dijous, 1 d’octubre de 2015

Almenacs i calendaris del Fons Joan Amades


Cobertes de l'Ermità i Ermitaño (2016)

Ara tot just fa uns mesos que l’Associació Cultural Joan Amades ha acabat d’impulsar la celebració del 125è aniversari del naixement del folklorista tot divulgant i donant a conèixer l’obra de l’estudiós en cultura popular amb el suport de les institucions i entitats dels Països Catalans. Les activitats que s’han anat celebrant al voltant de la figura de l’Amades han estat nombroses i, la satisfactòria execució, han servit una vegada més per donar a conèixer els llibres que va escriure així, com també, enfortir les tradicions en els territoris de parla catalana ja que aquestes tenen unes arrels comunes que el savi no es va cansar mai d’argumentar a través dels documents que redactà al llarg dels anys de vida. (1890 – 1959)
Un exemple curiós per descobrir aquesta unitat cultural és endinsar-se en la biblioteca personal del folklorista que en l’actualitat està ubicada en les instal·lacions que disposa la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura a la ciutat de Barcelona on, de forma curosa, hi ha degudament conservats exemplars dels llibres que va escriure així, com també, un valuosíssim arxiu documental que es coneix, tot plegat, amb el nom de Fons Joan Amades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Relacionant de forma volguda el calendari Ermitaño de los Pirineos amb el Fons Joan Amades, trobarem que un dels llibres més antics que hi ha en la biblioteca particular l’escriptor és el que porta com a títol extensíssim (prenem aire): El non plus ultra de el lunario, y pronostico perpetuo, general, y particular para cada reyno, y provincia: compuesto.  Por Don Geronimo Cortes, valenciano: Expurgado segun el expurgatorio del año 1707. de la Santa Inquisición: y ahora nuevamente reformado y añadido por don Pedro Enguera, profesor de mathematicas.    
El document, que és una joia, està redactat en llengua castellana i, salvant les distàncies, és un recull que esdevé un digne precursor del... (tornem a prendre aire) Calendario religioso, astronómico y literario arreglado al meridiano de Barcelona según el horario de España para el año 2016 Año 141 de su publicación. Por Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos, antiguitat de la qual, el primer exemplar, (si fem números) es remunta a l’any 1876.
Comparant expressament i, de forma atenta, el Non plus ultra... amb l’Ermitaño... d’enguany, descobrirem que, malgrat els anys que els separen d’edició, tenen en comú la voluntat d’informar sobre temes determinats, ordenats en calendaris, on no hi falten dades astronòmiques, religioses i literàries com ara: taules amb càlculs numèrics sobre el sol o la lluna, pronòstics meteorològics sobre pluges, vents... consells agrícoles o, entre d’altres riqueses, descripcions del santoral al llarg del curs de l’any.
Ara bé, entre mig de les dues publicacions, en la biblioteca personal de Joan Amades hi ha dipositats moltes altres mostres d’almanacs, miscel·lànies o, per exemple, calendaris (amb títols interminables) com ara: Calendario para las islas Baleares. Mallorca, Menorca é Iviz. Dispuesto en el Observatori Nacional Astronómico de la ciudad de S. Fernando, con arreglo al meridiano de Mallorca. Corresponents als anys 1821, 1826, 1843 i 1849;  Anuario Universal de España para el año de 1824. Y Adicion al Almanak Enciclopédico y Portuario General...; Calendario para el Principado de Cataluña. Dispuesto en Real Observatorio de San Fernado con arreglo al Merdiano de Barcelona... Dels anys, 1827, 1829, 1830, 1831, 1832 i 1833;  Almanaque Religioso, Civil y Literario para el año 1843. Compuesto por D. Juan de Zafont y de Ferrer, Abad del suprimido monasterio de S. Pablo y catedràtico de filosofia de la universidad literaria de Barcelona; Los Santos y Fiesta del año por orden alfabetico. Dispuesto por R. J. de Gassó. Barcelona, 1849; Miscelanea Comercial – Literaria de la Cerería Gallissá establecida en Barcelona... Editada el 1899; Quatre volums d’Almanaque Bailly – Bailliere ó sea Pequeña enciclopedia popular de la vida practica. Madrid, 1903, 1913, 1927 i 1936; El Calendario Mundial por Elisabeth Achelis. Traducido del Inglés por Antonio Gonzalez, Autor. L’any 1931; o bé, (per anar passant i... fent via amb la relació dels títols quilomètrics)  Almanach Vivarois Sous le Signe d’Aout, Saint-Félicien-en-vivarais, 1934.
Probablement, la llarga lectura de tots aquests encapçalaments de les publicacions que hi ha al Fons Joan Amades avui en dia les trobem feixugues, eternes... o bé, inclús, poc comercials, però, el concepte, l’estil és un tret d’identitat característic que perdura. Fem la prova, només cal rellegir la coberta de l’Ermitaño... que tenim entre mans per reforçar que tal costum està vigent així, com també, els continguts que hi ha en el interior on no hi falten dades astronòmiques, cronològiques o entre d’altres religioses.
En clau de llengua catalana, entre els papers de l’arxiu del folklorista hi ha diverses obres editades en català i que geogràficament procedeixen de diferents indrets com ara Barcelona, Perpinyà o València. Un text antic del grup és: l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa, Barcelona, 1911 per acompanyar-lo, de forma cronològica en la relació de d’obres: l’Almanach Català – Rossellonés de la Veu del Canigó dels anys 1921, 1922, 1923, 1939, 1950, 1951 i 1952; l’Abella d’Or, Calendari per l’any, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931 i 1932; i,  l’Almanac Valencià 1928.
La lectura atenta de cadascuna de les peces desperten curiositats. La primera i entranyable, és la global, de pertinença, ja que hi ha en l’interior de les cobertes, volgudament encolats, un Ex-libris de Joan Amades els quals descriuen el tarannà i les inclinacions del propietari a través de les il·lustracions que hi ha realitzades. A partir d’aquí, però,  fullejar els continguts dels llibres esdevé una mena d’incursió en l’univers Amades perquè es fa fàcil trobar en algunes pàgines petites anotacions a llapis que va fer l’estudiós a fi d’ampliar després en els escrits que redactava.
Embolicant una mica més la troca, entre els llibretons de la biblioteca de l’Amades hi ha un treball de Valeri Serra i Boldú anomenat: Calendari Popular. Glosses folklòriques als dibuixos del Sumari e repertori del temps. El text és un conjunt de diàlegs dedicats als mesos de l’any en els quals, com il·lustracions, hi ha reproduïdes xilografies de l’incunable: Lunari de Bernat de Granollachs que fou un metge, astròleg i membre del Consell de Barcelona el qual esdevingué una eminència científica del segle XV i, en l’època, en traduïren el document imprès a Barcelona l’any 1513 en diverses llengües.
Escrits de la mena dels anteriorment citats i, d’altres valuosos materials del l’Amades, es poden consultar en el Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals on, a més, en les instal·lacions, hi ha una biblioteca especialitzada en cultura popular on descobrir moltes altres riqueses patrimonials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada