divendres, 19 de desembre de 2014

Les llufes del Fons Joan Amades *


Llufes

Fullejant l’obra del Costumari Català de Joan Amades, concretament el volum I, en la pàgina 227 s’hi reprodueixen els negatius de 9 ninots de paper que el folklorista explica que foren recollits a Barcelona els anys 1941, 1946 i 1947 per J. Costa, M. Ros i el propi Amades.
Doncs bé, en les calaixeres de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha aquests originals que formen part d’una delicada col·lecció de 49 llufes efímeres fetes amb papers de diari o d’estrassa creades per a dur a terme una colla d’innocentades ara ja fa uns 70 anys.
La conservació de les figures és valuosa per observar la varietat de formes, dimensions i, entre altres riqueses, descobrir una tècnica de creació en sèrie dels ninots. Un exemple és el d’una llufa de la qual hi ha en el fons 3 còpies catalogades amb les referències LLU-006,  LLU-012 i LLU-029. D’entrada cal explicar que la primera està dibuixada damunt d’un paper reciclat, quadriculat, en el qual s’entreveu que anteriorment, probablement, havia estat utilitzat per portar la comptabilitat d’alguna empresa. L’autor del dibuix aprofità el plec central del full per dissenyar de forma simètrica la figura d’un senyor per retallar amb tisores. En una altra de les composicions es reprodueix la llufa, però aquesta vegada amb un paper més gruixut de gramatge pensat per esdevenir plantilla i, en la darrera de les siluetes, trobem el ninot retallat en paper de diari, com aquell qui diu a punt per enganxar en el dors d’algun innocent.
En relació a la globalitat del conjunt de la col·lecció de llufes hi trobarem, també, la representació d’animals, infants, senyores i éssers amb múltiples cames o braços que recorden les Velles Quaresmes. Com a darrer detall, comentar que en algunes de les titelles de la sèrie hi apareixen lligats cordills per tal de facilitar el efecte de penjar-les en la roba de les víctimes escollides.
De retorn al Costumari de Joan Amades i, vinculat a la diada dels sants innocents, en la pàg. 231, hi ha els següents fragments en els quals detalla enganyifes i entremaliadures,  quan explica que: “La més corrent era la de retallar ninots de paper, com més grossos millor, i enganxar-los amb una agulla a la part posterior de les faldilles de les dones. Quan érem infants hi havia xicots que sabien donar una forma especial als ninots i penjar-los de manera que, en caminar les pobres que inadvertidament els passejaven, feien un moviment graciós de vaivé que entusiasmava la mainada. Aquests ninots rebien el qualificatiu de llufes.
Antigament, les llufes consistien gairebé exclusivament en fulles de col. La mainada anava pels mercats a demanar fulles de col a les verduleres i marmanyeres, que els en donaven de bona gana per tal de veure com les penjaven a llurs pròpies parroquianes i fer-se un tip de riure. Els xicots recollien dels munts d’escombreries dels mercats tantes fulles de col o d’altres verdures com trobaven. [...]
Les llufes o ninots de paper reconeixen, possiblement, un origen mític. Pel Pirineu oriental la tradició aplica aquest qualificatiu a uns éssers femenins fantàstics, eteris i imprecisos, més aviat benèvols que dolents, que campegen pel bosc: possibles romanalles de velles divinitats, probablement silvanes, que el cristianisme ha esborrat i diluït.”
I, per acabar, explicar que entre mig dels anteriors relats, Joan Amades anotà a la ciutat de Tàrrega una cançó que la mainada no parava de cantar fins que els havien donat l’agulla que ho sostenia... o algun cop.

Deia així:

                                      Els innocents no tenen dents;
                                      no tenen pa per a menjar;
                                      no tenen vi per a dormir.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=13029

Cap comentari:

Publica un comentari