Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Des que circulo amb
“telèfono” d’aquets mòbils que
guardem per les butxaques, l’agenda de números de trucar, allò que abans dèiem:
“los
llistins” (i, en particular, el personal), poc a poc, els he anat abandonant.
Ep, no és que tampoc els utilitzi! El que passa, és, pobrissons, que s’han anat quedant desfasats, antiquats,
poc operatius... Ara bé, sort de guardar-los en un calaix, perquè, salven
vides!
Avui, “lo” jovent, si necessita cercar un número
del telèfon, fa lliscar els ditets per damunt de la pantalleta dels mòbils i...,
en cosa de segons, li apareix una tirallonga de dades desitjades. Ei, que
reconec que s’ha fet força àgil trobar un número, però, fins no fa tant, ens ho
havíem de manegar consultant “los llistins”
que, (per aquells que no ho han conegut), eren uns totxos grossos de papers
que ocupaven dintre de les cases un espai considerable! Clar que disposar a la
vista d’un “moble auxiliar” que
presidís l’aparell amb “los llistins”
resultava modern i... pràctic! Ah, i quantes més guies tinguessis de les
províncies, més important resultaves!
D’aquí que, per
exemple, si hagués tingut la necessitat de trucar al Sr. Bonaventura Fonoll i
Gomis, del “Cap i Casal”, (cosa que
faig públic que no vaig haver de fer mai), fullejant la guia de torn, l’hagués
arribat a trobar en alguna de les innombrables
pàgines. Sí, què us penseu? Molt pràctic!
Dit això... però,
la humanitat, (organitzada com és en afers de cerques), va fer en paral·lel un
pas endavant inventant “los llistins
agenda” on, els que ja tenim més d’una edat, emmagatzemaven a puny i lletra
tota mena de noms, números i adreces de necessitat. Oh, quina meravella
d’invent! Com n’arribaven anar de bé aquestes llibretetes!! Les començàvem amb
bona cal·ligrafia, però, amb els canvis, rectificacions, afegits... els noms,
cognoms, oficis, carrers, pobles... deixaven d’aparèixer polidets per passar a
ser un batibull de gargots amb fletxes cap aquí i cap allà que amb dificultats
s’hi remenava el propietari.
Ah, per cert,
l’acabo de menester perquè hi tenia “ lo telèfono”
de l’especialista del genoll, però, s’ha
jubilat, així que... m’aguantaré. Clar que, com que al costat hi tinc apuntat “lo número” d’un bon restaurant m’he
dit: - Calla, reservo taula! Potser
no m’arreglarà l’artrosi... Ara, posats a gastar els diners; me’n desprendré
més a gust!
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11293
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11293
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada