Cavall Fort núm. 1221 (2013)
Una foguera que s'escampa
Inspirat en
el poema Canigó de Jacint Verdaguer, un veí d’Arles de Tec (Catalunya Nord), Francesc
Pujades, impulsà l’any 1955 l’encesa cada 22 de juny d’una foguera dalt del cim
del Canigó (2.784 metres) des del qual,
després, portadors en baixen la flama dins de quinqués tot fent camí cap a
pobles d’arreu. La revetlla de Sant Joan és a punt de començar!
Culte
mil·lenari
El foc ha estat des de sempre símbol de vida per la
humanitat. Els antics pobladors de la mediterrània ja el veneraven a través de rituals
i creences màgiques. I, precisament, una d’aquestes tradicions ens ha arribat
adaptada fins avui. Quina? Doncs, la celebració del solstici d’estiu que,
tramesa de generació en generació, consisteix, entre d’altres propostes, a encendre
de forma comunitària fogueres en places i carrers la nit del 23 de juny, la més
curta de l’any!
Els
preparatius
El cap de setmana anterior a Sant Joan,
excursionistes vinguts de diversos pobles de parla catalana s’acosten al cim de
la muntanya per dipositar-hi feixos de llenya relligats amb cintes, els quals
inclouen dibuixos fets per infants i escrits que serviran per encendre la flama
dalt del cim. L’acte, que es coneix com l’Aplec del Canigó, es fa al refugi de
Cortalets i serveix per escalfar els preparatius de cara a la revetlla de Sant
Joan.
L’activitat següent, prèvia a l’encesa de la foguera,
se celebra cada 22 de juny a la vila de Perpinyà, on la flama, que al llarg de
l’any s’ha mantingut encesa al Museu de la Casa Pairal del Castellet, és
portada per membres del Cercle de Joves de Perpinyà a la muntanya del Canigó, tot un símbol de la llengua i la cultura
catalana.
Llavors, ja cap al fosc, es fa una petita foguera. I,
quan arriba la mitjanit, representants d’entitats culturals, esportives o
excursionistes presents a la muntanya, encenen quinqués amb la nova flama
renovada per començar en l’obscuritat de la nit la baixada del foc cap a les
viles i ciutats.
Les rutes
de la Flama
En l’actualitat es calcula que són més de 350 els
municipis on arriba la Flama del Canigó per mitjà de diverses vies que, en el
trajecte, van desdoblant-se i avançant per les comarques. Com a singularitat,
cadascun d’aquests itineraris s’estructura en una llarga cadena de relleus, que
els diferents portadors fan a peu, en bicicleta, amb moto, cotxe,
llagut... Ara bé, sense entretenir-se
massa perquè tots els pobles la volen rebre.
Els actes col·lectius
Cada població celebra de manera diferent l’arribada dels
equips portadors del foc però, en comú, existeixen en totes elles elements
protocol·laris bàsics, com ara, apropar la flama als ajuntaments on és rebuda
per les autoritats locals i es fa la lectura d’un manifest reivindicatiu o
missatge abans d’encendre les fogueres. Per cert, a la ciutat de Barcelona, la
flama també és rebuda per la presidència del Parlament de Catalunya en un acte
institucional al Parc de la Ciutadella.
En l’edició de 2012, Cavall Fort hi va ser present
d’una manera especial. L’Associació Tradicat, que organitza la distribució de
la Flama per les comarques d’Osona, el Ripollès i el Moianès, va dedicar la
postal que edita amb aquest motiu als cinquanta anys de Cavall Fort, amb un
text de Mercè Canela i una il·lustració de la Roser Capdevila.
La
coordinació de la festa
De gestionar i organitzar la tradicional encesa de les
fogueres de Sant Joan amb la flama del Canigó, se’n fa càrrec el Cercle de
Joves de Perpinyà i, també, Tradicions i Costums d’Òmnium Cultural que vetllen
pel bon desenvolupament dels actes, a la vegada que assessoren i proporcionen
recursos pràctics, consells i recomanacions per la celebració.
Per
saber-ne més
Al web www.flama.cat
trobareu tot de detalls relacionats amb les rutes, horaris, dades de contacte, entitats... Fem-hi una ullada?
Les fogueres
abasten geogràficament totes les comarques dels Països Catalans des de les
Corberes, més enllà dels Pirineus, fins al sud del País Valencià i, des de
terres de l’Aragó a les Illes Balears i la ciutat de l’Alguer (Sardenya)
Es costum
que siguin el Joan i Joana més petit i també els més grans dels pobles les
persones encarregades d’encendre les fogueres.
La Flama del Canigó és un
homenatge a la muntanya, la natura, la llengua, la literatura, la tradició i
l’amistat entre les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada