Coberta del llibre (Foto: DGCPT)
Entre la
correspondència que hi ha en el Fons Amades de la Direcció General de Cultura
Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
es conserva una carta d’Angelo Stefanucci redactada des de Roma el 8 d’octubre
de l’any 1947 en la qual s’adreçava a Joan Amades fent-li saber que estava
apunt d’inaugurar una “ESPOSIZIONE
BIBLIOGRAFICA SUL PRESEPIO” on s’exposarien llibres del món sobre art, religió, folklore i tècnica raó per la qual,
pregava que li enviés: “il suo belissimo volume: Joan AMADES =
EL PESSEBRE, Barcelona, 1946” a canvi, d’un exemplar de collita pròpia “STORIA DEL PRESEPIO” de 1944 o
bé, en cas de no poder ser, li sol·licitava un exemplar en servei de préstec
durant el mes de gener de 1948.
En relació a
l’acord, a l’arxiu no hi ha constància escrita de quina va ser l’opció
escollida però el fet que en la biblioteca de l’Amades hi hagi altres dos
llibres de l’estudiós italià i no precisament el que li volia oferir fa suposar
que el folklorista barceloní optà per cedir el document de forma temporal,
probablement, perquè de la primera
edició luxosa il·luminada a mà a l’impremta SADAG i editat per Les Belles
Edicions només es va fer un tiratge de 500 exemplars que en pocs dies s’exhaurí.
Albert Manent, en
l’estudi Del Noucentisme a l’Exili,
exposa que l’editor de l’obra Joaquim Estrems i Borràs conjuntament amb el seu
fill Joaquim Estrems i Casadevall amb
voluntat d’evitar la censura del franquisme editaven en data falsa llibres com fou el cas del treball de Joan
Amades que, de forma intencionada, l’única data que hi apareix visible és:
“Barcelona, Nadal del 1935” i que es troba al pròleg amb la picaresca de poder
així justificar, en cas d’una inspecció, que el llibre era anterior a l’esclat
de la Guerra Civil.
I es que la bona
acollida i el interès de culte que des de el primer moment despertà l’estudi,
propicià que anys després l’autor el revisés amb la finalitat de reeditar
l’obra en un format més modest i a la vegada modificar alguns continguts però,
malauradament, la mort el sobtà el 17 de gener de 1959 i, en substitució, la
Consol Mallofré entomà les darreres galerades amb l’objectiu de que l’editorial
Aedos el tragués a la venda el següent Nadal.
Ara bé, que té de
singular l’obra que fa que sigui considerada com una dels les més rellevants de
la producció del folklorista? Amb la voluntat de trobar resposta a la pregunta
convé anar a una 3a edició de gran format que l’Associació Cultural Joan Amades
impulsà a través d’Arola Editors en motiu de la cloenda de l’Any Amades 2009 i
de la qual en tinguérem cura de la revisió l’Albert Dresaire, la Josefina Roma
i un servidor.
En el
pròleg d’inici, l’Albert recull una frase dita en alguna reunió d’entitats
pessebristes de Catalunya que és: “El
Pessebre de l’Amades és la Bíblia del pessebrisme” i, en part, la sentència
del col·lectiu està justificada només en llegir l’índex ja que l’escriptor ho
vol explicar “tot” al voltant del pessebre malgrat que, hi ha dades de
fiabilitat difícils de contrastar.
D’aquí que, en la Introducció a l’Edició, argumentem de forma conjunta amb la
Josefina que aquestes són propiciades per un sentiment d’urgència de recerca ja
que Amades volia que quedés constància escrita sobre els orígens, la història,
les figures, els figuraires, les fires, la música... que ja en el seu dia
meravellaren a Angelo Stefanucci i que encara avui esperonen admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada