Hamlet núm. 12 (2011)
Ovidi, (el
Montllor!) en el disc A Alcoi en el tema Una
nit a l’Òpera descrivia amb tocs d’ironia una topada de classes davant de
les portes del Liceu. La cançó, enregistrada el 1974, retrata una època que, en
part, queda ja llunyana perquè força
coses s’han socarrimat des de llavors.
En relació al
teatre familiar però, trobarem que a partir de la programació de la temporada
1999-2000, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, apropa amb caliu als infants
i també potser alguns de més granats, l’òpera. Per sort, hi ha coses que han evolucionat
en el transcurs dels anys. Saber oferir els més menuts la possibilitat
d’accedir a la gran música i tot el que d’artístic
l’envolta, és una mostra de maduresa
cultural que ajuda a consolidar sensibilitats.
Amb el muntatge La
Serva Padrona de Pergolasi, la companyia de titelles
Etcétera, dirigida per Enrique Lanz, omplia per primera vegada les butaques del
Petit Liceu. La bona vivència operística donà peu a fomentar la continuïtat
d’espectacles adreçats a nens. D’aquí que, arran d’aquella experiència,
seguiren d’altres produccions exitoses, com
per exemple l’adaptació de l’òpera de Mozart La
petita flauta màgica; la revisió del conte de Perrault La
Ventafocs amb
música de Rossini o El Allegro Vivace, un recull de fragments d’òperes dels
compositors Monteverdi, Purcell, Mozart, Rossini, Donizetti, Berlioz, Verdi,
Bizet i Puccini. La direcció escènica de les quals fou realitzada per Joan Font
de la companyia Comediants.
Altres grups de renom
teatral que han fet també la seva incursió en la direcció escènica familiar
sobre el bel canto al Liceu han estat El Tricicle amb El Superbarber
de Sevilla de Rossini o El Centre de Titelles de Lleida, amb la direcció artística de
Joan-Andreu Vallvé i música de Poire Vallvé, escenificant el conte dels germans
Grimm Els Músics de Bremen.
Les propostes programades del Petit Liceu s’han dut a terme en diversos espais. A més dela Sala Principal del
Gran Teatre; altres escenaris on han tingut cabuda les funcions destinades a un
públic familiar i escolar han estat el Foyer, els auditoris de Cornellà o el de
Sant Cugat. A part de les anteriors produccions, en l’actualitat també estan disponibles en gira propostes com Cosi fun Tutte amb música de Mozart i
direcció d’escena de Carol López, Petruixka
amb composició musical d’Stravinsky i direcció d’escena de Marc Hervàs, de
la companyia Príncep Totilau, o La
Primera Cançó amb
direcció musical de Mariona Vila i direcció d’escena d’Anna Llopart.
Les propostes programades del Petit Liceu s’han dut a terme en diversos espais. A més de
Recomanable és
descobrir la documentació de les obres que hi ha a la pàgina web. del Liceu de
Barcelona www.liceubarcelona.cat on,
a més de les fitxes artístiques, hi ha fragments de vídeo dels muntatges,
fotografies, així com materials i guies didàctiques d’utilitat per a pares i professorat,
com ara són els quaderns del Servei Educatiu; El Misteri de la
Partitura plantejada per fer una visita dramatitzada per
a educació infantil a les dependències del teatre o l’Òpera: una emoció, enfocat a acostar els adolescents al gènere en
una visita guiada al teatre seguida de la projecció d’un audiovisual al Foyer.
I és que les
activitats escolars són una sòlida proposta en paral·lel al teatre familiar que,
enguany, arriben també a la seva dotzena
edició amb espectacles consolidats com L’Orquestra
dels Animals organitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, la Jove Orquestra
Nacional de Catalunya i el Gran Teatre, en el qual solistes i cors provinents
d’escoles d’ensenyament secundari interpreten l’òpera junt amb els músics de la JONC.
Pel que fa a la present temporada, ja s’han representat Pere i el Llop de Prokófiev de la mà de la companyia Etcétera, El Superbarber de Sevilla de Rossini en versió del Tricicle iLa Ventafocs de
Rossini amb direcció de Comediants. Ara
bé, encara hi ha muntatges en perspectiva dels quals val la pena prendre nota; El retablo de Maese Pedro amb música de
Falla de la companyia Etcétera, La Primera Cançó , Les coreografies de dansa de Jiri Kylián
i d’Ohad Naharin que ofereix el projecte IT Dansa de l’Institut del Teatre de
Barcelona, i la història de Petruixka d’Stravinsky de la companyia Príncep
Totilau.
Pel que fa a la present temporada, ja s’han representat Pere i el Llop de Prokófiev de la mà de la companyia Etcétera, El Superbarber de Sevilla de Rossini en versió del Tricicle i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada