Auca del sol i la lluna (DGCPAAC)
Segons
paraules extretes del llibre: El Quixot
dels Ignorants, Joan Amades exposa que: “L’origen de les auques és dubtós, com ho són la majoria de les coses
d’arrels fondes i de ranci sabor. Sens dubte els seus orígens són anteriors a
l’impremta. Semblen tenir un origen cabalístic i d’endevinalla i, durant un
temps utilitzaren taulers o teles pintades amb un encasellat que formava
quadres en els quals hi havia dibuixat un signe o objecte simbòlic de caire
astrològic...”
En
relació a la descripció, Joan Amades conjuntament amb Josep Colominas i Pau
Vila, l’any 1931 a través de l’Editorial
Orbis publicaren en edició de bibliòfil i en dos volums el treball: Les Auques on, en un apartat addicional,
trobem un catàleg en el qual documenten, entre molts altres, 14 impresos
diferents de l’Auca del Sol i la Lluna
que, com a exemple, serveix també per parlar de l’origen cabalístic i
endevinalla que comenta el folklorista.
Relacionat
amb tot plegat, en les calaixeres de la Direcció General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, en el fons Joan Amades, hi ha en particular 12 mostres de l’Auca de Sol i la Lluna que, si les
contemplem en conjunt, donen abundant informació de l’evolució que, com a
expressió artística, han anat experimentat.
Abans
d’analitzar més detalls dir que, com a full imprès, les auques les trobem
documentades cap a finals del segle XVII i, que, com a gravat d’expressió
cultural, està arrelada als territoris de parla catalana que, per expansió
comercial dels impressors, la introduiran a la península pels vols de l’any
1850 amb el nom de “Aleluyas”.
Les
dimensions físiques d’una auca acostumen a ser les d’un full Din A3, com a estructura formal i narrativa, destaquen
48 dibuixos o boixos (que és com Amades anomenava
les vinyetes, ja que en l’antiguitat eren xilografies que es gravaven en fusta
de boix). Amb el pas del temps són numerades, passen de ser esfèriques a
quadrades i al peu de les quals s’hi afegeix un text breu que, en conjunt,
explica una història. Salvant les distàncies, és un precedent dels còmics
actuals.
La
temàtica de les auques és diversa. En les reproduccions facsímil que hi ha en
el treball: Les Auques, els autors
ens acosten una selecció dels més arcaics, com són (a part de la del Sol i la Lluna): Arts i oficis, Baladrers,
Jocs de la infància, El Carnaval, El Món al Revés, Història
Sagrada, Curses de Braus, Faules d’Isop, El Quixot i, entre
d’altres, La Processó del Corpus.
De retorn a l’Auca
del Sol i la Lluna, en el llibre: Els
tresors de Joan Amades, el qual fou impulsat pel Departament de Cultura coincidint
amb la celebració de “L’Any Amades 2009”,
hi trobem, a partir de la col·lecció d’imatge impresa que es conserva a la
Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, una
aproximació a l’anàlisi que Immaculada Socias Batet fa sobre la versió de
l’auca impresa per Pere Abadal a Moià el 1675 on descriu els boixos. A trets
generals, hi llegirem que: “L’auca està
constituïda per sis fileres, cadascuna de les quals té vuit imatges. La primera
filera està formada pel Sol – la Lluna, L’home – la dona, el gall – la gallina,
l’ànec i el mussol, és a dir, un joc de contraris. En la segona filera expressa
el món dels entremesos del Corpus: Lleó, àliga, mulassa, dracs, gegants, el
toro. En la tercera filera trobem: la sirena, el camell, el flautista, la
filadora, el colom, que podrien fer referència als oficis. En la quarta filera
símbols del poder i religió. La quinta línia fa referència a l’àmbit de la
guerra i, la sexta línia, una palmera, una estrella, dues cares... que
simbolitzen descobertes de noves terres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada