Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Els
que estem a primera línia de front (entenguis
aquí l’expressió aquella que ve a dir que: per davant, a la família, tots
són ja difunts i... xato lo següent de
la llista ja haurà de ser qui us parla) Doncs, argumentar que, a mesura que
van passant los anys, lo desgast del cos va provocant que les anades als
hospitals s’incrementin força a causa que cada dia hi ha més goteres per tota
la màquina. Ep, però encara rutllo! I, amb tot els respectes pels metges que
amb les revisions que em fan em troben coses, servidor vaig fent (en la corda
fluixa de l’edat) però vaig fent...
Dit
això, contaré que l’única cosa que m’agrada de les visites als hospitals són
les infermeres! Bé, segur que pensareu que sóc un cap verd (més igual) però,
que voleu que us digui, amb una repassada general que els faig “del cap als
peus” conto que ja estic mig curat per uns dies. Aiiii, és que les de les bates blanques... les
trobo sempre tan bufones!
Entres
a consulta i t’expliquen:
- A veure com està aquest
senyor...
- Miri, senyoreta... em fa mal
aquí, allà també, lo cap em bull...
- Molt bé, despullis...
- Ospa, ja m’agrada, anem bé!
Doncs,
au! No us penseu, no us feu més il·lusions que ara en endavant demanin que alleugerim robes... no, s’ha
acabat! perquè amb això de la tecnologia “punta” ha canviat la cosa. Mireu que
us dic, la propera vegada que hi hagi d’anar no sé si abans em dutxaré i em
canviaré la roba com fins ara sempre
feia perquè, resulta, que ja no et posen lo termòmetre a l’aixella, sabeu? Que
va! Ep, i no em refereixo d’aquells de tub cilíndric de vidre que calia
sacsejar amb una sèrie de cops secs de canell per fer abaixar el mercuri. Com
tampoc, aquells altres, “suposadament moderns” que anaven amb pila i que en acabar
sonava una alarma i, en una pantalleta digital, et marcava a quan estaves de
febre. Doncs no, ara res de tot això... al front et projecten un raig de llum
amb un aparell semblant a un telèfon mòbil que fa: tuut i au... al moment envia a l’ordinador la temperatura, en fa
estadístiques i... a córrer. Ja us ho diré... enyoro la càlida mà de la mare “enganxada
al front” no fallava mai!
Una
temperatura ben forta... i fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=13282
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada