dissabte, 9 de juny de 2012

Els Ex-libris i Joan Amades *


Ex-libris de Joan Amades (Foto: DGCPT)

A part de formar part d’un mateix fons, sabeu quin tret d’identitat afegit tenen els llibres i les revistes de l’Arxiu Joan Amades? Doncs, que tots porten a l’interior de la coberta un ex-libris.
Segons definició del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) ex-libris és: Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d’una biblioteca per indicar-ne la propietat.
L’Amades en fou un seguidor i n’estampà en els exemplars de la biblioteca personal fins a una vintena de models diferents, tots els quals compleixen amb els requisits que cal tenir com a marca; és a dir: una menuda Il·lustració, el mot ex-libris i també el nom i el cognom del propietari.
Si bé els orígens per estampar un segell de propietat en els llibres es remunta, possiblement, a les biblioteques de monestirs i palaus alemanys del s. XV,  Joan Amades en un capítol del treball El Quixot dels Ignorants, editat com a obra pòstuma per l’Associació Cultural Joan Amades l’any 2005, descriu aquestes petites obres d’art, amb les següents paraules:
“L’ex-libris té tot el caràcter d’una marca de propietat i, com totes les marques, a més del sentit utilitari, pràctic, denominador de l’origen, té un caràcter simbòlic i emblemàtic. Ex-libris significa “d’entre els llibres” o “tret dels llibres” i fidel al seu significat deu respirar el contingut i l’essència dels llibres que formen la biblioteca de qui els usa. Un ex-libris és, senzillament, un dibuix qualsevol afegit a un nom i unes senyes, que ha de mostrar el sentit i les inclinacions del propietari”
Pel que fa a les inclinacions del propietari, curiós és observar les il·lustracions que utilitzà Joan Amades com a referència per a la biblioteca. Fixem-nos-hi; per una banda, aprofità dibuixos extrets de la imatgeria popular, com per exemple, boixos d’auques. En altres, seleccionà il·lustracions relacionades amb el moviment esperantista, del qual formà part activa durant els anys de joventut i, en altres ex-libris, encarregà a il·lustradors, com Fermí Tubau i Pujol, clixés al·legòrics a contes tradicionals, cançons, rondalles, refranys... que respiraven aires de catalanitat.
Gràcies a un parell de documents que es conserven al Fons Amades d’intercanvi i propaganda, s’ha pogut identificar que els ex-libris foren impresos entre els anys 1915 i 1920 així, com també, s’ha pogut saber que formava part d’una agrupació d’exlibristes.
I dit això però, aparquem per uns instants els ex-libris i retornem al llibre El Quixot dels ignorants, que està gairebé traduït íntegrament en el 3r capítol del llibre que Joan Givanel i Mas i Agustí Calvet Gaziel publicaven el 1946 a Ediciones Plus Ultra de Madrid titulat Historia Gráfica de Cervantes y el Quijote.
El perquè el nom de Joan Amades no consta  en els crèdits és un misteri. No ho sabrem mai, potser no volia que hi afegissin el  nom perquè l’obra era editada en llengua castellana, o bé fou una feina que va haver de fer com a negre ja que estava fitxat pel Règim Franquista com a catalanista, raó per la qual i com a càstig havia estat represaliat a treballar mig any sense cobrar, després de la Guerra Civil, al Museu d’Arqueologia de Barcelona o potser, anem a saber, igual no li va fer el pes que d’altres afegissin cullerada als papers que hi escrigué. Qui sap?
El que sí que se sap, (tornant a parlar dels ex-libris)  i en puc donar fe, és que en el fons de l’Arxiu Joan Amades del Centre de Promoció de la Cultura Popular Catalana (CPCPTC) hi ha un exemplar del llibre Historia Gràfica de Cervantes y el Quijote. Ah, i com a marca de propietat en l’interior de la coberta, damunt de les guardes del llibre, hi ha enganxat un ex-libris de l’Amades que en certifica la pertinença.

(*) Guió de ràdio emès a l’espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=6601

Cap comentari:

Publica un comentari