Cavall Fort núm. 1185 / 1186
La
memòria visual em transporta amb exactitud al prestatge on estaven exposats els
números. Ara mateix, els dits se me n’hi
anirien i a l’hora d’agafar-los no m’equivocaria ni un mil·límetre. Com tants
altres, començava pel final de la revista, amb el Jep i Fidel. Ho tinc gravat
al cervell tal vegada com si fos avui però, he de reconèixer que des de
llavors, ha plogut una mica.
Era
l’any 1974, a Tàrrega, a la biblioteca de l’Escola Pia on vaig descobrir el Cavall
Fort. Mandrós de mena per la lectura, estava atrapat pels còmics sense
paraules. Els personatges preferits foren tres: Max d’en Bara (Guy Bara), Camús
d’en Xots (Jordi Clapers), i l’Ot el
Bruixot d’en Picanyol (Josep Lluís Martínez Picanyol). Els buscava a
l’interior de les pàgines i, de forma inconscient, me’ls autoimposava com de
visita obligada. La dèria per trobar-los tenia el seu parany. Poc a poc, les
altres planes m’anaven fent també l’ullet i, tafanejant un rodolí per aquí, un
poema per allà, una cançó, un conte, un article... n’acabava llegint exemplars sencers.
Després,
com sovint passa, quan de ganàpia deixes
de portar pantalons curts, vaig anar distanciant-me de la revista fins que un
bon dia de 1998, la Mercè Canela va convidar-me a formar part del consell de redacció
de la publicació. Quin regal, mai li
podré agrair prou!
De
la primera reunió, en presentar-me la Mercè, davant de la Rosamaria Budó, Joaquim
Carbó, Jaume Cela, Jaume Colomer, Mercè Mach, Àngels Navarro, Carles Riera i la
Fina Rifà, com a novetat del moment els va dir: - “Ei, quan el Toni va nàixer... Cavall Fort, ja hi era!” (sóc de la
lleva de 1964, la revista de 1961).
En
l’actualitat, i com ha de ser, s'hi han anat incorporant altres companyes d’edats
semblants i més joves al grup, com la Pia Guindulain, la Núria Figueras i l’Eugènia
Morer amb les quals sumades amb la major part dels anteriors membres, aportem
el nostre pensament col·lectiu a la revista.
Contribuir en el procés de selecció dels continguts
de la publicació és una responsabilitat que visc amb molt de gust. M’apassiona despertar
a través de Cavall Fort sensibilitats, sensacions, curiositats, sentiments...
així com, també, transmetre valors amb
la voluntat d’ajudar a créixer els nois i les noies com a persones.
http://www.nuvol.com/opinio/el-consell-de-redaccio-antoni-seres-aguilar/
http://www.nuvol.com/opinio/el-consell-de-redaccio-antoni-seres-aguilar/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada