Fons Amades (DGCPAAC)
A tall d’obertura
En treballar
a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (DGCPAAC) vaig rebre la
visita entranyable d’en Josep Font (qui,
per cert, també hi havia estat treballant, amb anterioritat, quan la DGCPAAC es
deia Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana -CPCPTC-),
el qual, amablement, em convidà, en representació de l’Associació Cultural Modilianum,
a intervenir el dia 24 d’octubre de 2015 a la Jornada
sobre cultura popular del Moianès perquè expliqués la vinculació del
folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) amb els pobles del
Moianès.
Acceptat
el compromís, en posar-m’hi, el primer que vaig fer a la feina davant el teclat
i la pantalla de l’ordinador fou consultar el catàleg del fons Joan Amades on
hi ha informació relacionada amb la comarca i vaig obtenir per l’ocasió els
següents resultats:
Castellterçol
-
Ball
del Ciri. Castellterçol, 1911 (Caixa 1. Sobre 13)
-
Las
Maravellas de Castellterçol, 1890 (Caixa 1. Sobre 13)
Moià
-
Contrapàs
garrofí. Moià (Caixa 17. Sobre 228)
Els
documents fruit de la consulta eren molt interessants de comentar però, potser,
un pèl força modestos per exposar únicament en la conferència. D’aquí que llavors,
ja posat en la recerca vaig consultar, a la xarxa a través d’internet, el
catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/,
en el qual s’accedeix a informació relacionada amb el fons de llibres del Centre
de Documentació de Cultura Popular de la DGCPAAC i va ser precisament aquí on vaig
descobrir altres informacions que apropen una mica més intensament l’Amades al
Moianès. Concretament, a través dels
volums:
-
Diccionari
de la Dansa (1936)
-
Costumari
Català (1950 – 1956)
-
Danses
de la Terra (1997 – 1998)
De
fet, amb el Diccionari de la Dansa a les mans, vaig disposar de la peça essencial
per enfocar la xerrada, ja que Joan Amades va visitar Moià el gener de l’any
1936 perquè va rebre la “missió”, per part de l’Obra del Cançoner Popular de
Catalunya, de fer el seguiment de les danses de la comarca. Mentre fullejava el
volum, em van atreure les fotografies que hi ha del Contrapàs dels Garrofins de
Moià i, decidit, vaig mirar en la secció fotogràfica de l’arxiu del folklorista
si, per atzar, trobava alguna de les imatges originals. I... Premi! En vaig
reconèixer quatre que vaig incloure en el discurs de la Jornada de l’Associació
Cultural Modilianum, que coincideix amb el fet que enguany se celebren els 125
anys del naixement del folklorista i, també, amb el 60è aniversari del retorn
d’aquest a Moià de visita el 1956.
Trets biogràfics de Joan Amades fins
arribar al Moianès
Nascut
el 23 de juliol de 1890 al barri del Raval de Barcelona, Joan Amades és conegut,
principalment, com a estudiós de la cultura popular per l’obra del Costumari Català que són 5 volums (amb
un miler de pàgines cadascun) en els quals exposa les tradicions del curs de
l’any als Països Catalans. En l’ingent recull, hi trobarem referències a
Castellterçol, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze de Safaja i
Santa Maria d’Oló. Ara bé, abans de centrar la conferència (article) en les
visites que va realitzar al municipi de Moià, ho vull complementar amb un
seguit de dades personals com, per exemple, que fou fill d’una família modesta
i que als 9 anys va deixar d’anar a escola o que, de ben petit, ja patia serioses
dificultats de visió, les quals l’acompanyarien al llarg de la vida.
Per
l’època i l’entorn barceloní en el qual va nàixer, tenia pocs números per prosperar
però, precisament aquí, trobem una lliçó personal de superació de l’Amades, que
és la d’un nen inquiet, amb ganes de saber, emprenedor, vital, el qual, tot i que, en acabar
els estudis bàsics, es va veure obligat a treballar en una parada de draps que
la família tenia al Mercat de Sant Antoni de Barcelona que, amb empenta,
transformà pels volts dels 12 anys en un espai de llibres de segona mà per, més
endavant, encarar la vida endinsant-se en l’estudi i la divulgació de la
cultura tradicional catalana.
De
fet, s’explica que, a la nit, la mare del folklorista entrava a la seva
habitació i li demanava que tanqués el llum perquè deixés de llegir. Com,
també, que no hi havia llibre a la paradeta del mercat que, abans de ser venut,
no hagués tafanejat a fons. D’aquí que, per tot plegat, no ha de sorprendre que,
en acabar la jornada laboral, encara aprofités per voler ampliar nous coneixements
a l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) que hi havia al barri del Raval, espai on
eixamplà estudis en disciplines diverses, com: entomologia, astronomia,
matemàtiques, francès, anglès, alemany, esperanto...
I és
que, de fet, les ganes de continuar aprofundint en el saber el portaren a participar
en les excursions que el centre ateneístic organitzava els caps de setmana fora
de l’urbs de Barcelona i entusiasmar-se
als encants de la descoberta de la natura, els pobles, les ermites... cosa
que va provocar que, de retruc, s’iniciés en l’escriptura als 17 anys tot signant
articles a la revista Excursions del
mateix (AEP) i redactant-ne alguns amb el pseudònim de Jeroni Picornell, els
quals el van aproximar a col·laborar en la divulgació de tradicions populars
catalanes en contacte amb prestigiosos musicòlegs de renom, com: Mossèn Higini
Anglès, Robert Gerhad i el mestre Joan Tomàs amb qui, per cert, inicià una intensa amistat personal i professional fins al
punt que, com a anècdota, d’adults, foren veïns d’escala al carrer de Provença,
209, de Barcelona. Ah, i en relació a Mossèn Anglès i en Gerhard, també hi ha
una altra vivència curiosa, en la qual es conta que fou providencial el fet que,
abans que s’iniciés Amades en la recerca popular, el visitessin a la casa del
carrer del Peu de la Creu, 15, amb la voluntat d’entrevistar però, la seva
mare, Teresa Gelats, que sabia de memòria moltes cançons tradicionals. I, des
de la il·lustre visita, el fill obrí els ulls per a partir de llavors bolcar-se
a recopilar tradicions tot començant a col·laborar al cap de poc temps en
entitats rellevants com l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de
Catalunya; l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria;
l’Institut d’Estudis Catalans i, entre d’altres, la Institució Patxot on va
intervenir en la creació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya impulsada
l’any 1922 pel mecenes Rafael Patxot, tot i que, malauradament, la Guerra Civil
n’estroncà la iniciativa el 1936. La voluntat de l’Obra era preservar la
riquesa i varietats de les composicions populars que es transmetien de manera
oral: cançons, danses, llegendes... seguint l’exemple d’altres estudiosos
anteriors com Milà i Fontanals o Marià Aguiló.
Pel
que fa al projecte, que aplega un total de cinquanta-cinc “missions”, que era
el nom amb el qual equips de treball formats per dues persones, un musicòleg i
un escriptor, transcrivien tonades, apuntaven lletres que recitaven els veïns
de pobles o masies de parla catalanes del Principat, les Illes Balears i el
País Valencià a qui demanaven que cantessin les cançons que, posem pel cas, els
acompanyaven en les activitats quotidianes i diàries, com per exemple, quan
estaven de gresca, les que empraven mentre treballaven o, per citar-ne un altre
cas, les que feien servir per fer dormir els infants. A més, els equips
redactaven unes “memòries” amb impressions, descobriments... que acompanyaven
amb fotografies i documents sonors revolucionaris per l’època, com els
cilindres de cera.
Els documents de l’Amades i el Moianès
- Diccionari
de la Dansa
(1936)
En el
Volum VI de les Memòries de Missions de
Recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona, 1996, a la
pàgina 17, el Pare Massot escriu la següent informació: “Missió Joan Amades a Moià. No ens n’ha arribat res, llevat de la
informació inclosa al volum I del Diccionari de la dansa (Barcelona 1936,
aparegut en realitat després de la guerra).”
Doncs
bé, en el Diccionari (obra de
Francesc Pujol i Joan Amades) hi ha
entre altres pobles de la comarca notícies sobre Castellterçol (Pàg. 35, 44,
116, 139, 140, 141, 149, 152, 211, 214, 215, 231, 233, 283, 371, 372, 411 i
449); l’Estany (Pàg. 210); St. Quirze de Safaja (Pàg. 93) i, en particular,
Moià (Pàg. 75, 93, 130, 152, 186, 187, 188, 189, 190, 191, 277, 278 i 488) i,
ja que la conferència (o l’article) pretén destacar les fotografies que hi ha en
el llibre de la primera anada de Joan Amades al municipi, aquestes apareixen
reproduïdes entre les pàgines 186 – 190 i fan referència al Contrapàs dels Garrofins de Moià, el dia
20 de gener de 1936.
Cal afegir
que Amades no és l’autor de les fotografies perquè, de fet, amb les dificultats
de visió que arrossegava mai en feia i, per complementar les missions, arribava
a acords sovint amb fotògrafs professionals o companys de viatge, com el mestre
Joan Tomàs i Parés. A més, en els arxius de Joan Amades del Departament de
Cultura es conserven en molt bon estat una sèrie de còpies fotogràfiques
catalogades en el fons que inclouen els números topogràfics següents: CP17.1771
al CP17.1784.
Vull
ressenyar, com a curiositat, que les reproduccions que hi ha en les pàgines
188, 189 i 190 del Diccionari de la Dansa
corresponen a aquesta col·lecció de fotografies.
-
Costumari Català (1950 – 1956)
En
els cinc volums de l’obra, el folklorista, també, va parlant dels pobles del
Moianès com Castellterçol (Vol. I, III i IV); L’Estany (Vol. V); Monistrol de
Calders (Vol. II); Sta. Maria d’Oló (Vol. II) i, sobretot, Moià (en tots els V volums) on hi ha distintes
referències al “Pollu”, Ball de gitanes,
Sants o, per exemple, també, la M. de Déu del Remei.
En la
producció literària de l’Amades, el Costumari és el resultat cabdal de les
recerques directes i personals en les quals va anar recollint i anotant tot
allò que la gent feia impulsada per la tradició popular al llarg i ample de tot
el domini territorial de la llengua catalana: enllà del Pirineu, antic Regne de
València, contrades aragoneses, Iles Balears, l’Alguer i el Principat. A tal
efecte, dedicà 35 anys a aquesta tasca
no perdent ocasió d’interrogar tantes persones com li fou possible amb la
voluntat de reunir-ho en un llibre que recordés (segons paraules de l’autor) “als nostres fills allò que feien els
nostres avis” per afegir, també, en el pròleg: “El nostre propòsit cabdal és salvar de l’oblit els costums de l’avior
i aplegar-los i consignar-los per tal que servi el record i puguin ésser tema
d’estudi”.
- Danses
de la Terra (1997-1998)
L’Associació
Cultural Joan Amades conjuntament amb edicions El Mèdol de Tarragona impulsaren
l’edició d’alguns estudis del folklorista que restaven inèdits: Fabulari Amades (1995); El jugar de l’Amades (1996); Corpus. L’auca de la processó. Un passeig
per la història i la festa (1997); El
ball de Serrallonga (1999); Les
joguines de plom (2000); El Quixot
dels ignorants (2005) i que, també, amb Danses
de la terra la revisió del qual fou feta per Jan Grau i Lluís Puig en dos
volums, on podem trobar referències sobre Castellterçol (Vol. I Pàg. 39, 90, 103, 108, 122 i Vol. II Pàg. 53, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 93,
94, 95, 96, 159, 160, 161, 162, 163, 168, 169, 170, 171) i, Moià, (Vol. I Pàg. 36, 39, 40, 52, 92, 93, 99, 103, 104,
107, 108, 123, 124, 151 i Vol. II Pàg.
112, 114, 118, 119, 120, 125, 126, 127, 159, 160, 166, 167, 172, 173, 174)
I,
per acabar, vull afegir que aquests tres treballs, conjuntament amb els primers
documents ja citats a l’inici de la conferència (article) consultats en el
catàleg del fons Joan Amades i Gelats: Ball
del Ciri. Castellterçol 1911; Las Maravellas de Castellterçol. 1890 i Contrapàs garrofí. Moià (partitura
musical) són tots els materials que
ens han arribat del folklorista relacionats amb el Moianès i que es poden
consultar en l’actualitat a la Direcció General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acció Culturals (DGCPAAC) a la Pl. Salvador Seguí, 1 – 9 de
Barcelona (edifici de la Filmoteca).
Contrapunt
fotogràfic
El
gest a Catalunya
Ja
que la Jornada sobre Cultura Popular del
Moianès inaugurà l’exposició Moià,
1956: tot un poble en la recuperació d’un ball i, a la vegada, amb la
voluntat de fer més entretinguda i visual la xerrada sobre Joan Amades, em va
semblar enriquidor complementar la conferència intercalant en el relat diverses
fotografies de l’estudi El gest a
Catalunya que el folklorista va
publicar a la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad Nacional
de Cuyo de la ciutat de Mendoza (Argentina) l’any 1957 i que signà com a
Conservador del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona (MIAP). A més,
el fet que les imatges que hi apareixen siguin editades un any després de la
visita a Moià, vaig pensar que podia ajudar, també, en l’imaginari col·lectiu, a
recuperar-ne l’aspecte físic enmig dels veïns del municipi quan es va desplaçar
per gaudir en directe de la recuperació
del Ball del Ciri.
Pel
que fa al treball del gest, consta de 60 pàgines que l’estudiós de la cultura
popular va publicar en llengua catalana dins del volum VI de: Anales del Instituto de Lingüística i
que va estructurar en dues parts. En la primera, comenta en una breu
introducció que, al llarg d’un període de 40 anys, havia anat anotant en un
miler de fitxes els diferents moviments de dits, mans, cos, moixanes i
joguinetes infantils que li despertaven interès etnològic com a llenguatge no
verbal. Argumenta la dificultat seriosa de classificar-los i, malgrat la
complexitat, ordena i dóna a conèixer de forma alfabètica els 298 moviments de
llenguatge no verbal que en el seu moment eren utilitzats a terres catalanes.
Respecte
a la segona part, Amades utilitza 96 fotografies per exposar de forma atractiva
alguns dels gests més singulars del país
com ara; posar banyes, fel el fatxenda, pagar, fer pam i pipa, parar l’orella,
preguntar quina hora és, fer silenci,
vigilar... esdevenint un curiós mosaic avantguardista pel mètode, el tema,
l’autor i l’època. Per fer visual el projecte, el folklorista va encarregar fer
una sessió d’imatges lexicogràfiques al fotògraf Miquel Carbó i Castany i,
comptà amb el suport de figurants per exemplificar les distintes gestualitats tot aprofitant el cercle de familiars més pròxim. És a dir: la
muller, Enriqueta Mallofré, la germana d’aquesta, la Consol Mallofré, la neboda
d’ambdues, la Francesca Nadal, a més del propi Joan Amades que, per l’ocasió,
es mudaren amb les millors robes.
Cal explicar,
com a curiositat, que les fotografies foren realitzades en plena llum solar del
dia, dalt del terrat de casa, al carrer de Provença, 209, de Barcelona i que,
en les que en particular apareix l’Amades, resulten força carismàtiques fins al
punt que sovint en l’actualitat les trobem a la xarxa per il·lustrar de forma
fotogènica el folklorista. I és que contemplar les imatges on apareix l’estudiós
de la cultura popular provoquen bones vibracions. Segur que, mentre feien les
instantànies, s’ho van passar d’allò més bé. Igual que el poble de Moià en la
recuperació a plaça del ball.
I,
com a punt i final, no puc parlar de Joan Amades sense fer una darrera menció a
la seva cunyada Consol Mallofré, ja que a causa del greu problema visual que
patia el folklorista, li feia de mà dreta i d’entre altres encerts que prengué
a la mort de l’Amades i, posteriorment la seva germana Enriqueta, fou la de
procurar que el fons anés a parar a mans de la Generalitat de Catalunya i els
treballs inèdits anteriorment també comentats, a l’Associació Cultural Joan
Amades, que la Consol impulsà l’any 1995, amb la condició que fossin publicats.
No cal dir que ambdues condicions s’han complert.
Antoni Serés
Direcció General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
Per saber-ne més:
Selecció de fotografies
1.
Partitura
del Contrapàs del garrofí (DGCPAAC)
2.
Diccionari
de la dansa. Pàg. 186, contrapàs del garrofí
3.
Contrapàs
del garrofí (CP17.177 –DGCPACC-)
4.
Diccionari
de la dansa. Pàg. 187, contrapàs del garrofí
5.
Contrapàs
del garrofí (CP17.1774 –DGCPAAC-)
6.
Diccionari
de la dansa. Pàg. 189, contrapàs del garrofí
7.
Contrapàs
del garrofí (CP17.1778 – DGCPAAC)
8.
El
gest a Catalunya. Banyes (CP17.1335 – DGCPAAC)
9.
El
gest a Catalunya. Enganxar (CP17.1332 – DGCPAAC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada