divendres, 15 d’abril de 2011

Coppélia de la Companyia Juvenil de Ballet Clàssic de Catalunya


Hamlet núm. 14 (2011)

El que són les coses però, a Barcelona, els diumenges 20 i 27 de febrer  van coincidir als escenaris dues versions de l’obra de ballet clàssic Coppélia (o la noia d’ulls d’esmalt). Ha estat allò que es podria definir com: una casualitat.  A la vegada que al redós  del mateix període, també ha estat  una altra de casualitat que a les  sales de cinema comercial de la ciutat projectessin les pel·lícules: La danse, Le ballet de l’Opéra de Paris i l’oscaritzada Black Swan on es respira dansa clàssica per tots els porus. Possiblement, quatre roses escadusseres no faran un pom de flors sencer però, de ben segur, que han impregnat de forma positiva amb els aromes que desprenen a més d’un espectador interès pel gènere del ballet.
Posats a fer  descripcions breus de les olors, el director de la titulada aquí Cisne Negro,  Darren Aronofsky, dirigeix l’actriu Natalie Portman que interpreta amb precisió la primera ballarina d’una companyia de ballet del Nova York actual absorbida pel paper que realitza en la producció  El llac dels cignes del compositor rus  Pyotr Ilyich Tchaikovsky creada el 1877, (quedem-nos si us plau amb el mot “precisió”).
Respecte al documental també traduït en la cartellera de l’estat com La danza, el ballet de la Ópera de París, el realitzador Frederick Wiseman endinsa el públic  durant els 159 minuts de la gravació  en el rigorós dia a dia de la companyia de ballet francesa on  tenen especial cura  per la perfecció de la tècnica, (retinguem la paraula “perfecció”).
Pel que fa a l’altra Coppélia que ha compartit programació als teatres de Barcelona, aquesta tingué estada a l’espai Artèria Paral·lel de la mà del Ballet Víctor Ullate de la Comunidad de Madrid on el coreògraf i director artístic Eduardo Lao presentava una visió futurista del clàssic ple de dolçor interpretativa, (capturem ara el terme “dolçor”).
Doncs precisament també això; dolçor, perfecció i... precisió és el que, en tres matinals de diumenge al Teatre Poliorama els components de la Companyia Juvenil de Ballet Clàssic de Catalunya (“La Companyia”) comunicaren al públic familiar,  gràcies a la readaptació  que han fet de Coppélia. I és que, de fet, si hi ha una obra de ballet clàssic que pugui fer descobrir  els encants  de la dansa a totes les edats, aquesta és La noia d’ulls d’esmalt.
Sota la direcció d’Elise Lummis i l’ajudant Ana Jimenez, els coreògrafs Lourdes de Rojas i Rodolfo Castellanos emmotllen el ballet de caire còmic, creat l’any 1870 justament a l’Òpera de París pel mestre dansarí Arthur Saint-Léon i el músic Léo Delibes, els quals basteixen l’argument a partir del llibretó de Charles-Louis-Étienne Nuitter que, a la vegada, veu del text Der Sandmann d’Ernest Theodor Amadeus Hoffmann.
L’elenc del muntatge de “La Companyia” l’integren per a l’ocasió un col·lectiu de 33 joves ballarins de varies edats, que interpreten la història del misteriós Doctor Coppelius, el qual ha dissenyat una nina ballarina de proporcions reals que enamorarà un eixerit noi de poble, Franz, i que a més perd l’oremus fins al punt deixar de banda Swanilda, el seu amor de carn i ossos de sempre. L’acció es desenvolupa amb gràcia i la xicota de tota la vida se les empescarà totes per recuperar el formós fadrí.
Amb la voluntat de fer la trama major planera, l’animador i presentador dels espectacles de la campanya familiar al Poliorama, Viu el teatre, l’actor Moi Aznar, avança en els entreactes els embolics de Coppélia al públic més menut.
La Companyia” és una formació que inicià els primers passos l’any 1994 de la mà d’Elise Lummis i Peter Cartier. Des de llavors, ja comença a ser destacat el nombre de joves que amb dolçor, perfecció i precisió han anat aprenent de forma disciplinada  les posicions bàsiques de ballet clàssic com: pliés, pas de bourées, relevés, enchaînements... fins arribar a dansar damunt els escenaris amb professionalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada