Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Que les coses ja no
són el que eren..., ho podem apreciar en diversitat de detalls. Per exemple, en
això de preocupar-se per la sensibilitat estètica, el disseny (gran paraula!) va
de cap a caiguda, de mal en pitjor.
Vinc d’una oficina
de les anomenades: d’estalvi (estalvi? i
tant que en fan!!) Entres allà dintre i, gairebé, ja no hi trobes ningú que
t’atengui, que t’escolti... Qui les veu i qui les ha vist les sucursals
bancàries! Avui, tot és ple de màquines “self-service” de: fes-t’ho tu, treu-te
els diners, carrega’t el mòbil, actualitza’t llibreta... Ah! i pobrets de nosaltres que no ens en
sortim i haguem d’acabar anant a molestar l’oficinista! Sort, vetllen pel fons
de la clientela!!
En les alçades actuals
del progrés hem de ser (cadascun dels titulars dels números de compte) àvids
experts a fer que surti fum dels caixers automàtics a causa de les reiterades
utilitzacions de les vises. Au, vinga
a posar i treure targetes de crèdit pel lector de bandes magnètiques!
Està estès de tal
manera l’ús d’aparells d’autogestió que, nois, hi trobo a faltar el caliu humà en
les seus de banca. Què se’n ha fet dels directors, sotsdirectors, delegats? Feina
rai a trobar-hi algun senyor amb americana i corbata. Antigament, quan hi
anàvem es donava aquella situació que et feien entrar a seure al despatx per
mirar de negociar, fer tractes entre persones...
Comèdia! (no us
penseu, tampoc et donaven res –això sempre serà així- , desenganyem-nos-en )
però, com a mínim, de les oficines de gestió financeres en sorties recordant
les fisonomies dels banquers. A més, si te’ls trobaves pel carrer... ells et
saludaven ben clenxats. En l’actualitat, quan entres allà dins, a no ser que et
fiquis a fer el mico davant la càmera dels circuits tancats de seguretat ningú
s’immuta. Qualsevol dia tornaré a guardar sota la rajola els diners, com feia
la gent. Total, pel que donen...
I tot això, ve a
tomb perquè vinc de treure del caixer entrades per anar a un concert. Ja ho
veieu.. les empolainades senyores taquilleres també han passat a la història,
com també els tiquets, impresos, de bella factura per l’ocasió amb dibuixos,
tintes de colors... ideals per al col·leccionisme de fans.
Ara, tots els
bitllets són tallats segons el mateix
patró; sense cap mena de gràcia, gravat o fotografia. La cosa ha quedat reduïda
a un tros de paper imprès amb una tinta i
el codi de barres. Això sí, de la comissió no te’n lliures.
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=3329
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada