dijous, 30 de juny de 2016

Apunts sobre el Moianès i Joan Amades


Fons Amades (DGCPAAC)

A tall d’obertura

En treballar a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (DGCPAAC) vaig rebre la visita entranyable d’en Josep Font  (qui, per cert, també hi havia estat treballant, amb anterioritat, quan la DGCPAAC es deia Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana -CPCPTC-), el qual, amablement, em convidà, en representació de l’Associació Cultural Modilianum, a intervenir el dia 24 d’octubre de 2015 a la Jornada sobre cultura popular del Moianès perquè expliqués la vinculació del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) amb els pobles del Moianès.
Acceptat el compromís, en posar-m’hi, el primer que vaig fer a la feina davant el teclat i la pantalla de l’ordinador fou consultar el catàleg del fons Joan Amades on hi ha informació relacionada amb la comarca i vaig obtenir per l’ocasió els següents resultats:

Castellterçol

-         Ball del Ciri. Castellterçol, 1911 (Caixa 1. Sobre 13)
-         Las Maravellas de Castellterçol, 1890 (Caixa 1. Sobre 13)

Moià

-         Contrapàs garrofí. Moià (Caixa 17. Sobre 228)

Els documents fruit de la consulta eren molt interessants de comentar però, potser, un pèl força modestos per exposar únicament en la conferència. D’aquí que llavors, ja posat en la recerca vaig consultar, a la xarxa a través d’internet, el catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/, en el qual s’accedeix a informació relacionada amb el fons de llibres del Centre de Documentació de Cultura Popular de la DGCPAAC i va ser precisament aquí on vaig descobrir altres informacions que apropen una mica més intensament l’Amades al Moianès.  Concretament, a través dels volums:

-         Diccionari de la Dansa (1936)
-         Costumari Català (1950 – 1956)
-         Danses de la Terra (1997 – 1998)

De fet, amb el Diccionari de la Dansa a les mans, vaig disposar de la peça essencial per enfocar la xerrada, ja que Joan Amades va visitar Moià el gener de l’any 1936 perquè va rebre la “missió”, per part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, de fer el seguiment de les danses de la comarca. Mentre fullejava el volum, em van atreure les fotografies que hi ha del Contrapàs dels Garrofins de Moià i, decidit, vaig mirar en la secció fotogràfica de l’arxiu del folklorista si, per atzar, trobava alguna de les imatges originals. I... Premi! En vaig reconèixer quatre que vaig incloure en el discurs de la Jornada de l’Associació Cultural Modilianum, que coincideix amb el fet que enguany se celebren els 125 anys del naixement del folklorista i, també, amb el 60è aniversari del retorn d’aquest a Moià de visita el 1956.


Trets biogràfics de Joan Amades fins arribar al Moianès

Nascut el 23 de juliol de 1890 al barri del Raval de Barcelona, Joan Amades és conegut, principalment, com a estudiós de la cultura popular per l’obra del Costumari Català que són 5 volums (amb un miler de pàgines cadascun) en els quals exposa les tradicions del curs de l’any als Països Catalans. En l’ingent recull, hi trobarem referències a Castellterçol, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze de Safaja i Santa Maria d’Oló. Ara bé, abans de centrar la conferència (article) en les visites que va realitzar al municipi de Moià, ho vull complementar amb un seguit de dades personals com, per exemple, que fou fill d’una família modesta i que als 9 anys va deixar d’anar a escola o que, de ben petit, ja patia serioses dificultats de visió, les quals l’acompanyarien al llarg de la vida.

Per l’època i l’entorn barceloní en el qual va nàixer, tenia pocs números per prosperar però, precisament aquí, trobem una lliçó personal de superació de l’Amades, que és la d’un nen inquiet, amb ganes de saber,  emprenedor, vital, el qual, tot i que, en acabar els estudis bàsics, es va veure obligat a treballar en una parada de draps que la família tenia al Mercat de Sant Antoni de Barcelona que, amb empenta, transformà pels volts dels 12 anys en un espai de llibres de segona mà per, més endavant, encarar la vida endinsant-se en l’estudi i la divulgació de la cultura tradicional catalana.

De fet, s’explica que, a la nit, la mare del folklorista entrava a la seva habitació i li demanava que tanqués el llum perquè deixés de llegir. Com, també, que no hi havia llibre a la paradeta del mercat que, abans de ser venut, no hagués tafanejat a fons. D’aquí que, per tot plegat, no ha de sorprendre que, en acabar la jornada laboral, encara aprofités per voler ampliar nous coneixements a l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) que hi havia al barri del Raval, espai on eixamplà estudis en disciplines diverses, com: entomologia, astronomia, matemàtiques, francès, anglès, alemany, esperanto...

I és que, de fet, les ganes de continuar aprofundint en el saber el portaren a participar en les excursions que el centre ateneístic organitzava els caps de setmana fora de l’urbs de Barcelona i entusiasmar-se  als encants de la descoberta de la natura, els pobles, les ermites... cosa que va provocar que, de retruc, s’iniciés en l’escriptura als 17 anys tot signant articles a la revista Excursions del mateix (AEP) i redactant-ne alguns amb el pseudònim de Jeroni Picornell, els quals el van aproximar a col·laborar en la divulgació de tradicions populars catalanes en contacte amb prestigiosos musicòlegs de renom, com: Mossèn Higini Anglès, Robert Gerhad i el mestre Joan Tomàs amb qui, per cert, inicià una  intensa amistat personal i professional fins al punt que, com a anècdota, d’adults, foren veïns d’escala al carrer de Provença, 209, de Barcelona. Ah, i en relació a Mossèn Anglès i en Gerhard, també hi ha una altra vivència curiosa, en la qual es conta que fou providencial el fet que, abans que s’iniciés Amades en la recerca popular, el visitessin a la casa del carrer del Peu de la Creu, 15, amb la voluntat d’entrevistar però, la seva mare, Teresa Gelats, que sabia de memòria moltes cançons tradicionals. I, des de la il·lustre visita, el fill obrí els ulls per a partir de llavors bolcar-se a recopilar tradicions tot començant a col·laborar al cap de poc temps en entitats rellevants com l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya; l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria; l’Institut d’Estudis Catalans i, entre d’altres, la Institució Patxot on va intervenir en la creació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya impulsada l’any 1922 pel mecenes Rafael Patxot, tot i que, malauradament, la Guerra Civil n’estroncà la iniciativa el 1936. La voluntat de l’Obra era preservar la riquesa i varietats de les composicions populars que es transmetien de manera oral: cançons, danses, llegendes... seguint l’exemple d’altres estudiosos anteriors com Milà i Fontanals o Marià Aguiló.

Pel que fa al projecte, que aplega un total de cinquanta-cinc “missions”, que era el nom amb el qual equips de treball formats per dues persones, un musicòleg i un escriptor, transcrivien tonades, apuntaven lletres que recitaven els veïns de pobles o masies de parla catalanes del Principat, les Illes Balears i el País Valencià a qui demanaven que cantessin les cançons que, posem pel cas, els acompanyaven en les activitats quotidianes i diàries, com per exemple, quan estaven de gresca, les que empraven mentre treballaven o, per citar-ne un altre cas, les que feien servir per fer dormir els infants. A més, els equips redactaven unes “memòries” amb impressions, descobriments... que acompanyaven amb fotografies i documents sonors revolucionaris per l’època, com els cilindres de cera.


Els documents de l’Amades i el Moianès

- Diccionari de la Dansa (1936)
En el Volum VI de les Memòries de Missions de Recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona, 1996, a la pàgina 17, el Pare Massot escriu la següent informació: “Missió Joan Amades a Moià. No ens n’ha arribat res, llevat de la informació inclosa al volum I del Diccionari de la dansa (Barcelona 1936, aparegut en realitat després de la guerra).”

Doncs bé, en el Diccionari (obra de Francesc Pujol i Joan Amades) hi ha entre altres pobles de la comarca notícies sobre Castellterçol (Pàg. 35, 44, 116, 139, 140, 141, 149, 152, 211, 214, 215, 231, 233, 283, 371, 372, 411 i 449); l’Estany (Pàg. 210); St. Quirze de Safaja (Pàg. 93) i, en particular, Moià (Pàg. 75, 93, 130, 152, 186, 187, 188, 189, 190, 191, 277, 278 i 488) i, ja que la conferència (o l’article) pretén destacar les fotografies que hi ha en el llibre de la primera anada de Joan Amades al municipi, aquestes apareixen reproduïdes entre les pàgines 186 – 190 i fan referència al Contrapàs dels Garrofins de Moià, el dia 20 de gener de 1936.

Cal afegir que Amades no és l’autor de les fotografies perquè, de fet, amb les dificultats de visió que arrossegava mai en feia i, per complementar les missions, arribava a acords sovint amb fotògrafs professionals o companys de viatge, com el mestre Joan Tomàs i Parés. A més, en els arxius de Joan Amades del Departament de Cultura es conserven en molt bon estat una sèrie de còpies fotogràfiques catalogades en el fons que inclouen els números topogràfics següents: CP17.1771 al CP17.1784.

Vull ressenyar, com a curiositat, que les reproduccions que hi ha en les pàgines 188, 189 i 190 del Diccionari de la Dansa corresponen a aquesta col·lecció de fotografies. 


- Costumari Català (1950 – 1956)
En els cinc volums de l’obra, el folklorista, també, va parlant dels pobles del Moianès com Castellterçol (Vol. I, III i IV); L’Estany (Vol. V); Monistrol de Calders (Vol. II); Sta. Maria d’Oló (Vol. II) i, sobretot, Moià  (en tots els V volums) on hi ha distintes referències al  “Pollu”, Ball de gitanes, Sants o, per exemple, també, la M. de Déu del Remei.

En la producció literària de l’Amades, el  Costumari és el resultat cabdal de les recerques directes i personals en les quals va anar recollint i anotant tot allò que la gent feia impulsada per la tradició popular al llarg i ample de tot el domini territorial de la llengua catalana: enllà del Pirineu, antic Regne de València, contrades aragoneses, Iles Balears, l’Alguer i el Principat. A tal efecte,  dedicà 35 anys a aquesta tasca no perdent ocasió d’interrogar tantes persones com li fou possible amb la voluntat de reunir-ho en un llibre que recordés (segons paraules de l’autor) “als nostres fills allò que feien els nostres avis” per afegir, també, en el pròleg: “El nostre propòsit cabdal és salvar de l’oblit els costums de l’avior i aplegar-los i consignar-los per tal que servi el record i puguin ésser tema d’estudi”.


- Danses de la Terra (1997-1998)
L’Associació Cultural Joan Amades conjuntament amb edicions El Mèdol de Tarragona impulsaren l’edició d’alguns estudis del folklorista que restaven inèdits: Fabulari Amades (1995); El jugar de l’Amades (1996); Corpus. L’auca de la processó. Un passeig per la història i la festa (1997); El ball de Serrallonga (1999); Les joguines de plom (2000); El Quixot dels ignorants (2005) i que, també, amb  Danses de la terra la revisió del qual fou feta per Jan Grau i Lluís Puig en dos volums, on podem trobar referències sobre Castellterçol (Vol. I  Pàg. 39, 90, 103, 108, 122 i Vol. II  Pàg. 53, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 93, 94, 95, 96, 159, 160, 161, 162, 163, 168, 169, 170, 171) i, Moià, (Vol. I  Pàg. 36, 39, 40, 52, 92, 93, 99, 103, 104, 107, 108, 123, 124, 151 i Vol. II  Pàg. 112, 114, 118, 119, 120, 125, 126, 127, 159, 160, 166, 167, 172, 173, 174)

I, per acabar, vull afegir que aquests tres treballs, conjuntament amb els primers documents ja citats a l’inici de la conferència (article) consultats en el catàleg del fons Joan Amades i Gelats: Ball del Ciri. Castellterçol 1911; Las Maravellas de Castellterçol. 1890 i Contrapàs garrofí. Moià (partitura musical) són tots els materials que ens han arribat del folklorista relacionats amb el Moianès i que es poden consultar en l’actualitat a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGCPAAC) a la Pl. Salvador Seguí, 1 – 9 de Barcelona (edifici de la Filmoteca).


Contrapunt fotogràfic

El gest a Catalunya
Ja que la Jornada sobre Cultura Popular del Moianès inaugurà l’exposició Moià, 1956: tot un poble en la recuperació d’un ball i, a la vegada, amb la voluntat de fer més entretinguda i visual la xerrada sobre Joan Amades, em va semblar enriquidor complementar la conferència intercalant en el relat diverses fotografies de l’estudi El gest a Catalunya que el folklorista va  publicar a la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad Nacional de Cuyo de la ciutat de Mendoza (Argentina) l’any 1957 i que signà com a Conservador del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona (MIAP). A més, el fet que les imatges que hi apareixen siguin editades un any després de la visita a Moià, vaig pensar que podia ajudar, també, en l’imaginari col·lectiu, a recuperar-ne l’aspecte físic enmig dels veïns del municipi quan es va desplaçar per  gaudir en directe de la recuperació del Ball del Ciri.

Pel que fa al treball del gest, consta de 60 pàgines que l’estudiós de la cultura popular va publicar en llengua catalana dins del volum VI de: Anales del Instituto de Lingüística i que va estructurar en dues parts. En la primera, comenta en una breu introducció que, al llarg d’un període de 40 anys, havia anat anotant en un miler de fitxes els diferents moviments de dits, mans, cos, moixanes i joguinetes infantils que li despertaven interès etnològic com a llenguatge no verbal. Argumenta la dificultat seriosa de classificar-los i, malgrat la complexitat, ordena i dóna a conèixer de forma alfabètica els 298 moviments de llenguatge no verbal que en el seu moment eren utilitzats a terres catalanes.

Respecte a la segona part, Amades utilitza 96 fotografies per exposar de forma atractiva alguns dels  gests més singulars del país com ara; posar banyes, fel el fatxenda, pagar, fer pam i pipa, parar l’orella, preguntar quina hora és,  fer silenci, vigilar... esdevenint un curiós mosaic avantguardista pel mètode, el tema, l’autor i l’època. Per fer visual el projecte, el folklorista va encarregar fer una sessió d’imatges lexicogràfiques al fotògraf Miquel Carbó i Castany i, comptà amb el suport de figurants per exemplificar les distintes gestualitats  tot aprofitant el  cercle de familiars més pròxim. És a dir: la muller, Enriqueta Mallofré, la germana d’aquesta, la Consol Mallofré, la neboda d’ambdues, la Francesca Nadal, a més del propi Joan Amades que, per l’ocasió, es mudaren amb les millors robes.

Cal explicar, com a curiositat, que les fotografies foren realitzades en plena llum solar del dia, dalt del terrat de casa, al carrer de Provença, 209, de Barcelona i que, en les que en particular apareix l’Amades, resulten força carismàtiques fins al punt que sovint en l’actualitat les trobem a la xarxa per il·lustrar de forma fotogènica el folklorista. I és que contemplar les imatges on apareix l’estudiós de la cultura popular provoquen bones vibracions. Segur que, mentre feien les instantànies, s’ho van passar d’allò més bé. Igual que el poble de Moià en la recuperació a plaça del ball.

I, com a punt i final, no puc parlar de Joan Amades sense fer una darrera menció a la seva cunyada Consol Mallofré, ja que a causa del greu problema visual que patia el folklorista, li feia de mà dreta i d’entre altres encerts que prengué a la mort de l’Amades i, posteriorment la seva germana Enriqueta, fou la de procurar que el fons anés a parar a mans de la Generalitat de Catalunya i els treballs inèdits anteriorment també comentats, a l’Associació Cultural Joan Amades, que la Consol impulsà l’any 1995, amb la condició que fossin publicats. No cal dir que ambdues condicions s’han complert.


Antoni Serés
Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


Per saber-ne més:


Selecció de fotografies

1.     Partitura del Contrapàs del garrofí (DGCPAAC)
2.     Diccionari de la dansa. Pàg. 186, contrapàs del garrofí
3.     Contrapàs del garrofí (CP17.177 –DGCPACC-)
4.     Diccionari de la dansa. Pàg. 187, contrapàs del garrofí
5.     Contrapàs del garrofí (CP17.1774 –DGCPAAC-)
6.     Diccionari de la dansa. Pàg. 189, contrapàs del garrofí
7.     Contrapàs del garrofí (CP17.1778 – DGCPAAC)
8.    El gest a Catalunya. Banyes (CP17.1335 – DGCPAAC)
9.    El gest a Catalunya. Enganxar (CP17.1332 – DGCPAAC)

Cap comentari:

Publica un comentari