Cavall Fort núm. 1257/1258 (2014)
Busqueu dimonis amb banyetes? Voleu veure àngels volant?
Que en sabem del Naixement del Nen Jesús? Cada any, durant les festes de Nadal,
en teatres de pobles i ciutats s’hi representa una de les manifestacions
culturals més populars on no hi falten mai aquests personatge. Són les
entranyables funcions dels Pastorets!
Els orígens
El punt de partida
els trobarem en els antics drames de teatre religiós medievals que, en aquest
cas i, en llatí, s’anomenaven L’officium
pastorum (l’adoració dels pastors) on, segons s’explica, durant les nits de
Nadal, en celebrar en les esglésies la Missa
del Gall, els assistents, en mostres d’alegria col·lectiva, feien cants i balls
que no sempre agradaven als responsables eclesiàstics. D’aquí que, arran unes
històriques reunions que es coneixen com: El
Concili de Trento (1545 – 1563), savis religiosos que hi prengueren part
acordaren unes normes per evitar convertir els temples en espais de gresca. Ara
bé, desaparegudes les representacions en l’interior de les esglésies es
traslladaren al carrer i, després, en locals teatrals com es fa avui en dia.
Els primers escrits
Una de les mostres
més antigues que s’han conservat de teatre medieval sobre Pastorets es coneix
com a “Manuscrit Llabrés” s. XV i
XVI. Són un conjunt de documents originaris de Mallorca
dels quals 8 s’inspiren en la naixença de Jesús o en l’adoració dels pastors.
Una altra escrit interessant fou publicat a Vic l’any 1887 pel prevere Miquel
Saurina amb el títol “Los Pastorets en
Betlem o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist” on, per cert, ja hi
apareix la triple estructura argumental: La lluita entre dimonis i àngels (el
bé i el mal); el relat evangèlic de St. Josep i la Verge Maria (el naixement de
Jesús) i el simpàtic sainet dels pastors (amb més marge de lluïment per part
dels dramaturgs i els actors).
Obres calcades
A cavall de la
divulgació i el divertiment, l’argument dels Pastorets ha estat copiat per
diversos autors (alguns anònims) els quals han plagiat escenes o, en alguns
casos, han traduït gairebé de forma literal un text anterior a un altre de
posterior sense masses miraments. Per què passava això? En part perquè els
escriptors utilitzaven una font d’inspiració que ja sabien que era una garantia
d’èxit per representar en els teatres perquè agradava segur als espectadors
fins que, l’any 1891, Frederic Soler “Pitarra” en fa una versió que marcarà un
abans i un després: “El Bressol de Jesús
o En Garrofa i en Pallanga”
Els textos més
sol·licitats
De representacions
dels pastorets en l’actualitat se’n escenifiquen un grapat. Ara bé, a més de
l’obra d’en “Pitarra”, hi ha 4 altres
propostes de referència: “Els
Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús” de Josep M. Folch i Torres; “L’Estel de Natzaret” de Ramon Pàmies; “El Naixement de Jesús o Els Pastorets
Catalans Borrego i Carquinyoli” de Lluís Millà i “El Nacimiento del Salvador o la Rendición del Esclavo” de Francesc
d’A. Picas... Però, aquestes, ni de bon tros no són les úniques ja que hi ha
moltes altres recreacions on, de ben segur, hi ha dimonis amb cues, pastorets
amb barretina i àngels alats.
El personatges
Una característica
típica en les obres de Pastorets és que hi acostumen a intervenir un nombrós
grup d’artistes de totes les edats! De fet, la participació en les
representacions, és considerada com una tradicional escola d’iniciació a fer
teatre on, per cert, sovint s’hi hi han iniciat actrius i actors que, en alguns
casos, fins i tot esdevenen professionals.
Ara bé, entre els
papers de repartiment més destacats hi ha els dimonis Satanàs i Llucifer amb
una colla de súbdits més dolents que la tinya; una parella de joves pastors que
viuen tota mena d’aventures i que en cada versió els canvia el nom però que
tothom identifica ja bé es diguin: Garrofa i Pallanga, Borrego i Carquinyoli,
Lluquet i Rovello... els quals, sustenten el fil argumental de l’obra; els
arcàngels Sant Miquel, Sant Gabriel amb un estol de petits àngels celestials
que faran impossible les malifetes dels banyetes i, entre altres, les figures
bíbliques de Sant Josep, la Mare de Déu i el Nen Jesús, el més petit de la
funció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada