divendres, 25 de setembre de 2015

Encaixades, abraçades i petons! *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Entorn aquestes dates del calendari segur que us han preguntat:  Que, com ha anat l’estiu? O bé, potser, també en una o altra ocasió l’heu feta vosaltres la pregunta. Eh, que sí? Doncs, ara mateix, a través d’aquest relat, sóc jo qui per enèsima vegada la torno a plantejar: Que, com ha anat l’estiu?
Clar que, depèn de l’entonació, de l’èmfasi que hi posem, més valdria estalviar-la,  perquè, ja us ho contaré, no acaba de sonar ben bé igual expressar-la (content) Que, com ha anat l’estiu? Que (emprenyat) Que, com ha anat l’estiu? Veritat?  Doncs, això succeeix perquè l’emotivitat, sempre, hi fa molt, com els petons, abraçades o encaixades de mans que (si és que hi són...) complementen la intensitat de la frase, no?
I és que, ja us ho diré... una vegada més, a tots plegats, se’ns arriba a veure lo plumero! Perquè, en funció del qui tinguem al davant, en un tres i no res o bé passem de la màxima passió a la més mínima indiferència, sí o no? Doncs, si la cosa va d’aquest darrer pal... malament rai, no anem gaire fins, Serafins. Vaige, que ens equivoquem, perquè sigui  qui sigui el qui hem de saludar, cal que hi posem ganes.
Servidor, en aquestes alçades de la vida, amb els retrobaments, ja us ho xerraré vaig de bones per endavant, sempre! Que sí, de veritat. Home, no m’arrapo a la gent com si hagués tornat de la guerra però, per poc que puc, no m’estic de complementar de forma efusiva les retrobades afegint-hi encaixades, abraçades o petons, molts petons! (bé, sobretot això... a les senyores i, noies)
Un exemple, l’altre dia que amb la Montserrat van anar a passar la tarda al casal dels jubilats després del parèntesi de les vacances, ho férem com sempre arreglats, perfumats i jo, que no perdo pistonada, a més, afaitadet  per mirar de sucar alguna cosa perquè, aquestes retrobades, sempre, porten l’afegitó de contactes físics. Ep, tampoc no us penseu ara que em rebolqui a cada instant però, malgrat no sigui metge, m’atreveixo a recomanar per tothom tocs corporals, grapejades... Ei, de bon rotllo que, ben dosificades, són terapèutiques. Ja ho crec!
Bé, d’això... que us deixo, que mentre fa que parlem, ha trucat a la porta lo “butanero”  i sento de fons que amb la mestressa riuen, no sé, vaig a controlar.

Una abraçada ben forta... (sense passar-se) i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=15188

Cap comentari:

Publica un comentari