Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Sóc llaminer de
mena; nyam, nyam, nyam! Que bo que trobo
menjar un tros de pastís... Ummm! I que
rebons que arriben a ser els talls farcits amb nata, crema, trufa...! Iuuuui!! Que
no me’n puc resistir... m’agraden, m’agraden
tant els postres! Que... he de confessar
que no hi ha ocasió en què deixi de llepar-me tots els dits. Ooooh, Déu
meu! I que golut que arribo a ser!! Això és de pecat!! Que hi farem, procuro
controlar-me, però... he de reconèixer que els dolços em tornen boig!
Per cert, l’altre
dia, la Montserrat, es va presentar a casa amb una “masa madre” del “Bizcocho de
las Carmelitas Descalzas de Sevilla” Sí, sí, sí, una: “masa madre” de... “las
hermanitas”, “Carmelitas”, “Descalzas” I... de Sevilla! Ei, “al tanto” poca broma, eh? Més o menys,
m’ho va venir a explicar així: Llorens a
plaça m’he trobat la Julieta de cal sastre – jo, que devia posar cara de
lluç -
Sí... la dona del Gustavo, el de les “aulives”, que m’ha obsequiat amb la “masa madre del
bizcocho”. La veritat, no entenia
què em contava i, ella va i continua amb l’explicació: “M’ha desitjat salut i sort i, acte seguit, m’entrega un full
d’instruccions per fer el pa de pessic de les Carmelitas Descalzas”. “Ah” – vaig dir-.
Doncs, això, que
durant uns dies em trobo la mestressa preparant a la cuina la recepta. Amb tots
els meus respectes, diré que servidor no les tenia totes. Pensava: “Ves...
ara em tocarà polir-me tant si com no aquesta mena de... projecte de Bizcocho”.
Sí, ja ho sé, explico que m’agraden els dolços amb deliri i, gairebé, de la
manera que ho comento ara sembla tot el contrari, no?
Sabeu què passa?
Acostumat com estic a portar de la pastisseria embolicades les postres, durant
10 dies, a la cuina, damunt del marbre, hem tingut en un vol la “masa madre” que anava prenent forma
volumètrica fins que, finalment, la Montserrat, la fique al forn per treure un
pa de pessic, boníssim! Ei, que en voleu? Ja m’ho direu, d’acord? Resulta que
després del procés d’elaboració i abans de coure la massa se n’aparten 3 vasets
per entregar a 3 persones i desitjar-los això: “Salut i Sort”. Ei, que
encara en tenim, eh?
En les instruccions no hi posa en lloc, però, un tallet del “bizcocho” acompanyat amb una copeta d’herbes... baixa que veus cantar “Los àngels!”
En les instruccions no hi posa en lloc, però, un tallet del “bizcocho” acompanyat amb una copeta d’herbes... baixa que veus cantar “Los àngels!”
Una abraçada ben forta... i fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11093
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11093
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada