divendres, 17 d’abril de 2015

Dossier: La pasta. Entrevista a la Carla i la recepta de l'Elio


Cavall Fort núm. 1265 / 1266 (2015)

La Italiana, una botiga de pasta fresca!

La Carla forma part d’una família italiana que l’any 1904 es trasllada a viure de Gènova a Barcelona on obriran una botiga dedicada a la fabricació i venda de pasta fresca. Ella és la quarta generació d’una nissaga d’artesans que des del primer dia la  fan ben gustosa als paladars.

Attilio, Giuseppe, Marco i Carla Rivali són noms i un cognom molt italians!
Sí, sí, del tot! Les arrels procedeixen d’aquella estimada terra raó per la qual ja des del primer moment a la façana de la botiga hi ha penjat el rètol que recorda l’origen: La Italiana.

Explica’ns una mica coses de la família.
El rebesavi, Atilio, es va desplaçar a Barcelona perquè es dedicava a negocis d’exportació i importació de productes italians per distribuir-los aquí i també per a l’Amèrica Llatina. Llavors, en paral·lel, va obrir a La Rambla un petit quiosc dedicat a la venda de pasta fresca i, de l’èxit, van obrir aquesta botiga al carrer de Bonsuccés, núm. 12.  Posteriorment, l’avi Giuseppe va continuar el negoci d’alimentació incorporant en la fabricació maquinària semiautomàtica.  Després, els seguiren en l’ofici els meus pares Marco i Glòria els quals, per a la manipulació i conservació dels aliments, utilitzaran laminadores automàtiques i càmeres frigorífiques.

I, ara, és el teu torn...
Exacte! Treballar en aquesta feina que he après de generacions anteriors és un honor. Clar que, no us penseu, també convé estar al corrent en cada moment de les novetats que hi ha relacionades amb l’elaboració de la pasta fresca. Si ha estat necessari, he anat a ampliar coneixements pràctics a Itàlia i en altres llocs. Avui, els clients estan millor formats, saben el que volen i és un estímul estar a l’alçada del que necessiten.

Quins són els ingredients per fer pasta fresca?
Els ingredients bàsics només són dos: Farina i ou. Ara bé, si volem que la pasta tinguin gust, per exemple: d’espinacs, tomàquet, pastanaga... o altres, caldrà incorporar-los en cada cas. Ah, important! No s’hi posa sal. La sal, s’incorpora a la cuina en el moment que l’aigua que hi ha a l’olla arranca el vull. Comentar també que la pasta fresca s’ha de menjar, com a molt tard, al cap de tres dies d’haver-la comprat. Si es vol, es pot congelar per assaborir més endavant.

I com farciu la pasta amb les carns o les verdures?
És un procés semindustrial. Amassem la farina i l’ou en una màquina, l’aboquem en unes laminadores que ens donaran el gruix de la pasta per, a continuació, amb una altra eina, afegir enmig de dues capes el farcit que, com a resultat, tindrà la forma del motlle que a l’obrador hem decidit treballar.

Contemplant els productes que hi ha en el mostrador de la botiga els noms de les pastes estan també retolats en italià!
És veritat, alguns dels noms segur que ja us són ben coneguts, com ara: Tortellini, Ravioli, Lasagne, Spagetti... ara, la resta, amb una mica d’atenció resulta fàcil traduir-los el català com per exemple: Esagono, Medaglioni, Mezze Lune... Ei, a taula, tots boníssims... per llepar-se’n els dits!

I, amb salsa!
Això, i que no hi falti! Ja sigui feta da la Bolognesa, Funghi, Roquefort, Carbonara, Pesto Rosso o Pesto Genovese de la qual, per cert, tinc especial estima perquè la vaig aprendre a cuinar de la meva àvia que era originària de la Ligúria. És una recepta que em va ensenyar a preparar amb molta estima.

Què ho fa que la pasta agradi tant?
Uf, la resposta és molt llarga d’explicar però, ho intentaré resumir tot dient que és un plat apetitós tan per a grans i  petits perquè pot anar acompanyada de moltes salses, formatges, carns, verdures... A més, si està cuinada amb delicadesa i, sobretot, hi ha molta gana, segur que repetirem. Bon profit!

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari