divendres, 24 de juny de 2016

Iniciàtic, acabàtic, continuàtic!! *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Si alguna cosa puc dir que m’anima en relació a les festes del calendari (quan, precisament, aquestes arriben a la fi), és somiar que l’any següent i, per poc que puguem, eh?, les tornarem a celebrar totes senceres perquè, ja us ho diré, amb el que ja costa que arribin, llavors, quan és el moment, cal gaudir-les amb al màxim esplendor i, costi el que costi, no ens n’hem de deixar escapar cap, com ara: la revetlla de St. Joan, la de St. Pere i tantes com vagin venint: “forever and ever”  que diuen en “inglis pitinglis”.
Ja, en punyetes no em vinguis! l’any proper, qui sap on pararem... Cert! Però, de ben segur, quan sigui el moment, seran noves oportunitats, semblants i diferents a la vegada que caldrà festejar intensament. Bé, segur que hi haurà qui estarem, més atrotinadets, rovelladets, cascadets...  però, això, no traurà que també ens endinsem en la gresca com el més valent al peu del canó, no?
Per cert, que en comparació a d’altres potser anirem a roncar abans que surti el sol? Cap problema, ja ens llevarem d’hora i saludarem l’astre “encabat”; Que potser no ens polirem l’ampolla de xampany? Cap problema, anirem xarrupant glopets cada dia fins que ja no en quedi ni gota; Que no saltarem la foguera amb flames? Cap problema, esperarem que la brasa ens convidi a trobar el moment  oportú com, també, tantes altres cosetes com ara: ballar, tirar petards o contemplar els estels a la fresca i, sobretot, amb molt bones companyies. M’enteneu, eh?
Ara bé, totes aquestes experiències festives, en el transcurs de la vida dels humans, sempre hi ha un primer instant “iniciàtic” com per exemple: tirar una cebeta, engolir un tall de coca, beure un dit d’alcohol, posar els peus en remull en la foscor de la nit, fer una abraçadeta desitjada, un petonàs als llavis... I, au, així, anan fent via fins que les celebracions del calendari festiu amb la vellesa ens van portant cap un camí “acabàtic”.  Ei, tret, però, que siguem de mena optimista i encomanem a tot bitxo bones vibracions per seguir la festa i, llavors, en acabar, desitjar que tornin a arribar i, res de dir: “iniciàtic” o, “acabàtic”. No, no... el que veritablement cal és fer un infinit “continuàtic”

Una abraçada ben forta... i, alegria, alegria, que no és festa cada dia!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=17672

Cap comentari:

Publica un comentari