divendres, 30 de gener de 2015

Lectures corporals *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Els que estem a primera línia de front (entenguis aquí l’expressió aquella que ve a dir que: per davant, a la família, tots són  ja difunts i... xato lo següent de la llista ja haurà de ser qui us parla) Doncs, argumentar que, a mesura que van passant los anys, lo desgast del cos va provocant que les anades als hospitals s’incrementin força a causa que cada dia hi ha més goteres per tota la màquina. Ep, però encara rutllo! I, amb tot els respectes pels metges que amb les revisions que em fan em troben coses, servidor vaig fent (en la corda fluixa de l’edat) però vaig fent...
Dit això, contaré que l’única cosa que m’agrada de les visites als hospitals són les infermeres! Bé, segur que pensareu que sóc un cap verd (més igual) però, que voleu que us digui, amb una repassada general que els faig “del cap als peus” conto que ja estic mig curat per uns dies.  Aiiii, és que les de les bates blanques... les trobo sempre tan bufones!
Entres a consulta i t’expliquen:
-      A veure com està aquest senyor...
-      Miri, senyoreta... em fa mal aquí, allà també, lo cap em bull...
-      Molt bé, despullis...
-      Ospa, ja m’agrada,  anem bé!
Doncs, au! No us penseu, no us feu més il·lusions que ara en endavant  demanin que alleugerim robes... no, s’ha acabat! perquè amb això de la tecnologia “punta” ha canviat la cosa. Mireu que us dic, la propera vegada que hi hagi d’anar no sé si abans em dutxaré i em canviaré la  roba com fins ara sempre feia perquè, resulta, que ja no et posen lo termòmetre a l’aixella, sabeu? Que va! Ep, i no em refereixo d’aquells de tub cilíndric de vidre que calia sacsejar amb una sèrie de cops secs de canell per fer abaixar el mercuri. Com tampoc, aquells altres, “suposadament moderns” que anaven amb pila i que en acabar sonava una alarma i, en una pantalleta digital, et marcava a quan estaves de febre. Doncs no, ara res de tot això... al front et projecten un raig de llum amb un aparell semblant a un telèfon mòbil que fa: tuut i au... al moment envia a l’ordinador la temperatura, en fa estadístiques i... a córrer. Ja us ho diré... enyoro la càlida mà de la mare “enganxada al front” no fallava mai!

Una temperatura ben forta... i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=13282

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada