divendres, 23 de novembre de 2012

Mètodes de predicció meteorològica *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

De nit, davant el televisor de casa, en acabar l’espai del noticiari, amb la Montserrat,  “El Temps” el tenim encès. Alto! No és que li fem al presentador vodú o altra mena de tortures que, a distància, deuen notar quan gesticulen per pantalla que nevarà i, després... va, i fa un sol que espeteguen les pedres. No!
Ja us ho diré, el que passa és que la mestressa es mira els xicots del temps amb interès. Calla, ara ho entenc! Em diu que tanqui la boca, que escolti i, el que fa, és... repassar-los. Sí... després diran que els mascles ancians som una colla de caps verds! Però elles, no s’estan de res. Ja, només miren... es clar! I quina cara fan, quina corbata porten, que calcen o com van pentinats.
Al meu gust trobo a faltar sovint més “dones” del temps.  Ja n’hi ha, ja ho fan... però no tantes com “homes”. No parlem d’igualtat? Doncs, au... com a mínim en aquesta matèria comencem aplicar això de la paritat, què esperem?
He de reconèixer que quan les presenta alguna noieta bufona, sí que me la miro, sí. De dalt a baix! Ep, i no em pregunteu què ha explicat perquè no ho sé... No me n’he pas assabentat! Que no veieu que estic enfeinat repassant-la i... em falten minuts per absorbir tota la informació que transmet.
La Montserrat, en canvi, hores més tard encara és capaç de recordar amb precisió que si: El vent de llevant portarà pluges, que per sobre de la cota 1200 dels Pirineus nevarà o que portava corbata de ratlles. Ves, ho arxiva tot, no en deixa passar ni una. I, llavors... ja som al cap del carrer. 
Literal; ella surt de casa equipada com Déu mana amb abric, guants, bufanda, botes, paraigües... encara que, en aparença aquell matí, el cel estigui seré. En canvi jo, al seu costat, semblo sortir despullat. Total si no hi ha cap núvol, no bufa el vent i fa sol...  Ara bé, no us penseu ja sap el que es porta al damunt, s’assessora amb correcció i, més tard o més d’hora, els pronòstics s’acabaran complint.  Clar que, pel que a mi respecta, no us penseu que m’enxampin. Tinc els meus mètodes de predicció. Si noto dolor als ossos del genolls, tampoc falla: plourà.

Una abraçada ben forta... fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=7806

Cap comentari:

Publica un comentari