Hoooooooooola, bona hora a tothom!
És probable que
potser alguns no la conegueu fins ara però, avui, us exposaré una teoria que,
un vell conegut, anys enrere, em va explicar de matinada asseguts en un banc de
fusta prenent la fresca i que, des de llavors, a voltes, em ve força sovint a
la memòria.
Aquesta “penjada”
del pensament ell la va aprendre d’una altra persona a qui, a la vegada, una
tercera va fer saber i, així... (a saber
fins a quan i on...) recular
endarrere desconeixent un servidor de vostès qui fou el savi l’il·luminat
que la va matricular. Ara, però, el
felicito de veres perquè aquesta “pensada” s’ha convertit en un clar exemple de
tradició oral que perdura gràcies al boca orella. “Vaige” un autèntic exemple
de filosofia barata de rosegó de pa sec
i sucat amb oli del que taca.
Bé, la bona persona
del senyor Garganté em comentà que, durant la nostra existència, sempre hi ha
“cada dia de la nostra vida” un llençol que ens espera. Sí, sí... que ens
espera. On és? Quin és? Ah...
Recordo que, quan
m’ho explicà per primera vegada, me’l vaig haver de mirar de reüll un parell de
cops, mig incrèdul, mig rialler
preguntant-li què s’havia pres per sopar.
L’home em somrigué
a la cara i amb seguretat extrema em convidà que hi anés reflexionant en calma, a partir d’aquell primer instant en endavant
tot garantint-me de forma categòrica que mai més no me n’oblidaria. Cullera...
com tenia raó, i tant que la tenia! (tota).
En la
tranquil·litat de la plàcida contemplació del cel estelat de la nit, la bona
persona d’en Garganté argumentà en què
es basava la poc prou difosa Teoria dels Llençols; ja que tot just acabats de
néixer, després que ens tallin el cordó umbilical ens embolcallen amb un
llençol. Ei... tela, eh?
Acte seguit a aquest
primer tros de drap, posem-nos-hi com
vulguem però la resta dels nostres dies
(ep, si és que tot va com Déu hauria de manar) serà una encadenada substitució diària, o més o menys periòdica
(dependrà també del llords que siguem),
de llençols i... més llençols... i més... fins que la “dinyem” quan amb
un de darrer ens cobriran de glòria. Qui
sap on para ara precisament aquest? Potser encara l’han de fabricar... No ho
crec, no patiu, ja ens el trobarem.
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=8704
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=8704
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada