Cavall Fort núm. 1264 (2015)
Els romanços
Són publicacions de
poques pàgines i de petit format, redactades en un llenguatge planer o també en
vers, les quals sempre van acompanyades d’il·lustracions on sovint es descriuen
fets reals o fantàstics.
S’exposaven en places i carrers
Penjats en cordills
(com la roba estesa), però subjectats amb agulles fets amb canya. Per això,
popularment, d’aquests plecs de paper, i d’altres com les auques, els
ventalls..., se’n deia “literatura de canya i cordill”.
Els temes que si
tractaven acostumaven a ser grans desgràcies o calamitats, qualitats o defectes
dels governants, esdeveniments polítics destacats, lluites d’armes, idil·lis
amorosos, precs religiosos, descripcions de miracles...
També i trobàvem tot
un poti-poti de notícies variades que van tenir un públic de seguidors a partir
del segle XVII i fins a les primeres dècades del segle XX.
Com que en les festes
majors i fires de pobles, era habitual la presència a peu de plaça de persones
cegues que els comentaven en veu alta a canvi d’una remuneració voluntària,
també es coneixen com a “romanços de cecs”
Estar carregat de romanços!
És una frase feta que
significa “pensar en coses de molt poca importància” i que parteix del record
dels antics fullets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada