Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Vivim envoltats de
gent. Som, segons els càlculs dels experts en la matèria, uns 7 mil milions
d’habitants! (Déu n’hi do, si avui vénen a sopar tots a casa haurem de fer amb
la Montserrat torns al menjador) Ara bé, si algun de tota aquesta tropa, per
dir un supòsit contrari, somia poder campar-la sol per allà on li passi per la
barretina, ho tindrà, depèn de quins racons del planeta busqui, força complicat.
Tret que, és clar, es compri una illa deshabitada i s’hi perdi.
Però, l’essència de
la xerrameca d’avui pretén endinsar-se en el complicat que resulta a voltes la
convivència entre humans. No sempre són fàcils. Per molt tolerants que vulguem
ser tots plegats, quan algú o altre altera els nostres espais vitals; malament
rai, salten les alarmes. Veureu, tingueu un aprenent de violoncel a
l’altre costat de l’envà; que no us passi res! o, un dentista que es guanya el
sou foradant amb el filaberquí queixals per empastar. Mira, mentre els sorolls
siguin en horaris raonables, aguantes. I, les olors? Diguem que també n’hi ha
de tolerables. Traieu el nas pels celoberts dels edificis i ensumeu el tuf de
sofregits... depèn de quines propostes, segur que hi sucaríem pa. Ara, en el
terreny industrial, la cosa s’enfila.
El Quimet de cal
faixes com a ofici té el de pintor de brotxa i, per a veïna al costat del
taller, hi tenia una senyora d’avançada edat que cada vegada que detectava que
en el magatzem vernissaven mobles es queixava perquè deia que les pestilències químiques
li entraven per les portes i finestres de la llar. Tossia, s’ofegava, plorava
d’ulls... L’empresari, regla en mà, complia
amb totes les normatives de seguretat existents. Les comandes professionals les
pintava dins d’una habitació hermètica amb sistemes de retenció de gasos
contaminats; però, acabaven resultant insuficients per la iaiona que d’una hora
lluny els detectava.
Coses de la vida, morí
d’un mal de panxa en un hospital a la capital. De retorn la comitiva mortuòria
cap al poble, els familiars patiren una retenció a la carretera. No existia el
tanatori i el conductor del cotxe de morts, en trobar tancada la casa, demanà
per descarregar per uns instants el fèretre al taller del Quimet de cal faixes.
La veïna no es queixà de les pudors.
Una abraçada ben forta... i fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6596
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada