divendres, 6 de desembre de 2013

Lo pestell *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Quan portes hores de sobretaula, per molt bé que hi estiguis, al final, les ganes d’anar al lavabo reclamen visita. Així succeeix, fins al punt que, els convidats, tard o d’hora, demanen amb discreció per poder anar-hi; ei, “a l’excusat”. (que queda més fi de dir)
Naturalment, quan tens invitats, procurés tenir també els sanitaris de la llar  lluents, complint amb les més optimes mesures d’higiene. Mai se sap, vols quedar bé i, la visita al bany pot acabar esdevenint crucial per avaluar com som de polits la gent que t’acullen. Veritat o no?
Pel que fa al cas que il·lustraré, a casa, precisament en retornar de la bescambra, can Felip o... com li vulgueu dir,  un dels comensals, que l’altre dia teníem, en Manelic Engordany, aquest, molt sobtadament va començar a garlar (per sorpresa dels presents) de com ens veia amb l’estimada Montserrat com a parella tot interpretant la cambra del bany familiar.
Home, d’entrada el primer que em va passar pel cap va ser que potser feia uns instants, a l’hora del cafè, al Manelic li havia carregat massa en excés la copa de ratafia. I, no sé, tal vegada amb l’alegria del retrobament amb un vell conegut amb qui feia dies que no ens entaulàvem, doncs... la cosa va donar peu a una eufòria interpretativa. Total, que etzibà el discurset següent:
- Bons amics, (Montserrat, Llorenç i... altres persones aquí reunides) ara que he retornat de la comuna d’aquest habitatge, ara que he evacuat líquids... vull expressar en veu alta que, és d’agrair, que no tingueu al  “quarto del bany” pestell.
Les mirades entre els assistents van ser de desconcert però, l’individu, continuà:
- Que els titulars  d’una vivenda optin per evitar tenir una peça corredora a la porta demostra el madurs que són. Per què cal retancar-se? Que no ni ha prou en acompanyar la porta? Hi si et passa alguna cosa i no pots sortir, què? Avisar “los bomberos”? Això no us passarà perquè sou gent madura. I, sentencià: Si el wàter està ocupat, un s’espera i ja entrarà quan estigui lliure!
A la sala hi van haver esquerdats aplaudiments i rialles. El Manelic va seure i escurà l’ampolla de ratafia. Qualsevol torna a col·locar “lo pestell”. El que hi havia es va trencar. Visibles han quedat quatre foradets dels “tornillos” on abans estava posat.  

Una abraçada ben forta... i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=10472

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada