Hoooooooooola, bona hora a
tothom!
En
aquesta vida, tot acaba resumit, en una o altra placa. Sí, placa; P-L-A-C-A (bé,
ja sigui feta de: marbre, ferro i... para de comptar) M’explicaré millor. Què...
Qui fou “lo” Ausiàs March? Ah? Bona
aquesta! (tic, tac, tic, tac, tic, tac...
Doncs, un dels poetes medievals en llengua catalana més importants. (Gandia,
finals del segle XIV – València, 1459) Ei,
que jo n’estic molt segur del que dic, eh? Però... I, vosaltres? Ah, clar... un
carrer? Ausiàs March és un carrer! Ja, ja... Com ho poden ser, llavors: Ramon
Llull, Mercè Rodoreda o Caterina Albert
i... ens quedem la mar d’amples! Eh que sí?
Tot
això, en part succeeix perquè ho tenim muntat així. Si, en la vida, la fem prou
sonada, “potser”... podem arribar a donar nom a una plaça, avinguda... que en el supòsit que estigui indicat com cal; una placa,
enganxada en alguna façana o altra, resumirà vida i miracles del tipus
següent: Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) Pintor – escriptor.
Ei, veieu com queda de resumida la cosa? Noms i cognoms, poblacions, anys de naixença,
defunció, oficis... i, ja està!
En
vida ja et pots haver esforçat a composar simfonies, descobrir galàxies o fabricar
vacunes que, tot plegat, podem quedar
reduïts als casos de: Pau Casals (El
Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) Músic; Nicolau Copèrnic (Torun, 1473, Frombork, 1543) Astrònum o, també,
com: Alexander Fleming (Lochfield,
1881 – Londres, 1955) Bacteriòleg.
I, no
ens fem il·lusions, a la resta de mortals... a l’engròs, al cementiri, acostumem a fer una cosa
semblant; placa amb inscripció i... anar passant. I, això, però, no sempre és així
com malauradament succeeix en fosses
comunes de guerres i altres desgràcies.
Ara
bé, que “carai” vull explicar amb tot això? Que enyoro no tenir un placa en un
carreró encara que sigui als afores d’un “Poligono industrial”? Noooo! Un
monument al mig d’una plaça? Tampoc! Ja us ho podeu estalviar. Primera perquè,
no he fet mèrits, de res, per aquests honors i, segon i més important: em sap
molt greu veure el poc civisme que molts humans tenen quan pel carrer (Gaudí, Montessori,
Xirgú...) van escopint, orinant, defecant... com si res. Clar que... si el nom
d’un carrer és el d’un militar de mal record, rei, princesa... potser sí que vénen
ganes de portar cada dia el gos de casa
perquè vagi evacuant, com aquell qui no vol la cosa.
Una
abraçada ben forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=10962
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=10962
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada