Cobertes de l'Ermità i Ermitaño (2016)
Ara tot just fa uns
mesos que l’Associació Cultural Joan Amades ha acabat d’impulsar la celebració
del 125è aniversari del naixement del folklorista tot divulgant i donant a
conèixer l’obra de l’estudiós en cultura popular amb el suport de les institucions
i entitats dels Països Catalans. Les activitats que s’han anat celebrant al
voltant de la figura de l’Amades han estat nombroses i, la satisfactòria
execució, han servit una vegada més per donar a conèixer els llibres que va
escriure així, com també, enfortir les tradicions en els territoris de parla
catalana ja que aquestes tenen unes arrels comunes que el savi no es va cansar
mai d’argumentar a través dels documents que redactà al llarg dels anys de vida.
(1890 – 1959)
Un exemple curiós
per descobrir aquesta unitat cultural és endinsar-se en la biblioteca personal
del folklorista que en l’actualitat està ubicada en les instal·lacions que
disposa la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció
Culturals del Departament de Cultura a la ciutat de Barcelona on, de forma
curosa, hi ha degudament conservats exemplars dels llibres que va escriure
així, com també, un valuosíssim arxiu documental que es coneix, tot plegat, amb
el nom de Fons Joan Amades del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
Relacionant de
forma volguda el calendari Ermitaño de
los Pirineos amb el Fons Joan Amades, trobarem que un dels llibres més
antics que hi ha en la biblioteca particular l’escriptor és el que porta com a
títol extensíssim (prenem aire): El non
plus ultra de el lunario, y pronostico perpetuo, general, y particular para
cada reyno, y provincia: compuesto. Por
Don Geronimo Cortes, valenciano: Expurgado segun el expurgatorio del año 1707.
de la Santa Inquisición: y ahora nuevamente reformado y añadido por don Pedro
Enguera, profesor de mathematicas.
El document, que és
una joia, està redactat en llengua castellana i, salvant les distàncies, és un
recull que esdevé un digne precursor del... (tornem a prendre aire) Calendario religioso, astronómico y
literario arreglado al meridiano de Barcelona según el horario de España para
el año 2016 Año 141 de su publicación. Por Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos,
antiguitat de la qual, el primer exemplar, (si fem números) es remunta a
l’any 1876.
Comparant
expressament i, de forma atenta, el Non
plus ultra... amb l’Ermitaño...
d’enguany, descobrirem que, malgrat els anys que els separen d’edició, tenen en
comú la voluntat d’informar sobre temes determinats, ordenats en calendaris, on
no hi falten dades astronòmiques, religioses i literàries com ara: taules amb
càlculs numèrics sobre el sol o la lluna, pronòstics meteorològics sobre
pluges, vents... consells agrícoles o, entre d’altres riqueses, descripcions
del santoral al llarg del curs de l’any.
Ara bé, entre mig
de les dues publicacions, en la biblioteca personal de Joan Amades hi ha
dipositats moltes altres mostres d’almanacs, miscel·lànies o, per exemple,
calendaris (amb títols interminables) com ara: Calendario para las islas Baleares. Mallorca, Menorca é Iviz. Dispuesto
en el Observatori Nacional Astronómico de la ciudad de S. Fernando, con arreglo
al meridiano de Mallorca. Corresponents als anys 1821, 1826, 1843 i
1849; Anuario Universal de España para el año de 1824. Y Adicion al Almanak
Enciclopédico y Portuario General...; Calendario
para el Principado de Cataluña. Dispuesto
en Real Observatorio de San Fernado con arreglo al Merdiano de Barcelona...
Dels anys, 1827, 1829, 1830, 1831, 1832 i 1833;
Almanaque Religioso, Civil y Literario
para el año 1843. Compuesto por D. Juan de Zafont y de Ferrer, Abad del suprimido monasterio de S. Pablo y
catedràtico de filosofia de la universidad literaria de Barcelona; Los Santos y
Fiesta del año por orden alfabetico. Dispuesto por R. J. de Gassó. Barcelona,
1849; Miscelanea Comercial – Literaria de
la Cerería Gallissá establecida en Barcelona... Editada el 1899; Quatre
volums d’Almanaque Bailly – Bailliere ó
sea Pequeña enciclopedia popular de la vida practica. Madrid, 1903, 1913,
1927 i 1936; El Calendario Mundial por
Elisabeth Achelis. Traducido del Inglés por Antonio Gonzalez, Autor. L’any
1931; o bé, (per anar passant i... fent via amb la relació dels títols
quilomètrics) Almanach Vivarois Sous le Signe d’Aout, Saint-Félicien-en-vivarais,
1934.
Probablement, la
llarga lectura de tots aquests encapçalaments de les publicacions que hi ha al
Fons Joan Amades avui en dia les trobem feixugues, eternes... o bé, inclús, poc
comercials, però, el concepte, l’estil és un tret d’identitat característic que
perdura. Fem la prova, només cal rellegir la coberta de l’Ermitaño... que tenim entre mans per reforçar que tal costum està
vigent així, com també, els continguts que hi ha en el interior on no hi falten
dades astronòmiques, cronològiques o entre d’altres religioses.
En clau de llengua
catalana, entre els papers de l’arxiu del folklorista hi ha diverses obres
editades en català i que geogràficament procedeixen de diferents indrets com
ara Barcelona, Perpinyà o València. Un text antic del grup és: l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa,
Barcelona, 1911 per acompanyar-lo, de forma cronològica en la relació de
d’obres: l’Almanach Català – Rossellonés de
la Veu del Canigó dels anys 1921, 1922, 1923, 1939, 1950, 1951 i 1952; l’Abella d’Or, Calendari per l’any, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931 i 1932; i, l’Almanac
Valencià 1928.
La lectura atenta
de cadascuna de les peces desperten curiositats. La primera i entranyable, és
la global, de pertinença, ja que hi ha en l’interior de les cobertes,
volgudament encolats, un Ex-libris de Joan Amades els quals descriuen el
tarannà i les inclinacions del propietari a través de les il·lustracions que hi
ha realitzades. A partir d’aquí, però, fullejar els continguts dels llibres esdevé
una mena d’incursió en l’univers Amades perquè es fa fàcil trobar en algunes
pàgines petites anotacions a llapis que va fer l’estudiós a fi d’ampliar
després en els escrits que redactava.
Embolicant una mica
més la troca, entre els llibretons de la biblioteca de l’Amades hi ha un treball
de Valeri Serra i Boldú anomenat: Calendari
Popular. Glosses folklòriques als dibuixos del Sumari e repertori del temps. El
text és un conjunt de diàlegs dedicats als mesos de l’any en els quals, com
il·lustracions, hi ha reproduïdes xilografies de l’incunable: Lunari de Bernat de Granollachs que fou
un metge, astròleg i membre del Consell de Barcelona el qual esdevingué una
eminència científica del segle XV i, en l’època, en traduïren el document imprès
a Barcelona l’any 1513 en diverses llengües.
Escrits
de la mena dels anteriorment citats i, d’altres valuosos materials del
l’Amades, es poden consultar en el Centre de Documentació de la Direcció
General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals on, a més, en les
instal·lacions, hi ha una biblioteca especialitzada en cultura popular on
descobrir moltes altres riqueses patrimonials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada