Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Veure les cares que
els humans mostrem quan,en arribar a l’andana,se’ns escapa el tren provoquen
com espectacle intenses riallades col·laterals. Pèrdues d’aquesta mena són vivències
en les quals, com implicats, voldríem fondre’ns perquè ens sentir ridículs Ara,
com a públic privilegiat de la desfeta, són còmiques d’observar malgrat, cal
reconèixer, que traspuen com a rerefons
una càrrega de mala llet a voltes delirant. Trobeu-vos-hi... Sí, no hauríem
d’esclafir a riure quan un pobre ancià amb pas accelerat se li tanquen als
morros les portes del ferrocarril, no!... Però, ho fem. I tant que ho fem!
Quan he de fer un
viatget d’alta volada procuro evitar fer el préssec. Agafar l’avió per anar a
les quimbambes demana ser previsors i preparar amb antelació l’anada a
l’aeroport. A casa en dies així el despertador sona més d’hora de l’habitual i
amb les maletes i passaports a punt des del dia anterior procurem arribar amb marge
d’antelació a la porta d’embarcament amb l’objectiu d’evitar ensurts. No és que
vulguem ser fatalistes però sempre penses que, en cas que es punxés una roda
del cotxe, o trobéssim un embús, disposaríem d’un temps per evitar de fer
salat.
Amb els deures
fets, asseguts amb suficient antelació
davant de la porta d’enlairament, amb la Montserrat, esperem. Mireu, llavors
respirem, ens agafa gana i matem el cuquet picant uns ganyips... però no
abaixeu la guàrdia, no us refieu perquè una vegada tornant del J.F. Kennedy per
megafonia no sé què deien de: last
minute, flight passengers to BCN door fifteen I nosaltres, refiats, estàvem
a la door forty four.
Haguéssiu vist com
corríem. Es veu que com a rastre, al nostre darrera anàrem deixant una estesa
de cacauets que compto que encara avui fan petar de riure o plorar a més d’un.
Una abraçada ben forta... i fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6756
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada