divendres, 30 de maig de 2014

Farcint vitrina *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Representa que cal ser educat però, la cosa aquesta que et reconeguin els mèrits... ves, no sé què dir-vos. Ja, ja, en la vida, en el supòsit que rebis (un dia o altre) algun reconeixement, en un solemne acte, en el moment del torn de paraula, cal dir allò de: Moltes, moltes gràcies per aquesta distinció. És un honor recollir el guardó que i... bla, bla, bla!
Sabeu què? Mentida, és mentida! Recollir el guardó? No hi ha cosa més horrorosa al món que els trofeus que t’endossen.  Sí, fixeu-vos-hi, fixeu-vos-hi bé! Hi ha cada peça! Cada copa! Que, això, per agafar-lo, primer et cal prendre com a mínim una copa de conyac o dos o, fins i tot, tres! (si és que no vols fugir corrents)
Tothom ho pensa, ningú ho diu però, per exemple, la figura aquella dels Hollywood: “l’Òscar”, no em negareu que no sigui un pecat! o, l’orelluda aquella del futbol: “lo” trofeu de la “Champions League”, què? (És clar, per tenir-la al menjador de casa fent equilibris damunt de la pantalla del televisor) Oh, i “lo” més bo del cas és que, si furguem, encara en trobarem uns quants (de sonats) que en tenen una rèplica. Ei, i li treuen pols i, ditades!
On anirem a parar! De tot en diuen disseny, creació, obra d’artista... Va! Siguem sincers; t’endossen un gerro, una placa, una escultura en algun lloc i, què en fas? Només de veure’l, en anar-lo a recollir et vénen unes ganes de... provocar un accident, fortuït!  “Aiiiii, Pataxof! ha caigut!! Ha caigut? S’ha de tenir fetge per haver d’exposar en una vitrina segons quin tipus de palanganes. Ei, i sobretot, el que és més gruixut, tenir la barra de fer-les! (i a sobre cobrar)
- “Oh, aquí hi tinc exposat un Gaudí, una “Bota d’Oro”, un Premi d’Honor, una Creu de St. Jordi...” Va, home, va! Deixem-nos estar de punyetes! Si de veritat volem premiar algú perquè l’ha feta grossa, fem-li un bon tiberi i... que s’afarti, que mengi, que rebenti que, llavors, sí que tastarà la glòria! Servim-li un bon plat de llonganissa amb mongetes, una ampolla de vi i... que repeteixi. Quan acabi, ben tip, a l’hora de la sobretaula: amb el cafè, la copa i el puro... fem que la persona premiada parli.  - “Que digui unes paraules...” i ja veurem com tots els voltors que s’han afegit a taula li aplaudiran les gràcies.

Una abraçada ben forta... i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=11477

Cap comentari:

Publica un comentari