divendres, 13 de gener de 2012

Afers de pes *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Qui més qui menys, durant les festes de Nadal, a taula ens hem afartat, com uns lladres! Asseguts amb la família, assaborint l’escudella, la carn d’olla, rostits, canelons, torrons, neules, cava... I vinga aixecar  copes i brindar: - Bon Nadal! (Tot fent Clinc!); - Per l’Any Nou, que sigui pròsper! (Tot fent Queticlinc!...) Au, i vinga també a repetir tallets de tortells: - Un bocinet més... (nyam, nyam...) Clar, després això una hora o altra es tradueix amb un quilet o dos o tres més. I, apa, ja hi som! - Què si em sento rebotit... que si no se’m corden els pantalons! Pantalons? Pobres pantalons! Però si ells no en tenen cap culpa dels nostres excessos!
I, arribats en aquest punt,  ja som al cap del carrer. En veu alta, escampem als quatre vents (perquè a part de nosaltres algú o altre ho senti) que, a partir de demà; ANIRÉ AL GIMNÀS!
Dictada és la sentència! M’hagués mossegat la llengua davant els parents! Sí, ara ja està dit, i a donar exemple! Mireu, perquè no faig les orelles més llargues que, sinó, diria que sóc un burro! I Ja em teniu anant a apuntar-me al centre esportiu:
- Hola, que és aquí on ensenyen a perdre michelins?
Una noia bufona em fa de monitora. M’ha marcat allò que en diuen “una taula d’exercicis físics” totalment adaptada a les meves necessitats. M’esforço, m’esforço... he pujat a una bicicleta estàtica i pedalat una estona (sense moure’m de lloc), després he aixecat unes peces i, finalment, m’he doblegat unes quantes vegades fent abdominals i altres postures poc ortodoxes.  En acabar, la monitora s’ha interessat pel meu estat de salut i amb una rialla d’aquelles d’anuncis de pasta de dents ha dit:
- Que, tot bé?
Educat, com si ja ens coneguéssim des de qui sap quan li he respost:
- Sí, sí, molt bé...  i, cap a casa.
Iuii, Veiéssiu ara quina fila faig. No em puc moure, tots los ossos me fan un mal terrible, estic baldat!  No sé, em sembla que avui no aniré al gimnàs. Potser m’hauré de donar de baixa. O, potser més em valdrà que em comenci a acostumar a conviure amb aquests quilets del Nadal.  Ves, o potser a partir d’ara em serà més fàcil menjar verdura tota la setmana?

Una abraçada ben forta... fins a la propera! I penjo.

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net   http://festafesta.net/?p=5347

Cap comentari:

Publica un comentari