divendres, 11 de març de 2016

Heràldica i toponímia *


HER - 0048 (DGCPAAC)

Joan Amades edità l’any 1935 el volum núm. 29 de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars amb el títol: Heràldica i Toponímia, i, en el pròleg, en relació a l’obra, diu el següent: “...El poble, com l’home erudit, té la inquietud de donar-se una explicació als fets i a les coses que l’envolten, i, portat per aquesta necessitat, llença a valor la seva fantasia i se les explica sovint amb gran enginy i moltes vegades amb un art i una gràcia veritablement enciseres. De la inquietud popular, el present llibre n’és una bella mostra; hi hem aplegat les tradicions que ens ha estat possible de reunir quant a l’origen dels llinatges i del nom de poblacions, sovint relacionades amb llur suposat origen i moltes vegades lligat amb l’escut simbòlic.  Les idees del cognom i del nom tòpic es presenten com en les ciències lingüístiques i històriques, sovint poc destriades i àdhuc unides per un estret lligam...”
Pel que fa al treball de l’Amades, aquest és un petit llibretó integrat per 124 pàgines en el qual, de forma visual, hi ha reproduïdes il·lustracions d’escuts heràldics i toponímics com, per exemple: Cadell, Arnau, Barberà, Bas, Bell-lloc, Berga, Blancafort i, així... anar seguint fins a arribar a un total de 55 imatges que va argumentant, com en el cas de l’escut dels Vidal (HER-0048) on exposa que:  “Vol dir vigilar, estar a l’aguait. Els cavallers així anomenats eren els qui tenien a llur càrrec la vigilància en els exèrcits. Tenen per distintiu una grua amb una pedra en una pota, emblema de la vigilància. Segons la veu popular, la grua és desconfiada per excel·lència, i de nit cada vol té un grup de vigilants amatents per donar el crit d’alarma si el cas arriba. Per no adormir-se les grues vigilants porten una pedra agafada amb les potes i si volant s’embalbeixen la pedra els cau i així s’adonen que s’adormen.
Relacionat també amb la sèrie d’escuts que hi ha estampats en el llibre, en les calaixeres del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’hi conserva una col·lecció en paper setinat dels escuts que, possiblement, foren impresos com a proves d’impremta, que l’Amades va donar valorar i dels quals no es va despendre.
Per altra banda, de la mà de l’Associació Cultural Joan Amades conjuntament amb Edicions El Mèdol de Tarragona, ell llibre: Heràldica i Toponímia, l’any 2002 es va reeditar en versió facsímil dintre de la nova col·lecció: Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 18 amb una introducció escrita per l’ocasió pel historiador Albert Rumbo i Soler on, en el paràgraf final, reflexiona al voltant del llibre que: “...És una obra que ens demostra que per als pobles només hi ha una cosa pitjor que no tenir història, i és no tenir tradició. Perquè així com la història ha servit massa vegades per separar els pobles i la seva gent, han estat les seves tradicions les que han cohesionat aquests pobles com a tals. Perquè els colors polítics, les classes socials, les formacions esportives, les possibilitats econòmiques, les associacions lúdiques i culturals, les doctrines religioses... ens fan sentir membres d’un grup o d’una comunitat, però no forçosament d’un poble. Són les tradicions, les llegendes, els costums, les consuetuds atàviques i comunitàries transmeses de generació en generació les quals fan oblidar aquestes diferències i ens uneixen en unes arrels, uns nexes i uns vincles comuns, clarament diferenciats, que no forçosament oposats, de tots els altres. I en aquest llibre n’hi trobareu molts.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=16723

Cap comentari:

Publica un comentari