Coberta del catàleg de l'exposició
L’aportació que va fer Joan Amades en l’àmbit de la
imatgeria popular impresa fa visible la sensibilitat que tenia per preservar i
conservar documents de gran valor etnològic. El folklorista en fou un dels
pioners a casa nostra com ja ho ressenyà el professor d’història i de
sociologia de l’art, Isidre Vallès, amb motiu de la reedició l’any 1983 del
llibre de l’Amades, Apunts d’Imatgeria
Popular, (1938) on va escriure que: “És,
doncs, innegable que, amb gran avenç sobre el seu temps, Joan Amades, junt amb
altres autors, intuí la profunda càrrega artística subjacent en les estampes
populars, dissenyades per homes mancats, potser, de formació, però dotats d’una
gran força humana i expressiva, la qual van saber transmetre a les seves obres:
expressivitat i comunicació, dues de les qualitats més rellevants de la
producció de la imatgeria popular”.
El riquíssim recull documental realitzat per
l’estudiós barceloní resulta un element clau per a la interpretació i l’estudi
de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XVIII, XIX i XX,
ja que el fons es nodreix, en bona part, de l’ampli compendi d’informacions i
coneixements que va recopilar al llarg de la vida (1890 – 1959) i que, en l’actualitat, gestiona el Departament de
Cultura a través del Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura
Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGCPAAC)
L’obra gràfica que hi ha en les calaixeres de l’arxiu
Joan Amades gira a l’entorn de 13.000 documents que es troben classificats per
temàtiques, com poden ser: alfabets, auques, cromos de picar, diorames, escales
de la vida, estampes, fulls Epinal, gravats, heràldica, jocs infantils, llufes,
Montserrat, nadales, nines, ombres xineses, pantines, papers de lleixa,
processons, publicacions, romanços,
soldats, tauromàquia, teatrins, ventalls, velles quaresma... i, en especial, un
bon nombre d’imatges xilogràfiques, majoritàriament religioses, algunes de les quals estan acolorides a mà, ja sigui al bac,
a la trepa o a la morisca, les quals, en part destacada, el folklorista va
tenir present per il·lustrar els dos volums de l’emblemàtica obra Xilografies Gironines on fa constar que hi va col·laborar com a conservador del
Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona.
Tots aquests exemples d’imatgeria, que de forma
popular s’anomenava literatura de canya i cordill, són en l’actualitat
entranyables fulls impresos que en el seu moment es penjaven de forma
majoritària en fils matussers aguantats per unes canyes esberlades, igual com si
es tractés de roba estesa, i que fins poc abans de la Guerra Civil (1936 – 1939) es
venien a peu de carrer o en els mateixos establiments dels imatgers. Eren
papers molt propers a la gent modesta i que, gràcies al suport de les
il·lustracions, els resultava visualment d’utilitat de cara al culte religiós, per
aprendre coses, memoritzar-les o senzillament jugar-hi i distreure’s.
Gràcies a estampes, goigs i altres tipus de gravats
que hi ha en el Fons Amades podem endinsar-nos en la producció de diversos
impressors alguns dels quals, a la vegada, feien d’editors dels fulls com, per
exemple: els barcelonins Antoni Bosch, Ignasi Estivill, Joan Llorens, Josep
Lluch, Pau Pifarrer, el torellonenc Joan Jolis establert a Barcelona; Pere
Abadal, de Moià; la Vda. Pla i els seus hereus; Josep Rubió; Manuel Texero;
Esteve Paluzie, amb el seu fill Faustí i hereus, de Barcelona; Josep Corominas,
de Lleida; Ignasi Valls, de Vic, la nissaga dels Roca de Manresa i molts d’altres...
En el ja citat llibre, Apunts d’Imatgeria, el folklorista descriu aquests preuats
documents efímers, l’ofici d’imatger, els venedors i les distintes fonts
d’inspiració dels impresos. A tall de pinzellades descriptives, respecte a les
estampes religioses Amades comenta que: “Són
fulls contenint gravats sols, molt rarament amb text, en que es manifesta la
nostra imatgeria, especialment la colorida amb més de riquesa i esplendor. Se’n
troben de totes mides, des de la de doble foli fins a la d’uns quatre
centímetres d’alt per dos d’ample...” “...Aquestes estampes eren clavades a la
paret a tall de quadre, i al voltant s’hi feia un marc amb papers de colors o
amb encenalls de vistoses coloraines, fent-hi diverses combinacions: llaçades,
flors i altres motius ornamentals de veritable enginy i mèrit, donant al quadre
la visió d’una cornucòpia humil...” Pel que fa las romanços, en un altre
capítol de l’obra, explica que: “...És la
narració episòdica d’un fet real o fantàstic, més o menys exagerada per la fantasia,
dictada en forma cantable o senzillament narrativa. El romanç és encapçalat amb
uns gravats al·lusius al text i de gran força suggestiva per a la gent senzilla
a qui el romanç anava dirigit...” “...Fins a cert punt el romanç havia estat el
precursor del periòdic. Abans de la gran propaganda d’aquest, el poble es
servia del romanç per assabentar-se del que passava pel món, i tots els fets
més sobresortints li eren notificats pel romanç, el qual, com avui el modern
periòdic, hi donava també un caient anecdòtic, novel·lesc, humorístic,
satíric...”
I, en relació als ventalls, exposa que: “...És un derivat o una extensió del romanç
en el seu aspecte d’imatgeria i literatura popular. Però és del tot diferent
l’aplicació que se li dóna dins els usos populars. Consisteix en un full de
paper, de tamany quart, que va enganxat a sobre d’un cartó, de la mateixa mida,
que es monta al cap d’una canya d’uns 40 centímetres de llargada que serveix de
mànec al ventall...” “...Els temes eren d’ordre una mica diferent dels romanços
i sempre eren tractats de manera condensada i breu, puix que no donava lloc a
gaire extensió el curt espai de paper que quedava lliure...”
En el cas que ens ocupa, els gravats dels volums de Xilografies Gironines estan il·lustrats
amb un total de 1743 impresos procedents del fons de la tipografia Carreras de
Girona i, dels quals, per l’ocasió, s’han exposat al Museu d’Art de Girona de
forma excepcional 101 impresos originals que es conserven catalogats en el Fons
Joan Amades del Departament de Cultura. En concret, es tracta de 49 estampes
religiosos, 38 romanços i una col·lecció de 14 ventalls, amb la particularitat
que 6 es mostren muntats amb canyes per poder ser emprats amb la finalitat de
ventar.
De retorn a la divulgació de les calaixeres del Fons
Joan Amades, cal explicar que hi ha una importantíssima col·lecció d’estampes
religioses, el nombre de les quals arriba a 2399 exemplars, com, també, la
xifra de romanços assoleix la quantitat de 4189 documents i la de ventalls a 582 unitats.
D’aquí que per tot plegat, enguany, coincidint també
amb el 125è aniversari del naixement de Joan Amades, l’exposició temporal: Primeres Impressions, xilografies de la
impremta Carreras S. XVIII - XX contribueix d’una manera excel·lent a apropar
en paral·lel els dos volums emblemàtics de l’obra del folklorista Xilografies Gironines, els quals estan directament
vinculats amb la ciutat i el Museu d’Art
de Girona, tal com posa de manifest Amades en la Conclusió del segon volum dels llibres, quan escriu sobre el Fons
Carreras, que: “...És potser el més
important de casa nostra que roman encara entre el bagatge tradicional d’una
vella impremta, puix que gairebé tots els que existien s’han destruït, malmès o
s’han escampat. Com portem dit en el començament d’aquesta obra, s’han aplegat
a la Tipografia Carreras els fons de diverses de les velles estampes gironines,
les de tradició més vella i les més importants. Per tant, doncs, la descripció
del seu fons iconogràfic equival al de la imatgeria gironina, i com que aquesta
no té cap particularitat que la caracteritzi i personalitzi i a res no difereix
de la resta del conjunt de la nostra imatgeria, podem dir que el seu examen
equival al del conjunt de la xilografia catalana i a la visió del que fou l’art
del gravat a la fusta a Catalunya des de la darreria del segle XVII fins a la
seva extinció el darrer terç de la passada centúria...”
Antoni
Serés
Direcció
General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
* Article publicat en el catàleg de l'exposició: Primeres impressions, xilografies gironines S. XVII - XX. Museu d'Art de Girona 2015 - 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada