dimarts, 15 de febrer de 2011

El Petit Liceu


Hamlet núm. 12 (2011)

Ovidi, (el Montllor!) en el disc A Alcoi  en el tema Una nit a l’Òpera descrivia amb tocs d’ironia una topada de classes davant de les portes del Liceu. La cançó, enregistrada el 1974, retrata una època que, en part,  queda ja llunyana perquè força coses s’han socarrimat des de llavors.
En relació al teatre familiar però, trobarem que a partir de la programació de la temporada 1999-2000, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, apropa amb caliu als infants i també potser alguns de més granats, l’òpera. Per sort, hi ha coses que han evolucionat en el transcurs dels anys. Saber oferir els més menuts la possibilitat d’accedir a la gran música i tot el que  d’artístic l’envolta,  és una mostra de maduresa cultural que ajuda a consolidar sensibilitats.
Amb el muntatge La Serva Padrona de Pergolasi, la companyia de titelles Etcétera, dirigida per Enrique Lanz, omplia per primera vegada les butaques del Petit Liceu. La bona vivència operística donà peu a fomentar la continuïtat d’espectacles adreçats a nens. D’aquí que, arran d’aquella experiència, seguiren d’altres produccions  exitoses, com per exemple l’adaptació de l’òpera de Mozart La petita flauta màgica; la revisió del conte de Perrault La Ventafocs amb música de Rossini o El Allegro Vivace,  un recull de fragments d’òperes dels compositors Monteverdi, Purcell, Mozart, Rossini, Donizetti, Berlioz, Verdi, Bizet i Puccini. La direcció escènica de les quals fou realitzada per Joan Font de la companyia Comediants.
Altres grups de renom teatral que han fet també la seva incursió en la direcció escènica familiar sobre el bel canto al Liceu han estat El Tricicle amb  El Superbarber de Sevilla de Rossini o El Centre de Titelles de Lleida, amb la direcció artística de Joan-Andreu Vallvé i música de Poire Vallvé, escenificant el conte dels germans Grimm Els Músics de Bremen.
Les propostes programades del Petit Liceu s’han dut a terme en diversos espais.  A més de la Sala Principal del Gran Teatre; altres escenaris on han tingut cabuda les funcions destinades a un públic  familiar i escolar han estat  el Foyer, els auditoris de Cornellà o el de Sant Cugat. A part de les anteriors produccions, en l’actualitat  també estan disponibles en gira propostes com Cosi fun Tutte amb música de Mozart i direcció d’escena de Carol López, Petruixka amb composició musical d’Stravinsky i direcció d’escena de Marc Hervàs, de la companyia Príncep  Totilau, o La Primera Cançó amb direcció musical de Mariona Vila i direcció d’escena d’Anna Llopart.
Recomanable és descobrir la documentació de les obres que hi ha a la pàgina web. del Liceu de Barcelona www.liceubarcelona.cat on, a més de les fitxes artístiques, hi ha fragments de vídeo dels muntatges, fotografies, així com materials i guies didàctiques d’utilitat per a pares i professorat, com ara són els quaderns del Servei Educatiu; El Misteri de la Partitura plantejada per fer una visita dramatitzada per a educació infantil a les dependències del teatre o l’Òpera: una emoció, enfocat a acostar els adolescents al gènere en una visita guiada al teatre seguida de la projecció d’un audiovisual al Foyer.
I és que les activitats escolars són una sòlida proposta en paral·lel al teatre familiar que, enguany,  arriben també a la seva dotzena edició amb espectacles consolidats com L’Orquestra dels Animals organitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i el Gran Teatre, en el qual solistes i cors provinents d’escoles d’ensenyament secundari interpreten l’òpera junt amb els músics de la JONC.
Pel que fa a la present temporada, ja s’han representat  Pere i el Llop de Prokófiev de la mà de la companyia Etcétera, El Superbarber de Sevilla de Rossini en versió del Tricicle i La Ventafocs de Rossini  amb direcció de Comediants. Ara bé, encara hi ha muntatges en perspectiva dels quals val la pena prendre nota; El retablo de Maese Pedro amb música de Falla de la companyia Etcétera, La Primera Cançó, Les coreografies de dansa de Jiri Kylián i d’Ohad Naharin que ofereix el projecte IT Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona, i la història de Petruixka  d’Stravinsky de la companyia Príncep Totilau.

Cap comentari:

Publica un comentari