Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Ahir vaig anar a
dormir fet una coca. Estava esgotat ja
que havia passat el sant dia caminant pels vorals dels sembrats contemplant com
estaven d’espigats els ordis arran les darreres pluges. Uf!
Així que, havent
sopat, amb la Montserrat, i després de
fer els deures de desparar taula, fregar
plats, escombrar..., seguérem al sofà practicant allò de prémer els botons del comandament
provant d’empassar-nos alguna cosa de
profit de la programació del televisor.
Se m’aclucaven els
ulls, mentre a la pantalla uns tertulians s’esforçaven a arreglar el món
fent-la petar. Vaig començar a passar al llit quedant-se la mestressa enganxada
una estona més a la conversa. Li digué
allò de: ja faràs cap...
Portava una estona
roncant, quan la Montserrat em despertà insistentment a cops de colze en escoltar ella un estrepitós
soroll que vingué de fora el carrer:
-
Llorens,
desperta’t, corre... ho has sentit?
-
Eeeeh! -mig pesant
figues li he respost-.
-
Afanya’t, mirem per
la finestra... vés, que alguna cosa ha explotat. Truquem a la Guàrdia Urbana?!
-
Eeeeh! qui? com?
Sí, ara... ara...
No hem estat els
únics a espiar darrera les persianes. Altres veïns també han fet el mateix ja
que el terrabastall ha ressonat a banda i banda de les cases.
Per la vostra
tranquil·litat us informaré que, pel que podia arribar a succeir, l’ensurt no
ha acabat en tragèdia. Una tanca publicitària de gran format s’ha desplomat
envaint la via pública. Hi ha hagut escampada de vidres, metalls, totxanes... que
ha fet necessària la intervenció d’urgència dels Bombers i els Mossos d’Esquadra, que han acordonat
la zona per evitar mals majors. Res, que aquesta nit els àngels de la guarda
feien hores extres i tot ha quedat en un ensurt. Bé, tot..., potser no.
A plaça i al cafè
en parlar del tema del dia ha corregut la veu que entre els tafaners de finestres
i balcons ha estat vista la closca pelada d’en Gregori Martí (sense el perruquí),
la Loreto Rossell (que dorm amb llenceria eròtica de color vermell), el Quimet
de ca la Fritadura (que es treu per dormir la dentadura) o que la majordona i
el mossèn (de nit, comparteixen cuixa, pit i llit). I és que... tard o d’hora;
tot se sap!!
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=3442
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada