Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Em costa d’entendre
aquesta dèria de continuar anomenant a tot allò relacionat amb la informàtica com
a: “Noves Tecnologies”. Francament, no
ho entenc, perquè els avenços puntuals
que es fan en aquest sector, qualsevol innovació (per modesta que sigui) vinculada
amb els ordinadors... Catacrac! Al damunt porta la crosta de: “Noves
Tecnologies”.
Fem riure! No ho
comprenc i tampoc m’entra pel tupí! Potser que rebategem el terme, no? Ja que,
la veritat, arriba un moment que parlar, per exemple, de les pantalletes
tàctils, ja no resulta ser cap novetat, eh? Què passa, que avui en comptes de
“X” polsades les fan de “XX” o que, en comptes de pesar “Y” pesa “Z”? Doncs, ah
molt bé. Felicitats! Però, diguem que en essència només parlem d’un altre model
aparegut en el mercat eh, res més?
En conclusió, que
una cosa és estar a l’avantguarda, (a la
pagè) que dèiem els de la meva joventut (per la influència que llavors rebíem
de “la France”) i, l’altra,
embolicar-ho en l’actualitat “tot” amb el farcellet de les: “Noves Tecnologies”.
Perquè, ben mirat, no seria millor parlar de progressos, canvis, varietats, transformacions i... para de
comptar! Veritat o no?
Reconduint la
xerrameca i relacionant-ho amb tot això d’incorporar en la vida quotidiana les
eines del progrés, l’any anterior, pel Concert de Sta. Cecília, al poble, el
director de l’Orquestra Simfònica Municipal va recolzar damunt del faristol una
pantalla d’aquestes que anomenen “tablets”. Caram noi, això sí que és estar a
la page! Amb l’invent aquest, als que
porten la batuta, se’ls acabat girar fulls de paper com a desesperats. I, en
els “bolos” a l’aire lliure, per les ventades ja no serà necessari haver
d’aguantar les partitures amb un parell d’agulles d’estendre roba (que tot
sigui dit, són d’un “cutre”, però d’una efectivitat... bestial!). Ah, com també
en el supòsit que plovisquegi, la tinta dels pentagrames no es veurà afectada
per l’impacte de quatre gotes d’aigua mal comptades sobre la pantalla. Quina
meravella, no, pensareu? Doncs ja cal que abans sigueu previsors, perquè el
director no va pensar de carregar la bateria de l’aparell i es va quedar a mig
concert amb la batuta entre cames! Sort, però, que a la maleta portava les
partitures de paper de tota la vida!
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=10277
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada