divendres, 15 d’abril de 2016

Les nines del fons Amades *


Un dels primers treballs pòstums publicats de Joan Amades fou el llibre: La Nina que l’any 1965, Enriqueta Mallofrè, vídua d’Amades, impulsà conjuntament amb la germana d’aquesta i, a la vegada, secretària personal del folklorista, Consol Mallofré on en una breu introducció en el text comenten que: “El compliment de la voluntat – repetidament manifestada pel plorat autor d’aquest treball – de no deixar mut l’immens recull folklòric arreplegat en les seves incansables recerques, ens mou, ara, als sis anys  llargs del seu decés, a donar a l’abast de la munió de lectors que enyoren les seves lletres i dels novells que poden abeurar-s’hi, una nova obra ordenada amb amor.”
Pel que fa a l’estudi de l’Amades, en una primera edició, se’n va fer un tiratge de només 400 exemplars i, precisament, el que porta aquest darrer número de la sèrie és l’exemplar que hi ha en la biblioteca del Fons Joan Amades (OJA 032) de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Respecte als continguts, l’obra consta de 88 pàgines on s’intercala entre els tocs d’erudició del discurs de Joan Amades, una col·lecció de dibuixos de nines fetes a tinta xinesa, algunes de les quals, estan inspirades (per no dir calcades) a les que apareixen en el llibre: Folktoys. Les jouets populaires, d’Emanuel Hercík editat a l’antiga Txecoslovàquia, a la ciutat de Praga, l’any 1951. Llibre, per cert, del qual es conserva també un volum a la biblioteca personal del folklorista (AJA 1567) i que, juntament amb altres il·lustracions, retolades amb la mateixa tècnica de tinta i signades per A. Ribas, complementen, totes,  de forma artística, el llibre de l’Amades.
En relació a la resta de dibuixos, una part destacada dels models originals de nines utilitzades, per complementar les imatges que apareixen en el llibre, es conserven en les actuals instal·lacions del Museu Etnològic de Barcelona on treballà Amades, anys abans, quan el museu però, encara, estava ubicat al Poble Espanyol de Barcelona amb les sigles, llavors, del MIAP (Museu de les Indústries i Arts Populars).
I és que sobre nines, el folklorista, a part d’aquest llibre pòstum, en vida, alguna cosa més hi dedicà. Un exemple breu el trobem en el primer volum de l’obra del Costumari Català en el qual descriu les joguines que porten la nit de reis als infants i, en fer-ho, ho complementa de forma gràfica amb la reproducció de diverses nines estretes d’un catàleg dels magatzems El Siglo de Barcelona (pàg.  413 – 414) fent-s’ho venir bé, llavors l’any 1950, per parlar de la “moderna” industrialització dels joguets perquè, de fet, en la infància de l’autor, comenta que els presents eren molt austers en nombre i  qualitat.
En un altre ordre, en les calaixeres del Fons Amades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya hi ha una col·lecció formada per 10 litografies de retallables de nines, impreses la major part a Épinal (França), d’un format proper al DIN A3 que porten per títol: Poupées à habiller. Són cartolines on hi ha vestits i accessoris per retallar i enganxar per les dues cares que, potser, en contemplar-les (qui ho sap), inspiraren l’autor a escriure en el llibre La Nina el següent fragment: “Vers el 1860 – 1870, llavors de la gran difusió i propaganda del cromo, van sortir unes nines de cartró litografiades a tall de cromo, les quals anaven vestides de robes fines, generalment de seda, molt polides i ben deixades. Damunt del cartró pla del cromo hi havia un petit tou de cotó fluix que donava forma al cos de la figura, que presentava una prominència a la seva banda anterior i era llisa del tot per la posterior..."

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=16951

1 comentari: