divendres, 25 d’octubre de 2013

Estances *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Una de les coses que fotografio “segur”, quan vaig de viatge, són les habitacions on estic hostatjat. A proporció, durant les sortides, els espais on ronco a les nits és on hi faig més vida  i, com a record, me’ls enduc també retratats cap a casa. N’he fet un àlbum!
Contemplades les instantànies, una al costat de l’altra, quedo sorprès dels diferents racons que m’han arribat acollir, ja que he estat aixoplugat en hotels de 5 estrelles fins a 5 cactus (amb punxes!) i sempre he considerat que, de la mateixa manera que feia imatges de la Torre Eiffel o del Big Ben de torn, era de justícia immortalitzar els llocs de pernoctació.
Ben mirat, a tot arreu on he fet nones hi he trobat més o menys un llit per jeure, un coixí amb tots els gruixos haguts i per haver, unes bombetes al sostre de potències vàries, endolls d’incerta utilitat, tauletes de nit de mil formes , obertures exteriors amb vistes qui sap a on, telèfons de totes èpoques, cortines amb teles i estampats de moda dubtosa i; sanitaris... un catàleg de banyeres, piques o wàters  que a través de les fotografies no he deixat mai més d’oblidar.
I és que, per norma general, les “Chambres”, “Rooms”, “Zimmers” o... com vulgueu que s’anomenin en llengües estrangeres amb la diversitat  d’allotjaments que hi ha, aquests, tots han de complir una sèrie de requisits (encara que, a voltes, siguin més aviat mínims). Paga més i, en teoria, estaràs millor atès. No és una garantia però... pot ajudar a trobar majors prestacions. En definitiva; que entre el mobiliari base també hi trobarem possibles taules, cadires, armaris, electrodomèstics i..., sobretot, quadres a les parets!
No hi ha dubte, és precisament aquest toc artístic de l’equipament que parla amb intensitat d’on redimonis ens trobem ubicats. Perquè, hi ha cada peça... cada bodegó, cada paisatge de camp, de ciutat, de marina... cada figuració, cada abstracció... que; Déu n’hi do quines obres d’art hi ha escampades! És ben bé allò que se n’ha de saber un munt, o gens, per signar segons quines teles! Ostres, ostres, ostres...
Seriosament, certifico que en més d’una ocasió he trobat que hi ha quadres, en què valen, però que infinitament molt més (molt més!), les motllures que els envolten, que les pròpies pintures!

Una abraçada ben forta... i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=10034

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada