Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Agradi o no, en
determinats entorns, ésser reconegut només pel cognom, mag-ni-fi-ca! Pel que fa
al món de les arts escèniques, a l’hora d’anomenar les grans actrius sovint ens
n’empassem el nom. Sabem a qui ens
referim, de qui parlem i ho simplifiquem en les converses amb frases en les
quals l’article femení (“la”) pren
una volada estratosfèrica, una dimensió des-or-bi-ta-da. Són més o menys
diàlegs amb construccions d’aquesta mena:
-
Aniré al teatre a
veure (“la”) Carulla!
O bé, també:
-
Avui actua (“la”) Lizaran; (“la”) Novell, (“la”) Vilarasau, (“la”) ... (punts suspensius), (“la”) ...
(més punts suspensius)
A nivell de poble,
passa una cosa similar amb les grans dives dels elencs teatrals . Aquí els
cognoms possiblement, en citar-los, poca
cosa us diran (vaige, com si us diuen: Llúcia) però als municipis en qüestió, en córrer la brama que per la
funció (suposem) de la nit de Nadal actuarà
(“la”) Creixells, o bé, (“la”) Maials o... (“la”) Girbau, s’exhaureixen entrades.
L’afer que us vull
contar ara va lligat amb això de l’article femení (“la”), el cognom i la faràndula. (“la”) Pàmies que a hores d’ara és una octogenària artista, després
d’haver fet gairebé tots els papers de l’auca al llarg d’una dilatada
trajectòria damunt de la tarima, en l’actualitat, la memòria li fa alguna mala
jugada. Estudia però això de memoritzar el text, darrerament se li fa costa
amunt. Ara bé, la funció passi el que passi ha de continuar i així succeí en la
representació de la Festa Major on (“la”)
Pàmies actuava.
Clar que el dia de
l’estrena s’apropava i, en els últims assajos, en l’ambient, s’acumulava tensió
perquè (“la”) Pàmies no hi havia
forma humana que s’aprengués paràgrafs. Forma humana no, però tecnològica sí.
De l’orella de l’actriu en sortia un auricular que, connectat a un transistor,
rebia les indicacions de l’apuntador.
(“la”) Pàmies a l’obra estava pletòrica, es
bellugava, gesticulava com si res fins que, en un excés de mobilitat interpretativa,
algun botó de l’aparell es va des-pro-gra-mar. De sobte, el que era rebre
informació privilegiada es convertí en intoxicada informació. Rebia
interferències d’una emissora de ràdio que en paral·lel emetia notícies que, sumats als xiscles que feia des
de la banda l’apuntador, van fer suar de valent a tota la companyia. El públic
pas ho notà i aplaudí, aixecant-se de la butaca, a (“la”) Pàmies.
Una abraçada ben forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6375
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6375
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada