EST-0419 (DGCPAAC)
Una de les rellevants
col·leccions d’imatgeria impresa, que hi ha en el fons Amades de la Direcció
General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, està dedicada a les estampes
religioses. Al respecte, el folklorista,
en el treball Apunts d’imatgeria popular,
imprès (segons el colofó del llibre) “...en
els obradors de la Neotípia de la ciutat de Barcelona, començat per les
darreres borrasques de la tardorada del 1937 i restà enllestit pels primers
freds del gener del 1938” hi llegirem que l’Amades les descriu amb les
següents paraules: “Són fulls contenint gravats sols, molt rarament amb text, en què es
manifesta la nostra imatgeria, especialment la colorida amb més de riquesa i
esplendor. Se’n troben de totes mides, des de la de doble foli fins a la d’uns
quatre centímetres d’alt per dos d’ample. N’hi ha de molt antigues, si bé
raríssimes d’obtenir. Es molt possible que se n’estampessin al bac o per altre
procediment arcaic en època anterior al descobriment de la impremta. Les de
factura popular generalment es presentaven gravades damunt planxes de fusta,
algunes de molt grans, que solen portar al peu de la planxa i formant part del
mateix gravat el nom de imatge que representen.”
Doncs, així és,
contemplant a simple vista les calaixeres que hi ha en les instal·lacions del
Centre de Documentació de la Direcció General ens podem fer una idea global de
la diversitat de mides i colors que comenta l’Amades en una col·lecció, la qual
integren més d’un miler d’estampes.
I, de retorn al
llibre del folklorista, llegir també en veu alta que: “Les imatges petites eren impreses en sèries
que variaven en nombre segons la mida, i hom procurava de reunir en un mateix
full els sants, santes i Mares de Déu pels quals el poble sentia més devoció,
car tals sèries eren venudes per fulls d’imatges complets, que el poble
retallava i es repartia a la seva manera.
Aquestes estampes eren clavades a la paret a tall de
quadre, i al voltant s’hi feia un marc amb papers de colors o amb encenalls de
vistoses coloraines, fent-hi diverses combinacions: llaçades, flors i altres
motius ornamentals de veritable enginy i mèrit, donant al quadre la visió d’una
cornucòpia humil. Solien tenir-se les imatges de tots els sants patrons dels
diferents membres de la família posades a la cambra o dormitori de cada un. Al
faldar de la xemeneia, damunt la llar, solia haver-hi la del sant patró de la
casa i la del sant pel qual els amos sentien més devoció. Si la casa no era de
les més humils, en lloc d’enganxar-la al faldar de la ximeneia, la clavaven
damunt d’una fusta i la tenien penjada prop la llar. Hom tenia també enganxades
i enquadrades les imatges dels sants protectors de les malalties per les quals
sentien els familiars més de temença: sant Roc per a les llagues, sant Blai per
al mal de coll, i d’altres sants advocats contra les malures. Quan hi havia
alguna dona gràvida, es posava una estampa de sant Ramon Nonat o de la Mare de
Déu del Bon Part, i a les cases de pagès mai hi mancava una imatge de santa
Bàrbara, advocada contra les tempestes.”
Dit això,
cal afegir que Joan Amades en altres treballs descriu i cataloga estampes com
és el cas del llibre: Imatgeria Religiosa,
(aquí el colofó detalla) “Barcelona, Impremta de Lluís Rubiralta,
1947” on trobem, entre d’altres, el
comentari que fa relació a una de les estampes que es conserva en les
calaixeres del Departament de Cultura dedicada al Sant Crist de l’Agonia i en
la qual explica que: “La seva estampa era
una de tantes de les de Setmana Santa que hom solia enganxar a la paret i l’hi
cremava llum al davant, especialment el Dijous i Divendres Sants com un acte de
devoció casolana.”
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=13923
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada