Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Una de les coses
que fotografio “segur”, quan vaig de viatge, són les habitacions on estic
hostatjat. A proporció, durant les sortides, els espais on ronco a les nits és
on hi faig més vida i, com a record, me’ls
enduc també retratats cap a casa. N’he fet un àlbum!
Contemplades les
instantànies, una al costat de l’altra, quedo sorprès dels diferents racons que
m’han arribat acollir, ja que he estat aixoplugat en hotels de 5 estrelles fins
a 5 cactus (amb punxes!) i sempre he considerat que, de la mateixa manera que
feia imatges de la Torre Eiffel o del Big Ben de torn, era de justícia
immortalitzar els llocs de pernoctació.
Ben mirat, a tot
arreu on he fet nones hi he trobat més o menys un llit per jeure, un coixí amb
tots els gruixos haguts i per haver, unes bombetes al sostre de potències
vàries, endolls d’incerta utilitat, tauletes de nit de mil formes , obertures
exteriors amb vistes qui sap a on, telèfons de totes èpoques, cortines amb
teles i estampats de moda dubtosa i; sanitaris... un catàleg de banyeres,
piques o wàters que a través de les fotografies
no he deixat mai més d’oblidar.
I és que, per norma
general, les “Chambres”, “Rooms”, “Zimmers” o... com vulgueu que s’anomenin en llengües estrangeres amb
la diversitat d’allotjaments que hi ha,
aquests, tots han de complir una sèrie de requisits (encara que, a voltes, siguin
més aviat mínims). Paga més i, en teoria, estaràs millor atès. No és una
garantia però... pot ajudar a trobar majors prestacions. En definitiva; que
entre el mobiliari base també hi trobarem possibles taules, cadires, armaris,
electrodomèstics i..., sobretot, quadres a les parets!
No hi ha dubte, és precisament
aquest toc artístic de l’equipament que parla amb intensitat d’on redimonis ens
trobem ubicats. Perquè, hi ha cada peça... cada bodegó, cada paisatge de camp,
de ciutat, de marina... cada figuració, cada abstracció... que; Déu n’hi do
quines obres d’art hi ha escampades! És ben bé allò que se n’ha de saber un
munt, o gens, per signar segons quines teles! Ostres, ostres, ostres...
Seriosament, certifico
que en més d’una ocasió he trobat que hi ha quadres, en què valen, però que infinitament
molt més (molt més!), les motllures que els envolten, que les pròpies pintures!
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=10034
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=10034
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada