Dedicatòria d'Apel·les Mestres (Foto: DGCPT)
Una de les tasques
que cal realitzar de forma periòdica en un arxiu (-es fa de tant en tant- tret
que hi hagi una causa major que amb urgència ho acceleri com ha succeït amb el
canvi d’edifici) és la de comprovar document per document el correcte estat de
conservació dels materials que integren un fons.
La Direcció General
de Cultura Popular i Tradicional (coneguda fins fa ben poc amb l’acròstic de CPCPTC)
amb el trasllat de seu, no ha escatimat esforços per fer una correcta reubicació
dels arxius en unes noves instal·lacions.
Cal dir que amb la mudança s’hi ha sortit guanyant de llarg ja que ara els
distints fons, que el componen, estan ubicats en moderns compactes i calaixeres
que reuneixen unes condicions de protecció idònies.
Redistribuïts els
fons personals d’Amades en dues sales de dipòsit, ha calgut però actuar amb
delicadesa ja que, amb els canvis d’assentament, com que part important d’aquests
documents són extremament fràgils, ha estat necessari que durant el procés de
trasllat s’hagi vetllat perquè els diversos suports que l’integren no rebessin
cap mena de danys. Feina feta, ara ja reposen amb condicions òptimes de seguretat tot
desitjant que sigui així per molts i molts anys.
I és que coordinar una
intervenció d’aquesta mena té la seva
complexitat i realitzar-la, tampoc, resulta una feina fàcil. Ara bé, la
vivència ha valgut amb escreix la pena perquè, per una banda, el grup humà que
ha realitzat l’acció ha treballat (i mai millor dit) amb guants de cotó i, per
una altra, l’estricte protocol que s’ha seguit durant el trasllat ha ajudat a
catalogar, a més, un petit tresor com és el fet de tenir constància de quins
llibres de la biblioteca personal de Joan Amades estan dedicats pels seus
autors.
Tot s’ha de dir, no
era ni de bon tros en aquests moments un objectiu prioritari a realitzar. De
saber prou que se sabia que hi havia exemplars amb dedicatòria però el fet
d’haver de fer un inventari rigorós dels llibres i el fet de comprovar el bon
estat de conservació dels volums que no patissin, per exemple, plagues de
microorganismes han facilitat indirectament ampliar noves dades relacionades
amb el folklorista, com és la de saber que 183 són amb xifres la quantitat
d’obres que s’han trobat dedicades.
Contemplar les
signatures originals, les cal·ligrafies personals, llegir els breus paràgrafs
adreçats a l’Amades, el lloc, l’any, les edicions, els continguts... obren portes a poder aprofundir amb major detalls la
seva trajectòria vital, els cercles intel·lectuals per on es movia o també
entre altres possibles exploracions l’afecte i grau d’amistat amb personalitats
del moment.
La relació de noms
és rellevant. A tall de mostra, citar figures com ara: Pompeu Fabra, Apel·les
Mestres, Ramon Menéndez Pidal, Ramon
Violant i Simorra, Sara Llorens de Serra, Aureli Capmany, Cèsar Martinell, Pau
Vila, José M. Iribarren, Constantino Cabal, Fritz Krüger, Bianca Maria
Galanti... i, així fins ampliar una molt més llarga tirallonga d’autors que,
potser, en un futur poden donar peu a realitzar un estudi més acurat per part
d’alguns historiadors. Per què no?
Abans però no succeeixi,
exposar una breu valoració dels resultats obtinguts com és el fet d’observar que
en una primera etapa les dedicatòries són d’autors catalans i de l’estat espanyol; folkloristes,
filòlegs, musicòlegs, historiadors... i, en una segona, d’autors d’arreu del
món la major part dels quals foren erudits estudiosos que conegué en les anades
a congressos internacionals.
No se
quan serà però en una propera revisió de llibres es podria extreure una relació
d’exemplars amb acotacions a llapis de l’Amades. N’hi ha també uns quants.(*) Guió de ràdio emès a l’espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=6763
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada