Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Des
de fa una pila d’anys (tampoc no sabria precisar quants) ha anat fent forat
entre les tradicionals festes nadalenques això de fer un intercanvi de regal
sorpresa a un conegut. Crec que no cal que us digui quines són les regles del
joc, ja que a hores d’ara tots hi hem participat (encara que sigui per força)
en alguna ocasió.
Pel
que fa a les meves vivències en el tema he d’explicar que amb la Montserrat ho
fem la nit de Cap d’Any amb un grupet de parelles amigues que ens trobem per
sopar, fer les campanades amb els 12 grams de raïm a la boca, repartir petons
i, per acabar-ho d’adobar, obrir els
regalets de l’invisible amic o, ves a saber... amiga!
Clar
que, això “d’amic” va de veres? Tinc seriosos dubtes perquè, en algunes
ocasions, més que un regalet... t’entabanen un “saldo”, un “resto” de sèrie, un
os, un cagarro... que, al pobre receptor o víctima la fa plorar de valent! (i,
- diguem-ho tot- sí, a la resta del grup, respirar alleugerits del pes que no
els ha espetegat al damunt).
Bé,
és allò que sovint s’explica: - Ha de ser
un obsequiet de no res o fet o comprat amb la condició de no gastar masses
calés i... para de comptar. Para de comptar? I cremar acte seguit en viu
l’amic i el regal amb capsa inclosa en contemplar la “llufa” que t’han
encolomat. I quines penques! I quina barra! I quina patxoca que alguns
tenen! És gros, eh?
Mireu,
potser perquè va ser cosa de la ignorància, de la “novatada” de la primera
vegada que hi jugàrem plegats que, un de la colla (mai s’ha sabut qui fou i, si
ho sabés, tampoc us ho diria) s’espolsà de casa un gerro de vidre més lleig que
una nit de trons!
Encara
riem de la cara de pomes pansides que va ficar l’agraciada. Ho solucionàrem de la següent manera; cada
any, l’afortunat del gerro el torna a embolicar per regal de cara a la propera
l’edició i, així, ens l’anem passant els
uns als altres. Ara, tenim clar que
algú “lleparà” però, com que
l’empaquetem amb capses i llacets de totes mides, fins que no l’obrim... es
manté l’emoció de la sorpresa fins el final.
Una
abraçada ben forta... Bones Festes i fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=8015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada