Trofeus de caça *

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Ja ho sabeu, això d’anar als restaurants, m’encanta! Ves, com que no hi anem cada dia... tinc, llavors, la sensació que fem festassa! Compto que, això que dic, ja  us ho he explicat en alguna altra ocasió (em repeteixo) però, punyeta... és veritat! A més, en ocasions com aquestes, m’estalvio segur de parar taula o mig enredar per allà dins de la cuina... tocant “lo piano” (rentar plats) i, sobretot, sobretot, sobretot, allò tan pesat de pensar en comú amb la Montserrat: - Què podríem fer? – Recordes que havíem sopat el dia anterior? I, dinat...? (coi, que d’un dia per l’altre no ens en recordem... se’ns barregen los plats, los menús, la vida...)

Sabeu? No sóc un gran gourmet, la veritat. Tampoc, massa sibarita... Mentre tot estigui en ordre, correcció, mesura, Ah, i sobretot amb un preu... raonable, ja ho tinc bé, rebé!! Valoro estar ben acompanyat perquè dinar sol com un mussol és mooolt avorrit i, a la vegada, trist! Sí, ja ho sé; millor sol que mal acompanyat, però... per poc que pugui ser, prefereixo compartir taula i, posats a dir... que em convidin!

Dit això, l’altre dia, que amb la mestressa estàvem d’aniversari de Noces... (n’ha fet 56! De seguida està dit! –cadena perpètua!!-) i ho vàrem sortir a celebrar. Bé, ho fem cada any. Només que, darrerament, ens hi abonem: “peti qui peti” , “pel broc gros”... Ho enteneu?

Pel que fa a l’espai escollit per a l’ocasió va estar, correcte. Ja ho he comentat, la companyia, la companyia... és lo millor! Ei, que no ens vàrem estar de “reee” -Tira, tira, l’any que ve, qui sap on pararem... Ep, que mirarem de tornar a celebrar-ho! En quin lloc? No en tinc idea! Però, per poc que puguem, entaulats i, entre plats, segur que observarem les parets del local, com enguany, les quals estaven atapeïdes de fotografies de “famosos”. Què curiós? Moltes cares conegudes que en alguna ocasió han estat clients de la casa i, que els propietaris en van voler immortalitzar el moment. Retratats, serveixen per donar prestigi al restaurant que, cofoi, els exposa fins que... (si algun l’ha feta grossa –llegeixis aquí: corruptes, estafadors, lladres...-) imagino que acaben sent  retirats i substituïts per alguna altra figura tot desitjant que no porti problemes d’imatge a l’empresa perquè si no... fora, fora!

Una abraçada ben forta... i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=12419