Hoooooooooola, bona hora a tothom!
En cosa d’escàs
marge de temps, topar de forma continuada amb segons quines realitats ens fa
emetre falsos judicis de les quotidianitats que ens envolten.
Mireu, trobar al
carrer que de cara et ve (per la vorera) una senyora amb crosses; què fas? T’apartes,
la deixes passar... I ara, pobra dona! només faltaria, que és d’educació! Clar que, (per sort) diguem que no t’hi trobes
en cada moment (ei, que si realment fos
aquest el veritable cas, continuaria apartant-me, que, persones amb dificultats
així, tenen totes les preferències de pas!) però no és ben bé d’això el que
volia parlar.
Habitual és que per
la via pública de gent amb bastons en trobis de forma aïllada però, quan en
poca estona et topes amb més d’una persona amb crosses, què? Penses que tal
vegada a la cantonada hi deu haver algun hospital o centre de rehabilitació o
botiga d’ortopèdia i... para de comptar que sinó al final encara prendrem malt!
Sí, sí, però, ves,
hi ha dies o temporades en què sembla tal vegada que tens les antenes sensibles
sintonitzant només freqüències determinades fins al límit que la seva detecció
obsessiona i no passa desapercebuda.
Per exemple, quan
amb la Montserrat anàvem a ser pares sols fèiem que veure dones embarassades
per allà on anéssim. Que sortíem a passejar; Patapam! Te’n trobaves. Que
pujaves al tren; Re patapam! Tornaves a coincidir amb alguna altra partera.
Ja ho sé, senyores
en estat de gestació n’hi hagut sempre, no cal ser... llarg! Però, quan ets tu
qui vius la vivència en pròpia pell, llavors és quan en trobes, de panxudes, fins
i tot sota les pedres.
Cosa semblant
succeeix també amb els cotxes pintats de color groc. D’haver-n’hi, sabem que en
circulen perquè és un color força llampant
que es divisa d’una hora lluny! però hi ha moments a la carretera que sembla
que s’han posat d’acord en sortir i te’ls vas trobant fins arribar a dir coses
del tipus: Un altre de groc! Que passa
avui, que els regalen? Tira, tira... (però penso) mentre siguin així de
cridaners, rai. El més pelut és quan en poca estona topes amb més d’un cotxe de
difunts. Llavors (penso) que passin, que passin... no tinc cap pressa per
anar-hi de paquet!
Una abraçada ben
forta... fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=7611
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada