divendres, 10 d’abril de 2015

Estampes del Fons Joan Amades *


EST-0419 (DGCPAAC)

Una de les rellevants col·leccions d’imatgeria impresa, que hi ha en el fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, està dedicada a les estampes religioses.  Al respecte, el folklorista, en el treball Apunts d’imatgeria popular, imprès (segons el colofó del llibre) “...en els obradors de la Neotípia de la ciutat de Barcelona, començat per les darreres borrasques de la tardorada del 1937 i restà enllestit pels primers freds del gener del 1938” hi llegirem que l’Amades les descriu amb les següents paraules:  “Són fulls contenint gravats sols, molt rarament amb text, en què es manifesta la nostra imatgeria, especialment la colorida amb més de riquesa i esplendor. Se’n troben de totes mides, des de la de doble foli fins a la d’uns quatre centímetres d’alt per dos d’ample. N’hi ha de molt antigues, si bé raríssimes d’obtenir. Es molt possible que se n’estampessin al bac o per altre procediment arcaic en època anterior al descobriment de la impremta. Les de factura popular generalment es presentaven gravades damunt planxes de fusta, algunes de molt grans, que solen portar al peu de la planxa i formant part del mateix gravat el nom de imatge que representen.”
Doncs, així és, contemplant a simple vista les calaixeres que hi ha en les instal·lacions del Centre de Documentació de la Direcció General ens podem fer una idea global de la diversitat de mides i colors que comenta l’Amades en una col·lecció, la qual integren més d’un miler d’estampes.
I, de retorn al llibre del folklorista, llegir també en veu alta  que:  “Les imatges petites eren impreses en sèries que variaven en nombre segons la mida, i hom procurava de reunir en un mateix full els sants, santes i Mares de Déu pels quals el poble sentia més devoció, car tals sèries eren venudes per fulls d’imatges complets, que el poble retallava i es repartia a la seva manera.
Aquestes estampes eren clavades a la paret a tall de quadre, i al voltant s’hi feia un marc amb papers de colors o amb encenalls de vistoses coloraines, fent-hi diverses combinacions: llaçades, flors i altres motius ornamentals de veritable enginy i mèrit, donant al quadre la visió d’una cornucòpia humil. Solien tenir-se les imatges de tots els sants patrons dels diferents membres de la família posades a la cambra o dormitori de cada un. Al faldar de la xemeneia, damunt la llar, solia haver-hi la del sant patró de la casa i la del sant pel qual els amos sentien més devoció. Si la casa no era de les més humils, en lloc d’enganxar-la al faldar de la ximeneia, la clavaven damunt d’una fusta i la tenien penjada prop la llar. Hom tenia també enganxades i enquadrades les imatges dels sants protectors de les malalties per les quals sentien els familiars més de temença: sant Roc per a les llagues, sant Blai per al mal de coll, i d’altres sants advocats contra les malures. Quan hi havia alguna dona gràvida, es posava una estampa de sant Ramon Nonat o de la Mare de Déu del Bon Part, i a les cases de pagès mai hi mancava una imatge de santa Bàrbara, advocada contra les tempestes.”
Dit això, cal afegir que Joan Amades en altres treballs descriu i cataloga estampes com és el cas del llibre: Imatgeria Religiosa,  (aquí el colofó detalla) “Barcelona, Impremta de Lluís Rubiralta, 1947”  on trobem, entre d’altres, el comentari que fa relació a una de les estampes que es conserva en les calaixeres del Departament de Cultura dedicada al Sant Crist de l’Agonia i en la qual explica que: “La seva estampa era una de tantes de les de Setmana Santa que hom solia enganxar a la paret i l’hi cremava llum al davant, especialment el Dijous i Divendres Sants com un acte de devoció casolana.”

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=13923

Cap comentari:

Publica un comentari