Ombres xineses
OMX-0003 (DGCPAAC)
Hi ha dipositades en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades
de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals
del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya una sèrie figurativa
integrada per 14 làmines d’Ombres Xineses, la major part de les quals foren
utilitzades pel folklorista per
il·lustrar el treball: Titelles i Ombres Xineses (1933) que, l’Associació Cultural Joan Amades
conjuntament amb edicions El Mèdol de Tarragona, reeditaren l’any 2004 en
edició de facsímil dintre de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars,
núm. 28
Pel que fa al
capítol final d’aquest llibre, Amades, amb el suport de l’amic Josep Colomines,
fa una descripció de cadascun dels fulls impresos que es reprodueixen, com per
exemple el següent i, que a tall de mostra diu: “Núm. 2. No porta títol donat per l’imatger. Els fulls francesos el
titulen Scènes diverses, i, en efecte, els personatges que hi figuren no
semblen pas tenir un encadenament. En coneixem dues edicions: una del 1859 y
una altra del 1865. La indumentària d’alguns dels personatges no sembla pas
ésser francesa: sembla tenir més d’italiana, circumstància que s’observa també
en altres fulls. No és aventurat de suposar que, almenys en la imatgeria
popular, les ombres representen una marcada influència italiana. És remarcable
que, en totes les edicions del primer dels dos anys, els fulls es presenten
dividits en dues parts i les figures emmarcades dintre de dos grans marcs. No
sabem a què pogués obeir aquesta divisió. En les edicions posteriors, el marc
fou gratat damunt la fusta i es presenten les figures lliures de tot
enquadrament.”
La totalitat de les
làmines d’un format Din A3 que descriu, foren impreses a la ciutat de Barcelona
a les impremtes de: Juan Llorens. Calle
de la Palma de Santa Catalina núm. 6 i d’Antonio Bosch, Calle del Bou,
de la Plaza Nueva, núm. 3. I, el perquè
dels aires afrancesats i italianitzats que respiren les il·lustracions, Amades
ho argumenta dient, en altres racons del llibre, és a causa de la gran difusió
de les ombres a França que engrescaren els imatgers barcelonins de l’època a
copiar els fulls propagant unes figures que no tenien però res de catalanes.
Així i tot, explica que, en Llorens, en reproduir els boixos alterà un xic la
indumentària per donar-los un segell de catalanitat. I, a més, publicà llibrets
simples i petits de comedietes per representar funcions teatrals.
Respecte a la
definició geogràfica d’Ombres Xineses,
Joan Amades ho resolt també en el llibre d’una forma erudita, típica dels
escrits que sovint va redactar, tot dient, per l’ocasió, que: “L’origen de les ombres es perd en la
llunyania del temps. De molt antic ja eren conegudes i practicades pels pobles
orientals, que en feien grans espectacles. Sembla que fou a Xina on prengueren
un major increment i on assoliren un grau més alt de perfecció, del tal manera
que els altres pobles d’Orient les qualificaren de Xineses. Els pobles islàmics
les varen acceptar i les prengueren com a mitjà de propagació dels textos
sagrats; per aquest motiu hom els donava un caient religiós i semisagrat. Fou a
Turquia on l’espectacle prengué gran volada i sortí del seu marc religiós per a
prendre un aspecte profà. Encara actualment se’n celebren grans representacions
i és l’espectacle que més plau i atreu a les gents senzilles.
Llur introducció a Europa és
difícil de precisar. A darreries del segle XVIIè ja eren conegudes al sud
d’Alemanya, on els donaven el qualificatiu de “schatspiel”, o sia joc d’espectacle
popular, i constituïen la delícia de la mainada. Per aquesta raó els alemanys
creuen ésser els introductors de l’espectacle a Europa.”
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11410
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada