Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Si alguna cosa puc
dir que m’anima en relació a les festes del calendari (quan, precisament,
aquestes arriben a la fi), és somiar que l’any següent i, per poc que puguem,
eh?, les tornarem a celebrar totes senceres perquè, ja us ho diré, amb el que ja
costa que arribin, llavors, quan és el moment, cal gaudir-les amb al màxim
esplendor i, costi el que costi, no ens n’hem de deixar escapar cap, com ara:
la revetlla de St. Joan, la de St. Pere i tantes com vagin venint: “forever and ever” que diuen en “inglis pitinglis”.
Ja, en punyetes no em vinguis! l’any
proper, qui sap on pararem... Cert! Però, de ben segur, quan sigui el moment, seran
noves oportunitats, semblants i diferents a la vegada que caldrà festejar
intensament. Bé, segur que hi haurà qui estarem, més atrotinadets, rovelladets,
cascadets... però, això, no traurà que
també ens endinsem en la gresca com el més valent al peu del canó, no?
Per cert, que en
comparació a d’altres potser anirem a roncar abans que surti el sol? Cap problema,
ja ens llevarem d’hora i saludarem l’astre “encabat”;
Que potser no ens polirem l’ampolla de xampany? Cap problema, anirem xarrupant
glopets cada dia fins que ja no en quedi ni gota; Que no saltarem la foguera amb
flames? Cap problema, esperarem que la brasa ens convidi a trobar el moment oportú com, també, tantes altres cosetes com
ara: ballar, tirar petards o contemplar els estels a la fresca i, sobretot, amb
molt bones companyies. M’enteneu, eh?
Ara bé, totes
aquestes experiències festives, en el transcurs de la vida dels humans, sempre hi
ha un primer instant “iniciàtic” com
per exemple: tirar una cebeta, engolir un tall de coca, beure un dit d’alcohol,
posar els peus en remull en la foscor de la nit, fer una abraçadeta desitjada,
un petonàs als llavis... I, au, així, anan fent via fins que les celebracions
del calendari festiu amb la vellesa ens van portant cap un camí “acabàtic”. Ei, tret, però, que siguem de mena optimista i
encomanem a tot bitxo bones vibracions per seguir la festa i, llavors, en
acabar, desitjar que tornin a arribar i, res de dir: “iniciàtic” o, “acabàtic”. No,
no... el que veritablement cal és fer un infinit “continuàtic”
Una abraçada ben forta...
i, alegria, alegria, que no és festa cada dia!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=17672
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=17672
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada