Ex-libris de Joan Amades (Foto: DGCPT)
A part de formar
part d’un mateix fons, sabeu quin tret d’identitat afegit tenen els llibres i
les revistes de l’Arxiu Joan Amades? Doncs, que tots porten a l’interior de la
coberta un ex-libris.
Segons definició
del Diccionari de la Llengua Catalana
de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) ex-libris és: Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat,
que es posa als llibres d’una biblioteca per indicar-ne la propietat.
L’Amades en fou un
seguidor i n’estampà en els exemplars de la biblioteca personal fins a una
vintena de models diferents, tots els quals compleixen amb els requisits que
cal tenir com a marca; és a dir: una menuda Il·lustració, el mot ex-libris i
també el nom i el cognom del propietari.
Si bé els orígens
per estampar un segell de propietat en els llibres es remunta, possiblement, a
les biblioteques de monestirs i palaus alemanys del s. XV, Joan Amades en un capítol del treball El Quixot dels Ignorants, editat com a
obra pòstuma per l’Associació Cultural Joan Amades l’any 2005, descriu aquestes
petites obres d’art, amb les següents paraules:
“L’ex-libris té tot el caràcter d’una marca de
propietat i, com totes les marques, a més del sentit utilitari, pràctic,
denominador de l’origen, té un caràcter simbòlic i emblemàtic. Ex-libris
significa “d’entre els llibres” o “tret dels llibres” i fidel al seu significat
deu respirar el contingut i l’essència dels llibres que formen la biblioteca de
qui els usa. Un ex-libris és, senzillament, un dibuix qualsevol afegit a un nom
i unes senyes, que ha de mostrar el sentit i les inclinacions del propietari”
Pel que fa a les
inclinacions del propietari, curiós és observar les il·lustracions que utilitzà
Joan Amades com a referència per a la biblioteca. Fixem-nos-hi; per una banda, aprofità
dibuixos extrets de la imatgeria popular, com per exemple, boixos d’auques. En
altres, seleccionà il·lustracions relacionades amb el moviment esperantista,
del qual formà part activa durant els anys de joventut i, en altres ex-libris,
encarregà a il·lustradors, com Fermí Tubau i Pujol, clixés al·legòrics a contes
tradicionals, cançons, rondalles, refranys... que respiraven aires de catalanitat.
Gràcies a un parell
de documents que es conserven al Fons Amades
d’intercanvi i propaganda, s’ha pogut identificar que els ex-libris foren
impresos entre els anys 1915 i 1920 així, com també, s’ha pogut saber que
formava part d’una agrupació d’exlibristes.
I dit això però,
aparquem per uns instants els ex-libris i retornem al llibre El Quixot dels ignorants, que està
gairebé traduït íntegrament en el 3r capítol del llibre que Joan Givanel i Mas
i Agustí Calvet Gaziel publicaven el 1946 a Ediciones Plus Ultra de Madrid
titulat Historia Gráfica de Cervantes y
el Quijote.
El perquè el nom de
Joan Amades no consta en els crèdits és
un misteri. No ho sabrem mai, potser no volia que hi afegissin el nom perquè l’obra era editada en llengua
castellana, o bé fou una feina que va haver de fer com a negre ja que estava
fitxat pel Règim Franquista com a catalanista, raó per la qual i com a càstig
havia estat represaliat a treballar mig any sense cobrar, després de la Guerra
Civil, al Museu d’Arqueologia de Barcelona o potser, anem a saber, igual no li
va fer el pes que d’altres afegissin cullerada als papers que hi escrigué. Qui
sap?
El que sí
que se sap, (tornant a parlar dels ex-libris) i en puc donar fe, és que en el fons de l’Arxiu
Joan Amades del Centre de Promoció de la Cultura Popular Catalana (CPCPTC) hi
ha un exemplar del llibre Historia Gràfica
de Cervantes y el Quijote. Ah, i com a marca de propietat en l’interior de
la coberta, damunt de les guardes del llibre, hi ha enganxat un ex-libris de
l’Amades que en certifica la pertinença.
(*) Guió de ràdio emès a l’espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6601
(*) Guió de ràdio emès a l’espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6601
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada