Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Quan portes hores
de sobretaula, per molt bé que hi estiguis, al final, les ganes d’anar al
lavabo reclamen visita. Així succeeix, fins al punt que, els convidats, tard o
d’hora, demanen amb discreció per poder anar-hi; ei, “a l’excusat”. (que queda
més fi de dir)
Naturalment, quan
tens invitats, procurés tenir també els sanitaris de la llar lluents, complint amb les més optimes mesures
d’higiene. Mai se sap, vols quedar bé i, la visita al bany pot acabar
esdevenint crucial per avaluar com som de polits la gent que t’acullen. Veritat
o no?
Pel que fa al cas
que il·lustraré, a casa, precisament en retornar de la bescambra, can Felip
o... com li vulgueu dir, un dels
comensals, que l’altre dia teníem, en Manelic Engordany, aquest, molt
sobtadament va començar a garlar (per sorpresa dels presents) de com ens veia
amb l’estimada Montserrat com a parella tot interpretant la cambra del bany
familiar.
Home, d’entrada el
primer que em va passar pel cap va ser que potser feia uns instants, a l’hora
del cafè, al Manelic li havia carregat massa en excés la copa de ratafia. I, no
sé, tal vegada amb l’alegria del retrobament amb un vell conegut amb qui feia
dies que no ens entaulàvem, doncs... la cosa va donar peu a una eufòria
interpretativa. Total, que etzibà el discurset següent:
- Bons amics, (Montserrat, Llorenç i... altres persones
aquí reunides) ara que he retornat de la comuna d’aquest habitatge, ara que he
evacuat líquids... vull expressar en veu alta que, és d’agrair, que no tingueu
al “quarto del bany” pestell.
Les mirades entre
els assistents van ser de desconcert però, l’individu, continuà:
- Que els titulars
d’una vivenda optin per evitar tenir una peça corredora a la porta
demostra el madurs que són. Per què cal retancar-se? Que no ni ha prou en
acompanyar la porta? Hi si et passa alguna cosa i no pots sortir, què? Avisar
“los bomberos”? Això no us passarà perquè sou gent madura. I, sentencià: Si el wàter està ocupat, un s’espera i ja
entrarà quan estigui lliure!
A la sala hi van
haver esquerdats aplaudiments i rialles. El Manelic va seure i escurà l’ampolla
de ratafia. Qualsevol torna a col·locar “lo pestell”. El que hi havia es va
trencar. Visibles han quedat quatre foradets dels “tornillos” on abans estava
posat.
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=10472
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=10472
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada