres després de dinar llepa la cullereta amb regust de tortell o qui el
primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí, fa cua al banc per treure els quatre
xavos de la pensió, no? Doncs al municipi resulta que la gent gran, en arribar
la tarda del 5è dia de la setmana, ens agafa fal·lera per bellugar de forma
enèrgica l’esquelet.
Oh, ja us en podeu
ben riure ja però som un veritable motor de l’economia local. Amb l’excusa del
ball, senyores i senyors, anem a la
perruqueria i al barber per arreglar-nos els cabells, les vendes a les
merceries de potinguetes i perfumets és considerable; així com, per citar
altres impulsos econòmics, en les botigues de roba acaben el gènere de
temporada i els fisioterapeutes tenen clientela fixa perquè sempre hi ha qui es
torça els turmells a ritme de txa-txa-txa, foxtrot,
tangos, pasdobles... Què, veritat? I afegiré un darrer comentari, en les
sessions de saló, a més, alguns embolics de faldilles hi acaba havent entre viudos. Sí, en surten de
noves parelles... carpe diem, que hi
ha pressa per viure abans no es fonguin els ploms!
Els governants
haurien d’estar contents de tot plegat; de la vitalitat, de l’energia, del
dinamisme, dels moviments de capital que generem i... va, resulta que amb la crisi de l’euro de la
punyeta a la llar de jubilats també ens retallen. Alça Manela! Ara es veu que
no hi ha diners ni per contractar un home orquestra. Qualsevol diria que tiràvem de veta de les
grans orquestres.
Però avui ja torna
a ser divendres i, com Déu mana, toca enllustrar les sabates per anar a ballar.
És veritat, no tindrem músics en directe, ara bé, hem acordat que tampoc ens
quedarem amb ganes de marxeta. Així que,
hem tret la pols d’un tocadiscos i no pararem fins que es fongui l’agulla. Ah,
i, si ens treuen el llum, xiularem o cantarem a pèl. He dit!
Una
abraçada ben forta... i fins a la propera! (I ara, per si de cas, assajaré un bocinet “La cançó del lladre”)
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6284
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada